Són prou conegudes les queixes d'un senyor de Barcelona que fa edificis però que es veu no és arquitecte i sovint es limita a copiar-los d'altres, i té un fill estrany que es va casar amb la filla d'un cantant estrany. Doncs aquest senyor, es queixava que les campanes del campanar (que és on solen ser les campanes) el molestaven a les nits en el llogarró de l'Empordà on passava els caps de setmana i alguns dies d'estiu. No és l’únic cas, molesta l'olor de fems, els ocells i els seus cants, els galls que canten a trenc d'alba, o (abans que amb aixó del canvi d'hora van també despistats). Però aquestes molesties de les que es queixen els migrants de cap de setmana, poden arribar a alterar l'economía del camp amb la seva intransigència, amb l'inestimable ajuda de la Justícia. Deien ahir al TN de TV3 (la meva) que a Lleida a un noi jove que té una Granja de pollastres a les afores del seu poble, però que és veu no es a dos quilòmetres que vindria a ser la distància reglamentaria imposada des de Barcelona, haurà de plegar. L'ha denunciat una veïna que té al poble una segona residencia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha donat la raó a la Senyora que es queixava de les molèsties olfactives i de soroll de la granja. Malgrat el jutjat de Lleida varen desestimar la petició de la Senyora aqueata va recòrrer i finalment li han acabat donant la raó. Tot plegat una senyora que dels 365 díes de l'any n'hi deu estar com a molt 27 o 30 al poble. Doncs, aquesta senyora ha aconseguit que un xicot jove que vol i es dedica al camp i a criar bestiar hagi de plegar. Ja diuen que el jovent d'avui en dia no val per a res. I és que possiblement, ni la Senyora ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya deuen saber aquell vell refrany que diu: "qui no vulgui pols que no vagi a l'era", perquè entre altres coses tampoc deuen saber que és o era, una era. És ben cert que el món és ple d'idiotes i si aquests se’n van al camp el cap de setmana, encara se'ls hi nota més..
10 han dit.:
Vaig escoltar ahir la notícia de la granja amb gran perplexitat i, a més, al programa del senyor Cuní també va sortir un pastor que ha de posar cinta adhesiva als esquellots de les eugues pel mateix motiu.
Que la gent es queixi de bajanades, és freqüent i inevitable. Encara més avui, que tots anem ben peixats i rumbegem un capteniment de nou rics, és allò dels polls ressuscitats. Que se'n faci cas fins a aquests extrems, àdhuc jurídics, és el que em sembla més greu.
Em temo que tot plegat portarà el poc que queda de la ruralia a l'extinció. Als barris de les ciutats ja va passar, algú es comprava un pis al costat d'una petita indústria i després es muntaven grans saraus veïnals per tal que la indústria, que tenia molts anys, marxés. Em compro un pis al costat d'una via ràpida de cotxes i després monto un bon sarau veïnal per tal que la soterrin.
El que em molesta una mica és que sempre es culpi 'els de Barcelona' quan ara hi ha carallots de tot arreu que tenen segones residències a tot arreu. M'agradaria saber més sobre aquests temes, nom i dades dels denunciants, procés judicial, opinions més contrastades, però això, en el context informatiu d'avui és demanar impossibles.
Ja fa anys què u dic, el món esta ple d´imbècils amb poca feina i massa diners.
Estic més que segur que aquestos personatges, si tinguessin més sexe i fessin servir millor el cervell amb fantasies no dirien ni farien tantes collonades, clar que els de la capital és mereixen molts dels mots que tenen.
I després encara s'ofendrà si li diuen pixapins.
A la majoria de ciutat (i m'hi incloc) quan anem a pagès se'ns veu d'una hora lluny que sóm de ciutat. Però tot té un límit i aquest cas és indignant.
I és amb casos com aquest que la opinió pública va perdent mica en mica la confiança amb la Justícia(?) d'aquest país.
cada vegada estem més malament, a Montesquiu un xicot que es va quedar un forn un d'aquests li està fent la vida impossible i a Sant Esteve de Palautordera en conec un altre cas. A més a més, s'han hagut de gastar una munió de dibners en isonorització, aixecar més amunt xemeneies, etc etc.
Sortint de l'àmbit rural, però el cas és el mateix:
Tinc una companya de feina que s'ha comprat un pis a St. Quirze del Vallès, a tocar de l'aeròdrom de Sabadell, i ara està indignada perquè contínuament li passen avionetes per sobre casa.
Quan li dius que l'aeròdrom hi era molt abans que s'hi fessin pisos i que en tot cas ja ho hauria d'haver previst ella abans de comprar-lo, o que hauria de demanar explicacions a qui va permetre que s'hi construissin, ella no vol entrar en raons i em respon que l'aeròdrom s'hauria de clausurar.
aixó de l'aerport de Sabadell és un clàssic i ha impedit en certa manera el seu creixement. Sostinc la teoria que quan es cosntrueixen vivendes en llocs potencialment conflictus (normalment com les del Perat per exemple que tant es queixen i que es varen construir de manera il·legal) ja va incorporat amb el preu del pis, el llençol rotulat quixant-se del que pertoqui, de manera que en anar-hi a viure ja poden penjar-la oper començar a tocar els pebrots.
A la farinera on treballo en zona industial ihi varen construir cases adosades que és com un pis però en pla, doncs es quxien de la farinera que fa pols, i soroll els camions, quan la farinera fa 120 anys que hi era i estava fins no en fa masses envoltada de camps de blat.
La veritat és que havent-hi jutges com aquest no aem pas bé. La idiota que no suporta la pudor, que es quedi a casa seva i es perfumi am Eau de Clavegué.
Si no fes plorar faria riure, maremeva!!!
es que té nassos la cosa, que hagi de plegar aquest noi per la Madame catipén.
La veritat, estic tipa de tot això dels pixapins, avui només hi ha quatre gats que es dediquen a les activitats del sector primari i una gran gernació, d'origens diversos, que és urbana o rurbana, fins i tot molta d'ella 'descendent' o parenta dels pagesos primigenis.
Hi ha molta zona urbana al volt de ciutats com Sabadell, Terrassa, Manresa, i no hi ha diferència entre 'els barcelonins' i els altres.
La qüestió de la queixa constant és un tema del present. La proliferació de casetes de segona residència moltes vegades ha estat fomentada pels autòctons que s'han venut patrimoni per quatre rals. Vaja, que el tema és complex, i manifesto la meva protesta -jo també protesto- quan es culpabilitza alegrement els barcelonins, que som molts, moltes, diversos, variats i polièdrics. He dicho.
D'acord Júlia. S'entén per Barcelona o pixapins el que seria l'àrea metropolitana. Però com Barcelona és la capital és sovint l'ase dels cops. Ara, el cas d'aquest noi es flagrant i d'aquests n'hi ha que els molesta tot, volen les cabretes, però que no caguin ni facin pudor, i aixo no pot ser.
M'ha agradat molt "he dicho" al final
Publicar un comentario en la entrada