"Vaig publicar aquest comentari a començaments d'Octubre passat, i sense pretendre donar consells a ningú, considerem-ho una reflexió. Crec que la proposta que feia fa nou mesos és raonable i sincerament d'acord amb el que en el text es manifesta, hauríem de reconsiderar com a conjunt de societat una sèrie de comportaments que haurien de canviar. De vegades cal donar una passa enrere per agafar embranzida i tornar a saltar endavant i ara segurament estem en un moment en el que s'ha de donar aquesta passa enrere i s'han de reconsiderar i replantejar molts dels comportaments anòmals que tenim en conjunt com a societat. El comentari parteix de la novel·la "el planeta dels simis" de l'escriptor francès Pierre Bouille
..
..
"Hi ha un escriptor francés no massa conegut Pierre Boulle, però que us sonarà de seguida en dir-vos que és l'autor de les novel·les "El Puente sobre el rio Kwai" i "El planeta de los simios", portades totes dues al cinema i en més d'una ocasió la segona. La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, el simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la pel·lícula. Els humans aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar etc. Que succeeix, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que és deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en el que s'instal·len fent fora als seus antics amos.
Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport etc. Vaja! que fan la mateixa vida que feien els humans abans de abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport etc. Vaja! que fan la mateixa vida que feien els humans abans de abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
I aqui és on volia anar a parar, aixó que els simis fan de no evolucionar, forçats per la seva manca de capacitat evolutiva potser hauríem de començar a fer-ho nosaltres com a societat de manera conscient. Em refereixo a deixar d'evolucionar tecnològicament, és més, en alguns aspectes hauríem de ser capaços de retrocedir. Posaré alguns exemples: és una incongruència fabricar automòbils i motos que poden agafar els 200 qm. per hora i més i tot, si no és pot passar de 120 per llei, o de 80 per Saura. Per anar a aquesta velocitat sia a ciutat, carretera o autopista no calen doncs ni 4X4 ni vehicles de gran cilindrada, amb 90 cavalls n’hi ha de sobres.
Tampoc és absolutament necessari l'aire condicionat als automòbils, cases particulars, despatxos, bancs i tota mena d'establiments públics o de venda al públic, i sobretot menys encara al cinema, suar no es insà i passar una mica de fred a l’hivern tampoc, i sense exagerar refredar o escalfar representa un elevadíssim cost energètic.
No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet viatjar no és que es faci gaire a dia d'avui, simplement es canvia el cull de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatories. Per descansar fa molts anys ja que es varen inventar els balnearis o qualsevoll lloc on simplement no dependguis del despertador.
Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que la Cola gran era de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabriks al forner o al súper (per cert que el tetrabrik és el pitjor invent de la història de la humanitat). Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'han tret de la màniga el bicing. De fet per Sabadel, em solc desplaçar en bicicleta, i és molt cómode, sobre tot si no et pispen el seient. Hauríem també de organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol época de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fruir-ho quan pertoca, no qualsevol época de l'any. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps i la que hi havia.
Suposo hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Asia, si continuen creixent al ritme desaforat actual, sobre tot la Xina i la India, faràn la situació totalment insostenible. Òbviament el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur els nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No sóc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard."
Tampoc és absolutament necessari l'aire condicionat als automòbils, cases particulars, despatxos, bancs i tota mena d'establiments públics o de venda al públic, i sobretot menys encara al cinema, suar no es insà i passar una mica de fred a l’hivern tampoc, i sense exagerar refredar o escalfar representa un elevadíssim cost energètic.
No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet viatjar no és que es faci gaire a dia d'avui, simplement es canvia el cull de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatories. Per descansar fa molts anys ja que es varen inventar els balnearis o qualsevoll lloc on simplement no dependguis del despertador.
Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que la Cola gran era de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabriks al forner o al súper (per cert que el tetrabrik és el pitjor invent de la història de la humanitat). Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'han tret de la màniga el bicing. De fet per Sabadel, em solc desplaçar en bicicleta, i és molt cómode, sobre tot si no et pispen el seient. Hauríem també de organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol época de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fruir-ho quan pertoca, no qualsevol época de l'any. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps i la que hi havia.
Suposo hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Asia, si continuen creixent al ritme desaforat actual, sobre tot la Xina i la India, faràn la situació totalment insostenible. Òbviament el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur els nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No sóc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard."
-
.jpg)
6 han dit.:
Tens raó, en tot cas l'alarma s'ha aixecat quan s'ha vist la possibilitat que països considerats del Tercer Món, com la Xina o la Índia, puguessin a arribar al nostre nivell de consum. O sigui que, mentre només en gaudíem nosaltres "tot anava bé". Ara, que ja els hem ensenyat a què es pot arribar, pretenem "ensinistrar-los" per què no ho tinguin ... sense baixar nosaltres el dintell de consum. Si és que som la repera ... d'imbècils.
clar, mentre només els explotavem ja ens anava bé, però ara que es comencen a gua yar la vida, volen viure com nosaltres i aixó no pot ser, però hem de ser nosaltres els primers en crèixer en negatiu. en tornar a moltes coses de la manera de viure i menjar d'abans, quan els pressecs feien olor a pressecs, no a càmara de fred.
Avui dia ja no es pot diferenciar com abans entre camp i ciutat, és tan difícil com voler fer-ho entre dretes i esquerres. A molts pobles ja no es viu del camp, al menys no pas la majoria de la gent, amb alguna excepció, com és el cas de la Terra Alta, on gairebé tothom viu de la vinya. Als pobles hi viu molta gent 'neorural' que és una espècie pitjor que la dels camacos i que no sempre ve de ciutat, tampoc. I a les ciutats grans hi ha de tot, gent pocasolta i gent informada i conscient. De fet, i sobre tot on les distàncies amb les grans ciutats són curtes (en temps, no en quilòmetres) no es pot fer massa diferència, hores d'ara.
Dic això perquè fa anys, quan eren majoria, era freqüent riure's del pagès, del 'paleto', i ara sembla que fa gràcia riure's del de ciutat, del 'pixapins', està bé per fer acudits però la realitat és molt més complexa.
Cert que molta gent de ciutat ha colonitzat terrenys rurals, el cas de la Cerdanya, per exemple, és escandalós, però també els d'alguns pobles han fet diners sense mesura amb les urbanitzacions i han 'explotat' el turista, i s'han venut fins la samarreta si els la compraven. Tot esta molt barrejat i intercomunicat per voler fer clares divisions entre les coses.
Ep, he penjat aquest comentari en el post que no tocava, feia referència a l'anterior, perdó...
Sobre el que dius, fa anys es parlava molt del creixement zero, era abans de l'aire condicionat omniscient i del creixement urbanístic dels darrers temps, no entenc com hem anat a pitjor, sobre tot, pel que fa a aquest tema de la despesa innecesària, des dels temps democràtics, som una colla de nou rics, la veritat.
a la Cerdanya s¡ha fet molt de mal, anant cap Andorra després del tunnel del Cadí, hi havia un poblet molt bonic, Baltarga, amb el seu campanar, quatre casetes velles de pedra i un parell o tres de brocanters. Doncs bé, a la dreta han fet un poble nou de casetes adossades de pedra (aixó si) i amb la teulada de pìsarra, però que ho distorsiona tot.
Publicar un comentario en la entrada