espècies en vies d’extinció

Hi ha una espècie professional avui en dia que no serveix per a gran cosa, i no em refereixo als àrbitres de futbol o als àrbitres assistents – que també – em vinc a referir a la professió de periodista, sobretot als d'informatius, simplement per que no cal ser-ho gaire de professional, per parar el micròfon o dir que algú ha dit i l’altre l’hi ha contestat, ja n'hi ha prou i sinó es tira d’agències de noticies i corre que t'he vist i guaita com t'empaito. En una època on tenim tanta saturació d'informació, curiosament es quan un se sent més desorientat i desinformat, hi ha poca anàlisi i si molta saturació de iteracions rutinàries.
No cal cursar la carrera per fer aquest tipus de feina, i no parlem ja del periodista esportiu, instal·lat en el tòpic de manera permanent i amb la imaginació de vacances també permanents. Els del cor o premsa groga - menys encara, aixó pertany al departament d'obscenitats. No ho dic per dir, ni per ballestrejar contra aquesta espècie, no. A veure, escolteu qualsevol informatiu, tot és: va dir, ha dit, ha contestat etc etc. la redacció dels texts de més d’un informatiu suspendria un curs de redacció no massa exigent. Només que parlin d'un tema que un coneix una mica s'adona ràpidament de com s'esbiaixa la noticia, de com es - literalment - desbarra amb dades errònies i mitges veritats sovint deformades o mal explicades. La iteració és a l’ordre de dia i la ignorància en molts del casos també. Fixeu-vos com una cosa tan aparentment senzilla com pronunciar com s’escau, Sabadell o Lliçà de Vall, és un problema per gran part de la classe periodística de na Ibèria profunda, que aixó si, poder dir Schopenhauer o New York City perfectament. I els d'aquí els hi van al darrere, per exemple fixeu-vos les dificultats i diferents versions que hi han hagut del nom New Hampshire, que cada vegada el pronunciaven diferent.
Sentir les noticies o llegir-les avui en dia, entre els temes variats que es veuen obligats a tractar i el redactat que se'ls hi dona, sovint és un autèntic suplici, amb l’afegitó que molts dels problemes reals que estan passant contínuament a tot arreu simplement als medis informatius, no e-x-i-s-t-e-i-x-e-n-. Senegal - Darfur, Txetxenia, Uganda, el Congo, que se’n parla de tant en tant d'una maneres més menys difosa, i així...., i els qui són noticia la reiteració diària tipus Iran, Iraq o Afganistan fa que la noticia deixi de tenir importància.
Recordo fa anys que es veu que a Biafra passaven molta gana per la sequera. Devia ploure-hi molt i ara neden en l’abundància, puig fa temps no se’n parla. Ara, la ració diària de morts a Iraq que l’única funció que compleix és insensibilitzar-nos per reiterativa, no falta cap dia, però sempre seguint la premissa bàsica del periodista actual, han dit, han contestat. Són noticies que s'usen es llença’n com un "kleenex", un dia ocupen tota la portada i ens angoixen amb ella i en tres o quatre s'esvaneixen en el més absolut i difós dels oblits. Es com parlar d’un venedor o d’un recollidor de comandes, la segona de les opcions, és a l’abast de qualsevol indocumentat, la primera requereix professionalitat i independència.De la mateixa manera que TV3 fa cada any la collonada de la marató, les noticies surten un dia a l’any i després desapareixen fins ves a saber quan, la marató almenys recapta diners per ajudar a gent necessitada d’investigació sobre las seves malalties. Investigació que l’Estat amb els nostres diners dels impostos directes i indirectes, no fa, farà, ni pensa fer.De las mateixa manera que ja no hi han serenos, altres espècies desapareixeran dins de poc temps. La de periodista com a ésser intel·ligent, informat, opinador compromès i comunicador, sembla serà una d'elles, salvant-ne com sempre algunes honroses excepcions que no fan més que confirmar la regla. O així m'ho sembla a mi.