Euskal Herria i les properes eleccions

Durant bastants anys vaig tractar per qüestions professionals amb una persona de Pamplona que militava a Herri Batasuna, el que posteriorment es va transformar en Euskal Herritarrok i finalment en la il·legalitzada Batasuna. Era complicat parlar amb ell de política i més aviat ho defugia, però a base de temps acabarem tocant el tema.

Dic aixó perquè malgrat reconec em costà bastant entendre la visió que ell i la seva gent tenien de la qüestió abertzale amb l’Estat espanyol, arribà un moment en que fins i tot vaig arribar a comprendre-ho, malgrat les meves dissensions ètiques personals que no ideològiques. Eta i el món abertzale consideren que els País Basc (la banda Espanyola i també la Francesa) està en guerra amb l’invasor estat Espanyol. A partir d’aquí és on la dinàmica varia, perquè mentre a Catalunya en general ja hem abandonat aquesta idea de país ocupat que no espoliat, ens hem donat per la pell amb una enorme dosi de deixadesa i indolència i així ens va, i ells tenen el que tenen amb la connivència mai confessada del PNB al món abertzale. El problema rau en que ha arribat un moment en que una gran part d’aquest món abertzale es va cansar de la violència, hi havia un esgotament psíquic que va fer que el recolzament del propi entorn d’Eta minvés i molt, ì que sorgissin dissensions de gent de primer nivell. Es donaven doncs les condicions òptimes per l'armistici que hauria de precedir a la pau, si hi afegim a aquest panorama, la forta pressió de l’Estat – el PP en aquest sentit va estar perfecte – de negociar una capitulació digne per acabar definitivament amb la lluita armada.
No se com va anar la presa d’aquesta decisió, però finalment hi ha un comunicat i comencen les negociacions, ETA deixa de fer atemptats, en canvi l’estat espanyol no mou un dit, continua detenint gent, i dona la sensació que Zapatero nomes pretén guanyar temps sense enfocar el tema a fons. A banda, s'ha de tenir en compte que ETA com a tota Empresa, ha de pagar la nòmina a final de més i cada dia que passi sense resoldre el problema i amb l'estat apressant, és generen serioses distensions internes. M’imagino doncs que comencen a haver-hi aquestes dissensions dins el tancat món d’Eta i el decorat comença a canviar. Consti que hi havia veus del món basc que feia més de quinze dies que avisaven que quelcom no anava bé, i finalment va passar el pitjor: l’atemptat de Barajas. Era un avís per a navegants, i els dos morts per a ETA simplement varen ser culpa de l’Estat per no desallotjar amb celeritat l’aparcament de la T4. Quan has programat la mort centenars de vegades i aquesta succeeix sense el teu concurs directe, si quelcom falla, no és més que un accident, un dany col·lateral. Aquest era el cínic missatge d’Eta al Govern, la treva continuava però aixó havia estat un avís, així de clar i diàfan, sempre des de la mentalitat dels etarres.

Hauria fet bé el Senyor Zapatero de continuar negociant amb ells si realment volia acabar amb el problema, òbviament sense el PP, al cap i a la fi, l’únic suport que necessitava per fer-ho era el dels partits democràtics, i aquest suport el tenia, però no va gosar, perquè en el fons aquest terrorisme de baixa intensitat no el preocupa massa i les concessions que hauria de fer per assolir la pau ni podia ni volia fer-les., en certa manera doncs ja li anava bé, a ell i també als altres.
En un intent de calmar la oposició i part de la opinió pública el jutge Garzon va il·legalitzar i empresonar la cúpula de Batasuna, i posteriorment ANB , decapitant qualsevol iniciativa del món abertzale d'estar dins el món legal del diàleg parlamentari pel que tant s’havia lluitat al començament de la democràcia. Ara, tornen a convocar eleccions al país Basc i tat 3DM com Askatasuna van camí de ser il·legalitzades per el superjutge Garzón, i sinó al temps.

No és aquest el millor camí ni per assolir una pau llargament ajornada ni per que es donin les condicions a la Espanya Monàrquica del XXI de tenir unes eleccions plenament democràtiques, ja sabem que no anirà a votar més d’un 55/60% dels ciutadans, i aixó amb sort, entre d’altres coses perquè a gairebé 250.000 ciutadans al país basc de manera antidemocràtica no se’ls deixarà votar al seu partit: sigui Batasuna, ANB, 3DM, Askatasuna o la franquícia que aconsegueixin col·lar d'estranquis. No se fins a quin punt es poden considerar legals aquestes eleccions. Deixar sense poder votar tants ciutadans és com a mínim una mofa a les institucions democràtiques i una manca de respecte a tots aquests ciutadans, que ni molt menys en la seva gran majoria pertanyen a ETA. Només han comès el delicte de ser, considerar-se i pensar com a nacionalistes i independentistes del seu País que és Euskal-Herria, i aixó no és motiu suficient per negar els hi el dret de vot a ells ni prohibir el partit o franquícia que els pretén representar. Al cap i a la fi els qui els hi ho prohibeixen son tant o més nacionalistes que ells i també arrosseguen molts morts a la seva esquena..