
El Marmessor de la Ignorància
any 2001 Editorial Montflorit
Un cúmul d'experiències personals s'aplega al llarg d'una vida. La reflexió quotidiana busca el sentit més íntim de cada esdeveniment i al capdavall sovint és ben senzill. Potser no cal ni exterioritzar-lo. Demà hi tornarem a ser. I demà passat. I sempre. No hi ha res que passi per atzar, per la fatalitat o pel destí. Tractem de trobar una explicació a tot alló que no entenem, o ens sorprén. Peró penso que tot és molt més senzill; simplement les coses passen i no cal donar-hi massa importància.És la història d'aquest aiguabarreig que us presento. He deixat que els pensaments que em voltaven pel cap sortissin per si sols, sense cap ordre ni concert. Després, m'he limitat a garbellar-los una mica i a ordenàr-los sumàriament.

Fins que cal dir-se adéu
any 2002. Rúbrica Editorial
Fins que cal dir-se adéu, de Francesc Puigcarbó, és una història d'amor fallida, com la majoria, i és també un homenatge a les cançons d'en Joan Manuel Serrat. Per sobre de tot, és una història senzilla, un relat colpidor que només pretén emocionar, copsar els sentiments abans que desapareguin del tot, engolits per la fredor de la modernitat tecnològica. Una història que segurament no es podria escriure d'un home. Helena Subirats, la protagonista, només és això, una dona, que ja és molt.
0 han dit.:
Publicar un comentario en la entrada