SOBRE L'ART DE BADAR

De la mateixa manera que no he llegit l’Ulysses d’en Joyce per peresa mental, (ja se’l va llegir en Joel Joan a Plats bruts per mi) reconec que cada vegada em fa més mandra llegir novel·les, i en dir novel·les vull dir novel·les, res de Da Vinci, Catedrals i cia, que ara tant s’han posat de moda. Prefereixo llegir contes i sobre tot molta poesia. Aquest fet em tenia preocupat: t’estàs tornat mandrós - em deia – I una merda! Em contestava a mi mateix, o sigui a un hom, no t’empasses 2666 d’en Bolaño. Si! em contestava altra volta a mi mateix, - que és com fregar l’esquizofrènia – però en aquest cas és diferent, com t’agrada, t’hi apliques. Ja! reblava, però alguna cosa em falla, el que no sé és quina. La resposta em va venir de l’ultima pàgina de “el Periódico” fa ja un temps i era d’en Joan Oller, que no sé exactament qui és, em sembla que era comissari cultural d’alló de Frankfurt i de Comediants o alguna cosa d’aquestes. Bé, deia aquest Joan Oller, doncs aixó, que llegia contes i poesia i poca cosa més, que els arguments de les novel·les li sonaven a cosa ja llegida abans, a “deja-vu” i que el a ell li agradava, era asseure’s a la terrassa d’un bar i badar.
Doncs aixó, m’he adonat que el que a mi m’agrada és badar, llàstima que bado per la vida en general i aixó no se si és bo. Fins i tot bado anant en bicicleta, que de vegades frego la llei de la gravetat en circular amb cadència de quadre victorià mentre ho tafanejo tot, fins al punt que un dia cauré.

ç
Sense que ell ho sàpiga li vaig dedicar un poemet a l’Espinàs, un dia després de parlar amb na Isabel Martí, potser perquè ell també s’ha dedicat mentre caminava al llarg de tots aquests anys, a badar.

Enveja de qui viatja

Amb Isabel parlava

de viatges a peu,

i no se si m'entenia

en dir-li que no els llegia

per sana enveja

- si és que de sana n'hi ha -

d'aquells que tenen la sort

en caminar per caminar

sense angunies ni pressa

ni hora d'arribar

De passejar indolents

tafanejant el paisatge

gaudint-lo i apreciant-lo

dedicant-se únicament

a la més noble de les arts

l'art de badar.

*

Bon diumenge!