Lazkao: la maça de l'ira

"Dimarts passat un veí de Lazkao, en un atac d'ira va destrossar amb una maça el local de l’herriko taberna del seu poble. Sortia d’una concentració de rebuig per un atemptat contra la seu del PSE que, com a efecte col·lateral, li havia destrossat el pis que acabava de reformar."
-

Puc arribar a comprendre la reacció d'aquesta persona, més no aprovar-la i menys encara elevar-la a la categoria de defensor de la democràcia com han fet la majoria de mitjans de Madrid. No puc entendre que s'hagin format grups (parlen ja de disset o divuit mil) a la xarxa per recaptar diners per a ell, considerant-lo també un heroi, lo qual per cert demostra l'elemental nivell mental de Facebooks i endergues similars. I entenc encara menys que el Sr. Basagoiti, candidat del Pp a les properes eleccions al país basc s'hagi ofert a defensar-lo sense cobrar-li honoraris, perquè aixó és demagògia populista que no du enlloc i justifica un acte que si s'hagués produit exactament a la inversa, i l'autor hagués estat un membre de l'anomenada kale borroka, representaria una condemna desmesurada, com s'ha vist en més d'una ocasió, fins in tot per actes de violència menors que el que va fer aquest ciutadà, ciutadà que, reblant en el tema, de pertànyer a la kale borroka en aquests moments estaria encara detingut i segurament ja se l'hauria traslladat a Madrid per jutjar-lo (per cert) d'una manera i amb una aplicació de la llei molt dura i dubtosament democràtica.
No és justa ni equitativa la diferència en el tracte a uns i altres per actes de violència al carrer o de qualsevol altre tipus, i menys encara es poden justificar i lloar uns o criminalitzar els altres, i a sobre és crea un perillós precedent que autoritza, llei en ma a agafar-se la justícia pel seu compte a qualsevol ciutadà, segons ho consideri oportú, de manera que si és comença a escampar aquest modus operandi haurem d'acabar anant amb la pistola a la canana com al vell i llunyà oest per defensar-nos o impartir Justícia, i, malgrat la que tenim sigui la que és, ens l'hem de creure o intentar creure-hi i viure sota l'imperi de la llei, perquè sinó, l’única llei que ens quedi acabarà sent la de la selva.