DE COMIATS

avis als qui entreu per l'RSS, aquest comentari es de 2007, que està enllaçat amb el que he publicat ara mateix MARMESSORS DIGITALS. Si entressiu al bloc ja ho veurieu, però a l'entrar per l'enllaç no. avisats esteu.






Tafanejant aquest mati pel bloc de na Mireia, m'he trobat a traves d'ella el bloc de l'avi, i fa aquest un comentari que qui mes qui menys i deu haver pensat. Que passarà amb el nostre bloc si nosaltres faltem?. Els blocs que es comencen a tancar deixen una nota de comiat i un hom, o sigui jo, se n'assabenta, però i en cas d'òbit sobtat? Haurìem de fer com ell i tenir un amic com en Sergi Quevedo que tingués el nostre password, fins i tot els més previsors que sempre n'hi han podrien tenir ja redactat un text de comiat.
No es que estigui especialment deprimit avui, simplement és un tema que fa ja dies que em voltava pel cap i avui entre na Mireia i l'Avi me l'han servit en safata. Quan a les últimes paraules, sincerament crec que un nomes es pot acomiadar amb un poema, jo n'he triat dos, un per si m'en vaig abans d'hora - fet improbable, no soc tan valent - i un altre per si és quan pertoca, el primer és d'en Salvador Espriu, i diu aixi:

No lluito més

us deixo el sepulcre

-vastisim

abans terra del pares.

Somni, sentit. Em moro

pequé no se com viure

l'altre és d'en Joan Vinyoli:

Vindrà la mort i els ulls m'arrencarà

veuré llavors un altre firmament

la finitut es un vaixell varat

l'hortalissa que menjo no te cucs

el silenci s'impregna de clarors

la mort és purament, un canvi més.

Val a dir que ambdós poemes els he escrit de memòria, no els tinc a l'abast, ho dic perquè sempre hi ha el pureta que et corregeix, gràcies però no em cal, la impressió que m'ha quedat dels poemes dins la memòria és aquesta. Tornant al tema inicial, ara mateix envio al meu amic Pep Ribal el meu password. Feina feta no fa destorb que se sol dir.