Possiblement es mereixia més l'oscar pel seu paper de Raimunda a Volver d'Almodovar, però li va arrabassar una mágnifica Helen Mirren com a Elisabet II. Peró la matinada del dilluns (hora d'aquí) el que no va aconseguir amb la Raimunda ho ha fet amb la María Elena creada per Woody Allen. Suposo que perquè és espanyola ha estat aquí cuestionada sovint, tot i que és cert que a la seva carrera hi ha hagut altibaixos. Ai las! si fos catalana, possiblement encara l'hauriem criticat més, que aquí som aixi. La qüestio és que Pe ja té el seu Oscar que farà callar moltes boques i a més a més suposa un guardó més per Vicky Cristina Barcelona, que també amb la cosa tan cainita i nostrada, molts varen desbarrar a tort i a dret, criticant l'ajuntament per la seva inversió, per la pel·lícula, pel títol, vaja! per tot. Ara no sento ningú d'aquells malastrucs de l'autoodi nacional i de la desqualificació sistemàtica perquè si, mentre l'Alcalde Hereu treu discretament el pit i en Jaume Roures no diu res però ho diu tot. Aquest bloc també té la seva hemeroteca o blocoteca de tres anys publicant cada día. N'he parlat dues vegades d'aquesta pel·lícula:
El dia 12 de gener (Vicky Cristina Barcelona),
El dia 28 d'Octubre passat (de Garcia Benach passant per Barcelona), que no si va donar cap importància i té el seu qué, perquè si arriba a pasar aqui, la Sang de Maig es vessa tota i més.
Açó és el que hi ha, la resta, paraules, paraules, paraules, bla! bla! bla! tot plegat per a no res.
.jpg)
2 han dit.:
Vaig anar a veure Vicky Cristina Barcelona i haig de dir que em va decebre. Bé, tampoc no m'esperava molt. El cinema en alguns moments reia "de la pel·lícula" i no "amb" la pel·lícula. Anb això ja està tot dit.
Ara bé, hi ha un abans i un després de quan apareix la "Pe", la pel·lícula dóna un tomb, i s'anima. Realment si una cosa bona té, és ella. Potser és un tipus de paper (la dona apassionada, mig embogida) que ella té molt apamat. Però mira, ja està bé que li hagin donat l'òscar.
NO L'HE VISTA, però si he vist altres pel·lícules de la Pe i és ràcial davant la cámera,. el més semblant (amb distàncies) a Ana Magnani i crec que a mida que vagi madurant ho farà ta,bé com a a actriu. I que cony! Millor a ella que a una altra i a sobre publicitat per Barcelona. Aqui ens pasem la vida LLOANT Manhattan (en blanc i negre) i tampoc h'hi ha per tant, a banda que igual pels novaiorquesos el retrat de la ciutat i el personal també està carregat de tòpics, però la peli ha estat i continñua sent un éxit de públic, crítica i taquilla (almenys a la resta del petit món de Catalunya)
Publicar un comentario en la entrada