No hi ha ningú per entomar les pedres

Aquest comentari es de novembre de 2008, l'he volgut recuperar en primer lloc perquè aquesta fotografía de la dona lapidada em té obssessionat i en segon perquè aquest cas com el de la nena lapidada de 13 anys, m'han vingut al cap davant la noticia el judici, tortura i imminent execució de Sakineh Mohammadi a Iràn.

"Saps el que m'esgarrifa més, Francesc: que, com tantes altres vegades, no hi hagi ningú per entomar les pedres". És el comentari que m'ha deixa't en Maurici, i realment és així, el pitjor és que no s'hi ha oposat ningú, que una vegada més i sota qualsevulla religió, la bestia irracional i salvatge que duem dins a aflorat per assassinar la nena. Només tenia 13 anys i tota una vida de misèria i angoixa per davant, però era la seva misèria i la seva angoixa, la que havia heretat en néixer. Aquesta barbarie del Senegal, no és pas nova, succeeix sovint a diversos llocs del planeta i succeeix en plena era digital, de coneixement, d'informació. No importa, poca diferència hi ha entre un circ Romà i un camp de futbol (a Gladiator quedava molt ben reflectit). D'exemples en tenim cada dia, des dels casos de Bèlgica, als pederastes, passant per tota la violència que hi ha arreu del planeta. L'esser humà és genèticament dolent, pervers, l’únic que frueix fent el mal i malgrat ens hàgim dotat d'una lleugera patina de civilització, només cal rascar una mica perquè surti la bestia que duem dins. Som un espècie maleïda i no sabem per qui ni perquè.

L'univers m'envolta
i jo no puc negar
que aquest rellotge existeix
i no en conec el rellotger

deia Voltaire, i és que potser el maligne, l’àngel expulsat del paradís som tots nosaltres i no ens ho varen saber explicar prou bé.
-
Dubto aleshores existeixo, ahir negava Déu i avui tinc dubtes raonables, aquesta inconsistència no és més que el producte de la sensació de desemparament en que hom es troba immers per ací baix. La raó et diu que no n’hi ha de Déu, que no n'hi pot haver cap, i els arguments sòlids s'aguanten bé en la seva estructura, però aleshores quan un s'adona d'aquest fet, veu que la vida en si és d'una enorme inutilitat sense res més...., desprès de la mort.

Es possible que aquesta mateixa observació que acabo de fer ens hagi dut a inventar-nos aquests Déus tot poderosos, i el cel i l’Infern i l'eternitat, per donar algun sentit a aixó de la vida, i de la mort. I és cert també que si un s'hi fixa, la vida a la terra, i quan dic vida em refereixo al tot, és un engranatge d'una enorme i fascinant complexitat, una imperfecció gairebé perfecte que enllaça els uns amb els altres en una interdependència global de delicat mantenir i que per cert prou hem desestabilitzat.
I es fa difícil pensar que tot aquesta posada en escena sigui producte de la casualitat, més aviat semblaria que hi ha una causalitat i el seu efecte, però el que no sabem és QUI? i PERQUÈ?, ni crec ho sapiguem mai. Però el que si sé, es que d’ací a vint-i-cinc o trenta anys a algun lloc del planeta lapidaran una nena de 13 anys innocent per haver denunciat que l’havien violada i d’ací a més anys possiblement també..."
-