La Cambra de Comerç que fa quatre dies parlava de 3.500 milions d’euros com a xifra mínima per al nou finançament de la GENERALITAT, ja ha rebaixat fins a la meitat la XIFRA i afirma ara que es conformarien amb 1.794 milions. El canvi de parer de la Cambra deu ser degut a la crisi financera - suposo -, atès voldria pensar que no es tracte de poc criteri o abaixada de pantalons.
Amb la que està caient i espera’t, que els catalans ens n’anem a Madrid tots units fent força a reclamar els nostres diners, més els que ens deuen d’antuvi, serà considerat poc adequat i una mostra més de l’afany depredador dels catalans vers la resta d’Espanya, que ja considera segons l’enquesta de la Vanguardia en la meitat de la seva població que estem ja prou ben finançats i sempre volem més. Dit d’una altra manera, tenim mala peça al teler, i els pressupostos ens cauen a sobre i s’hauran d’aprovar per pebrots o com a molt els d’aquí abstenir-s’hi, llevat del PSc hi és clar, que una cosa és el que es diu que es farà i una altra el que s’acaba fent. Davant d’aquesta situació poc hi ha a fer, llevat que el President Montilla es decidís a tancar la caixa d’una punyetera vegada i agafar el que és nostre, al cap i a la fi, el Govern Central ha incomplert l’estatut per activa, passiva i subordinada, després de més de dos anys de temps per anar fent alguna cosa.
Aquí que encara s’estan patint les conseqüències d’un mal Estatut pactat a la baixa l’any 2001, hauríem de evitar caure en el mateix tipus de concessiós i rebaixes de fa 7 anys i agafar el brau per les banyes. Més no ho faran, de moment la unitat de partits ja trontolla mentre Castells i Mas s’acusen mútuament de mentiders quan a les seves suposades propostes que òbviament un i altre neguen la del contrari i els altres deixen passar el temps, enfrascats en els seus propis problemes interns, lànguids qual Margarita Gautier.
.
Mentre, a Madrid ZP i Solbes ho contemplen somrients cofois i prou alleujats.
- Catalunya acceptarà el que li donem, Solbes, no són cap problema, anem a una altra cosa que aquest assumpte ja està resolt.
- Ai ZP! ja et vaig dir que nomes era qüestió d’esperar i no posar-se nerviosos, li contesta Solbes mentre caminen ambdós pels jardins de la Moncloa sota un tebi sol de tardor i la seva ombra es va escurçant mica en mica com els diners del nostre malmès i escadusser Estatut.
Mentre, a Madrid ZP i Solbes ho contemplen somrients cofois i prou alleujats.
- Catalunya acceptarà el que li donem, Solbes, no són cap problema, anem a una altra cosa que aquest assumpte ja està resolt.
- Ai ZP! ja et vaig dir que nomes era qüestió d’esperar i no posar-se nerviosos, li contesta Solbes mentre caminen ambdós pels jardins de la Moncloa sota un tebi sol de tardor i la seva ombra es va escurçant mica en mica com els diners del nostre malmès i escadusser Estatut.
.jpg)
4 han dit.:
Francesc, la bola en si es de un material polímer (plàstic) més o menys dur que esta foradat per que l´aigua pugui entrar dintre de la seva cavitat. Dintre d´aquesta n´ha un material (zeolita, és un mineral) que esta modificat per poder fer la funció que calgui.
Et passo una adreçà que és prou interessant :
http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/55/htm/zeolita.htm
Ah !! tornarem a fer servir tècniques de neteja tradicional del temps de les nostres avies, ja em diràs de que en fem dels olis que és poden recuperar a cada casa.
gràcies Joan, ja m'ho miraré. Quan als olis, abans s'en feia sabó. Ai que encara tornarem al Jabon Lagarto i el Picador!.
No et feia jo fent rentadores... ara que si funciona pot ser un bon estalvi, de calers i ambiental.
Jo ho corroboro. Funciona!!! és cert que en algunes taques "difícils" s´ha d´afegir llevataques, però això ja ho feia quan posava sabó. Un gran invent que, obviament no és conegut per interessos comercials. Però en això estem els que l´utilitzem, en a partir del boca a boca, començar a fer-ne us.
Publicar un comentario en la entrada