Deia l'altre dia l'expresident Pujol a Rac1 que la crisi del 82 al 84 havia estat molt més dura que aquesta i diuen altres que la del 92/93 també ho va ser més que la actual.La crisi no és un fet nou. Espanya n'ha patit algunes en els últims 40 anys, i n'hi ha que sostenen que estem en crisi permanent, que encara no s'han vist per enlloc els beneficis de l'estat del benestar i ja ens cau una altra crisi al damunt.
La diferència d'aquesta és que ha estat retransmesa en directe dia a dia, minut a minut fins i tot abans que el Govern entossudit es negués a reconèixer-la. I és que aquesta és una crisi no ja retransmessa, si més no anunciada previament amb tots els ets i uts i en alguns casos des feia gairebé dos anys abans no esclatès.
Haig de confessar-vos que no recordo gens la crisi del 82/84, ni la del 93, (vaja que no sabia que n'hi havia hagut fins que suara n'han començat a parlar arran d'aquesta) si recordava la del petroli del 72/73. Potser perquè tot i ser-hi no es va retransmetre com aquesta en rigorós directe, i a diferència d'ara, el que no tenia problemes l'any 93 com aquell qui diu no se’n va assabentar.
M'agradaria saber si es fes una enquesta, quanta gent de contestar sincerament recordaria una crisi anterior, la del del 82/84 o la del 93 més greus que aquesta segons ens diuen. Lo qual vol dir, que les crisis no existeixen només pels qui la pateixen o son un invent dels mitjans informatius, o millor dit desinformatius; o aixó, o és que tenim poca memòria i d'ací a deu anys no recordarem la crisi del 2009, o possiblement és que estem ja molt cansats de tot i la memòria es faci selectiva vers l'oblit.
Haig de confessar-vos que no recordo gens la crisi del 82/84, ni la del 93, (vaja que no sabia que n'hi havia hagut fins que suara n'han començat a parlar arran d'aquesta) si recordava la del petroli del 72/73. Potser perquè tot i ser-hi no es va retransmetre com aquesta en rigorós directe, i a diferència d'ara, el que no tenia problemes l'any 93 com aquell qui diu no se’n va assabentar.
M'agradaria saber si es fes una enquesta, quanta gent de contestar sincerament recordaria una crisi anterior, la del del 82/84 o la del 93 més greus que aquesta segons ens diuen. Lo qual vol dir, que les crisis no existeixen només pels qui la pateixen o son un invent dels mitjans informatius, o millor dit desinformatius; o aixó, o és que tenim poca memòria i d'ací a deu anys no recordarem la crisi del 2009, o possiblement és que estem ja molt cansats de tot i la memòria es faci selectiva vers l'oblit.
La crisi com tot a la vida va per barris.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.jpg)
2 han dit.:
Home! potser no te'n recordes perquè no et va afectar i perquè, com tu bé dius, la premsa se'n va fer un eco relatiu. Jo me'n recordo perfectament, de la del 84 perquè fou quan la meva família ho va perdre tot, la del 92-93 perquè sempre he treballat vinculada al món de la construcció i és on primer es nota.
La qüestió és que aquesta ens ha arribat de forma més virulenta, en part, pel tractament que n'ha donat la premsa i perquè afecta més sectors que aleshores (o ho sembla). El capitalisme necessita la crisi constant, és la seva idiosincràsia, per tant hauríem d'estar-ne acostumats. Aquí hi ha molta reflexió a fer per part de tots els estaments. Això sempre i quant tots aquests fantàstics estaments tinguessin cap interès, els uns per millorar les coses, els altres per no imitar els uns ... i la roda gira i gira i gira.
No eren crisi 2.0. La del 82 estava a la confecció i la del 92 també i no es notava la crisi aixó que al 92 venia pell i voltava per mitja Espanya, i la pell no és cosa barata.
Publicar un comentario en la entrada