No som a casa gens consumistes, comprem les coses quan fan falta i ni tan sols celebrem els sants, ni sant Valentí, ni el dia del pare, de la mare o de “el Corte Inglés” que és el beneficiari de tots aquests dies. Nosaltres celebrem, Sant Jordi (llibre i rosa) l’aniversari i punt, ah! el Nadal. Però, sempre hi ha un però un dia vaig fer la compra consumista més inútil que mai se m’hauria ocorregut arribaria a fer.
Vaig comprar un misto per 30 euros.
M’explicaré i a la foto ho veureu. Anàvem pel passeig de Blanes amb la família quan a la meva filla petita li va fer gràcia el misto de la foto, els venia un noi argentí, hom es va entestà en comprar-li el misto a la nena, malgrat aquesta deia que no que valia masses diners. Me’l vaig quedar i encara el tinc tot i que degut a un accident està trencada la càpsula de vidre. Ah! el noi Argenti els dies següents quan a ranvespre anàvem a donar un tomb pel passeig de mar de Blanes em feia unes reverencies que ni en Piqué quan era ministre d’exteriors amb Bush.
M’explicaré i a la foto ho veureu. Anàvem pel passeig de Blanes amb la família quan a la meva filla petita li va fer gràcia el misto de la foto, els venia un noi argentí, hom es va entestà en comprar-li el misto a la nena, malgrat aquesta deia que no que valia masses diners. Me’l vaig quedar i encara el tinc tot i que degut a un accident està trencada la càpsula de vidre. Ah! el noi Argenti els dies següents quan a ranvespre anàvem a donar un tomb pel passeig de mar de Blanes em feia unes reverencies que ni en Piqué quan era ministre d’exteriors amb Bush.
I és que és ben cert que mai es pot dir d’aquesta aigua no en beuré, i aquest misto no el compraré.
.
9 han dit.:
Caram quin misto més car. Alguna utilitat o altre deu tenir, anar amuntegant pols al damunt? ser vist i contemplat, que ja es molt?
Sempre tens un dia una mica beneit.
Si és que ja tens raó! En un moment o altre hi queiem de quatre potes, ni que sigui pels ulls il·lusionats d'un infant!
L'infant tenia 20 ANYS en aquell moment, tot i que s'ha de dir es la NINETA DELS MEUS ULLS. SI M'EN RECORDO li portaré el mismo al David, QUE L'ALEX JA SAP DE QUE VA I EL VOL VEURE TAMBÉ.
Òndia, em pensava que la nena era petiteta i anava a escriure que jo també havia comprat moltes bestieses!!! Bé, si la vas fer feliç, per un fill o una filla es fan molts disbarats, la inversió sempre és ruïnosa, allò d'abans que venien amb el pa -de llenya, he, he- sota el braç i que et passaven mensualment una bona part de la pagueta, ha passat a la història dels costums antics.
I la nena no el va voler, i encara em va renyar. Ai! que n'ès de dur ser pare.
Sí, sí, però ser 'mare' és molt, molt pitjor. A més, mare tan sols n'hi ha 'una' (diuen).
Home, Francesc...Això em dona una nova perspectiva de la teva persona.
Si és que un cantó freak el tenim tots, i per molt que l'amaguem a vegades s'entesta a sortir pern on sigui!
A partir d'ara, et donaré gasoil a la primera, que m'has arrivat al cor!
et prenc la paraula, ja te'l portaré el misto de marres.
Publicar un comentario en la entrada