Anava aquest matí per la Gran via cap L'Hospital del Tauli, que últimament i per motius multi familiars és gairebé la meva segona residencia, quan m'he creuat amb una senyora gran que caminava amb passes menudes i malgrat feia estona havia deixat de ploure encara duia el paraigües obert damunt seu.- Señora, ya puede guardar el paraguas, hace rato ha dejado de llover - li he dit en castellà -
- Ja ho sé jove, m'ha contestat somrient, és que ja vaig be així i si torna a ploure no cal que em molesti en obrir-lo, a banda que si em mullo podria créixer (era molt menuda) i ja no tinc edat ara de fer-ho.
Ens hem acomiadat i cadascun ha seguit el seu camí.
Us preguntareu perquè li he fet la pregunta en castellà, oi? Doncs deu ser per pura rutina intuïtiva, suposo que m'ha semblat que les seves faccions eren les d'una castellano parlant i de manera automàtica he traduït i aleshores en adonar-me'n que no era així he tornat al català.
Aquest costum el tenim tan arrelat molts de la meva generació que costarà molt d'eradicar, i no entro a jutjar si fem bé o no, potser és un problema d'excessiva educació o que estem acostumats a tractar de petits amb molts castellano parlants que realment no entenien el català i el bilingüisme ens funciona de manera automàtica, encara que a vegades com avui, erri.
+ comentaris + 4 comentaris
faccions de castellano parlant?? Com algú pot tenir les faccions de parlar una llengua o altra?
oi tant que es tenen aquestes faccions, i poque vegades errop, però l'altre dia doncs, si, la senyora era Catalana. Aixó vol dir que no eti fixes amb la gent que et creues al carrer, diuen molt de si, des de les faccions, la manera de vestir, fins i tot de caminar, es tota una ciencia, i es bo fixar-se amb la gent del carrer, sinó et pot passar com al deixeble d'en Goethe.....que no va parar de xerrar d'ell mateix durant un viatge amb tartrana i en arribar el deixeble li va preguntar que li havia semblat tot el que li havia dit. Goethe li va contestar, jove, si no has estat capaç de mirar, de tafanejar el paisatge del camí que hem fet, vol di rque ni has entés ni après res.
Em va passar el mateix amb una dependenta d'una peixateria a Palamós: era llatina, de pell molt fosca i li vaig parlar en castellà. Em va respondre en un català perfecte. Mea culpa! snif...
els immigrants ja són figues d'un altre paner, me n'he trobar uns quants d'aquests que et parlen en un perfecte català i a un se li queda cara de beneit.