el fracás de l'ensenyament

Fa ja més de trenta anys que em vaig adonar que el sistema d'ensenyament en la línia Rosa Sensat, com molt bé diu trenta anys desprès en Xavier Roig, era el sistema Rosa Insensat. Que aquella manera d'ensenyar era un error semblava evident, però pocs ho volien veure. Hem seguit igual en l'Escola Catalana i hem anat creant curs rere curs unes generacions d'ignorants, per dir-ho finament i no dir directament inadaptats e indolents mentals. El Sr. Josep va passar a ser en Pep el col·lega i aquí va perdre tota la seva autoritat, i no tots els Sr. Josep feien servir la palmeta. Aquesta pérdua d'autoritat i consequentment de respecte ens ha dut fins a dia d'avui que el mestre és una espècie a protegir atès pot ser víctima en qualsevol moment de l'agresssió física d'uns quants alumnes gamberros, o d'algun pare a qui ha comès la gosadia de renyar-li el nen perqué n'ha fet alguna de grossa. Cert és que tampoc han ajudat els polítics canviant cada quatre anys plans d'estudis, paperassa, burocratització a dojo, vaja. Aquí ningú s'ha atrevit a agafar-se seriosament l'ensenyament tractant d'aconseguir un pacte de país a llarg termini, iquan algú mínimament ho intenta com l'actual Conseller tot són pals a les rodes.

Tornant a trenta anys enrere, recordo que en una reunió de pares (abans no eren de pares i mares com ara) vaig suggerir que posada al dia s'hauria d'ensenyar a la mainada Urbanitat, atès era palès que el personal pujava molt descontrolat en aquest tipus de valors que en si són neutres i per tant no es tractava d'una qüestió política sinó d'un correcte comportament social. Em varen dir de tot, menys guapo. El temps ha demostrat que tenia raó i com s'han perdut una sèrie de valors que falta faria recuperar en el comportament social dels nostres fills i actuals o futurs ciutadans. Però a mi tenir la raó si no ha servit per a res no m'interessa, i veig trenta anys després que continuem exactament igual o pitjor, atès el nivell de degradació dels mestres, alumnes i pares ha augmentat amb escreix.

Després encara es va complicar més la cosa i nens i nenes dònze anys que sortien d'aquests col·legis catalans i proteccionistes anàven a parar a un institut en començar la "ESO", i aquí el xoc era brutal i el fracàs escolar estrepitos, el fracàs es d'un quaranta per cent i més encara ho seria si valoressin honestament, però hi ha molts docents que no gosen suspendre més per no saturar el sistema , (diuen). I és clar, el desencis entre els docents és elevat tambè, i així arriba el jovent any rere any a l'Universitat amb evidents dificultats de comprensió lingüistica i lectiva i que en un altre país no serien pas admessos.

Jo només us puc dir que el primer dia que vaig acompanyar l'Anna P a l'institut per començar l'ESO amb onze anys, em vaig acollonir. Allí hi havia representades totes les tribus urbanes i el panorama visual era realment esfereidor i no presagiava més que el que va acabar succeint, fracàs absolut.
El fracàs escolar és palès i no si val a donar la culpa als immigrants o als pares, el sistema, els responsables d’educació tenen una enorme part de culpa, per més bona fe i convicció que hi hagin (en alguns casos) posat, i els pares també. El sistema educatiu català, és un desastre i si pugem a nivells superiors encara pitjor, la Universitat, aquesta que ara quatre brètols indocumentats ocupen quan els rota, es antiquada i possiblement privatitzar-la seria el millor que es podria fer, almenys començant per la docència, hi hauria d’haver professionalitat i no podria entrar qualsevol ignorant que no sap ni escriure correctament, o ignora allò tan simple del subjecte, verb i predicat, ni qualsevol gandul donant classes de manera intemporal. Aquí que una de les coses que tant s'han fomentat des d'aquesta insensata manera d'ensenyar és l'antiamericanisme, hauríem de començar a aprendre dels EEUU, i oblidar-nos del que ens han intentat imbuir al cap aquests insensats progres de que els americans eren tots uns infantils idiotes, i ves per on més aviat és a l’inrevés. A tot aixó, l’únic que sembla preocupar a molts docents es anar fent vagues per protestar ni saben perquè. Vagues, aixó si, que les poden fer perquè són funcionaris. I quan als pares l’única preocupació és que no els atabalin i tenir-los col·locats quan més de temps fora de casa millor. I així, mentre uns i altres es treuen les puces de sobre de la culpabilitat i/o responsabilitat, anem pujant una rere l'altre generacions d'idiotes indolents, mal educats, aspirants a poca cosa, sense compromis, educació, ambició ni interès per res que no sigui l'anar fent sense assumir gairebé cap compromís.