- » » De noves i velles religions climàtiques.

De noves i velles religions climàtiques.

- Francesc Puigcarbó - 23.10.08 - 9:56 a.m.

El problema del discurs del Sr. Aznar sobre el canvi climàtic no és el que diu quan ens parla d'apologistes del catastrofisme, o quan rebla dient que el canvi climàtic és una nova religió que condemna a la foguera als qui no hi creuen. Aquí té una bona part de raó i no és l’únic que qüestiona el Canvi Climàtic, tot i que ell gosa dir que els raonaments que donen aquests son sense cap base científica. En Sala Martin va d’aquest mateix pal, només que ell s'explica, raona i ho fa de manera lúcida i intel·ligent. Potser som més dels que sembla que no ho tenim tan clar, sí que hi ha canvi climàtic, però com a part d’un procés intern del Planeta, al cap i a la fi porta milions d’anys fent la seva i potser la nostra intromissió no és tan important com per afectar-lo.
El problema del Sr. Aznar no és que sigui un ignorant sinó que en faci us i exercici d’aquesta ignorància, de fet com vostè o jo, que no hi entenem realment de gairebé res, i malgrat tot opinem de tot i de tots amb una total inconsciència des de la més absoluta d'aquesta ignorància. El problema no és que el Sr. Aznar no sàpiga llegir i s'escolti lenta i monòtonament, mentre com deien avui a una tertúlia llegeix el salpebrat de punts i comes del seu discurs. El problema és que el discurs del Sr. Aznar és buit, sense cap rigor, simplement desqualifica i en el fons el seu vell discurs és una vella religió que també condemna a la foguera als qui no hi creuen. El problema del Sr. Aznar és que s'avorreix i necessita qual artista retirat, el contacte, el calor del seu públic, malgrat la presència física i intel·lectual hagi minvat, i consti que ja venia tocadeta. El problema és que després d'aquest discurs desqualificador i buit, acaba recomanant-nos que la solució a tots el problemes d’energia pel futur són les Centrals Nuclears. Per aquest viatge no ens calien tantes alforges i es podia haver estalviat la seva aparició mediàtica d'ahir.
Com es sol dir: Calladet està més mono, car en xerrar, finalment se l’hi ha vist el llautó.
- :

·