"Es pot ser sobiranista i estar contra el Barça"

"L'actor Carles Canut assegura que "la identificació del Futbol Club Barcelona amb Catalunya és un fre per a les seleccions catalanes" . "«Més que un club» és una gran mentida; he preguntat a molts culers què vol dir i no em saben respondre", A Carles Canut ningú no li pot negar el catalanisme militant: el 2008 va rebre un premi Max a Madrid i va fer el discurs tot en català. Però també és anti-Barça. Vegem per què"... continuar llegint.

Ha manifestat en Manel Trallero en més d'una ocasió que el nostre és un país esquizofrènic, bàsicament perquè segons ell, tots els països que parlen dues llengües ho són. Hom diria que aquí anem més enllà tot i que la malaltia de la que vull parlar (perquè és una malaltia) pot fer-se extensible a altres països, tot i que possiblement no amb la força en que s'ha desenvolupat aquí. Em vinc a referir a que en aquest cony de país, gairebé obligatòriament has d'estar sempre a favor o en contra de, del que sigui, a favor d'en Serrat i en contra de Llach; a favor d'en Ferràn Adrià o en contra d'en Santi Santamaria; a favor del Barça i per tant en contra de L'Espanyol o a l'inrevés en tots els casos i així aquesta disquisició esquizofrènica es pot aplicar a qualsevol àmbit de qualsevol activitat pública del país. O sia que a sobre de ser fastigosament caïnites estem malalts del a favor i en contra del que sigui, amb la desqualificació sistemàtica per davant de l'altri del qual hi estem en contra. I ens ho hauríem de fer mirar: A mi m'agrada Serrat i també Llach, m’agradaria sopar al Bulli i al Racó de Can Faves i segurament m’agradaria molt més el menjar del segon perquè en ser de poc i mal menjar la cuina d’en Santi Santamaria s’escauria més amb mi. Sóc culer però no m'agrada que els “pericos” se’n vagin a segona, tot i que s'ha de reconèixer que enguany han fet mèrits més que sobrats. I així podria continuar en qualsevol àmbit. A sobre, en aquest terreny no hi ha discussió possible, o si n'hi ha en el sentit que cadascú deixa anar els seus arguments i ni es molesta en escoltar o intentar raonar o rebatre els de l'altri. Altri, que fa exactament però a l’inrevés. Aquest discurs per a sords és aplicable a altres àmbits com el de la política. Per la oposició el Govern ho fa tot malament i exactament a l’inrevés quan els de la oposició són al Govern, amb la pèrdua de credibilitat i efectivitat del discurs d'uns i altres. I la cosa ve de vell i ja he dit abans que no és tan sols nostre, els a favor i en contra de toreros a España ha omplert pàgines i pàgines i discussions acalorades a dojo, així com en el món del flamenc, o de la literatura. I tot plegat ve donat perquè la gent no ha après a escoltar primer i a raonar després, raonar sense cridar ni desqualificar, argumentant els perquès d'una determinada actitud vers qualsevol qüestió. Però aixó porta molta feina i exigeix un evident esforç intel·ectual que pocs estan disposats a fer, i així anem, discutint, cridant, desqualificant sense arreglar res. Un país que discuteix i no argumenta, ni raona ni avença i es perd en mig de les seves petites foteses i victòries pírriques de penalty injust a l’últim minut. El Sr. Canut manifesta que és independentista i anti Barça, vol dir doncs que el Sr. Canut confón el cul amb les témpores i com es sol dir col·loquialment: pixa fora de test. Potser perquè és perico.

-

La postil·la final, és una mica la mostra del que he argumentat abans. Si és que ho duem a la sang, i consti que en Rafecas argumenta i bé el seu discurs si us llegiu l'entrevista, però es excessivament radical, part del seu tarannà sovint massa intransigent. Clar! Perico i d'ERC... casum dena i vatua l'olla!