"De sobte vaig sentir algú que xiulava mentre caminava pel carrer i em vaig adonar que feia molt temps - anys!-. que no trobava ningu deixant-se anar amb la lírica labial....Pau Arenos a el periódico d'avui diumenge".No es del tot cert el que diu en Pau Arenos, menys que abans però encara hi ha gent que xiula pel carrer (de seixanta en amunt en general) el meu pare, o jo mateix en som un exemple. El Santiago el meu pare, diria que la gent no xiula tant perquè ha perdut la innocència, que abans n'hi havia més... Deixem-ho en punts suspensius. Cert és però que abans si que es xiulava més pel carrer, però és que dépén de la ubicació geogràfica, no és igual a Barcelona que als pobles. Pel matí a primera hora pels pobles la gent encara et dona el bon dia! cosa a a ciutat s'ha perdut en general i xiular es xiula -encara-, és un clàssic que es resisteix a desaparèixer com que els lampistes ensenyin la regatera del cul. En Serrat explicava que tenia un veí que sabien quan anava a arrugar la cara (cagar) perquè cantava o xiulava (no ho recordo exactament) pel cel obert. A Barcelona Kurt Savoy grabava discs només xiulant, aquest Savoy em sembla era germà d'una altra que cantava que es deia Franciska, i recordo de petit una cançó que m'agradaba molt que es deia "el silbador i su perro". Vol dir doncs que xiular era molt més corrent abans que ara i potser si que com acaba el seu comentari Pau Arenos...hauriem de reaprendre a xiular. Un carrer costa avall, les mans a la butxaca, la gambada llarga, una vella tornada embolcallada en bufades.
Us deixo amb un vídeo d'en Kurt Savoy...Aquest comentari s'hauria d'haver publicat demá, però trobo que fa diumenge.
10 han dit.:
Francesc gracies per la vivita al racó de la solsida
Doncs no només ja no es xiula prou, ara no es canta :( ni tan sols jo ja no canto quan feinejo! i no sé pas perquè!
de res Mireia, aniré traient-hi el nas
També Clídice, però potser cantar no s'ha perdut tant. No veus que molts van pel carrer amb l'IPOD o L'MP3 que no se gaire com va aixó, no poden ni xiular ni cantar.
Potser sí que s'ha perdut, i més que es perdrà. El meu fill de 5 anys em diu que és l'únic de la seva classe que sap xiular, i suposo que deu ser perquè a casa dels altres nanos no es xiula, en canvi jo si que tinc costum de xiular força a casa (al carrer no ho faig, ho reconec)
estic d'acord, pel carrer a vegades se m'acut xiular i de fet la gent et mira com un bitxo rar.
El Kurt Savoy ara ja es fa dir Curro, era molt bufó de jovenet, sempre sortia als programes del Franz Joham.
Ara ni és xiula ni, com diu Clídice, es canta massa. Abans es cantava en les feines del camp, de la casa, quan es feia bugada, el meu avi refilava sarsueles al lavabo i, en general, era aquesta, com la de xiular, (cosa de nois, ep, que a les noies no ens esqueia), una activitat quotidiana.
Per no parlar de les tornades d'excursió en tren, quan repassàvem el cançoner de dalt a baix.
No sé si és perquè tot ho fan les maquinetes que hem perdut aquestes activitats lúdiques. Llàstima, coses dels temps moderns.
A veure, Francesc, si en lloc de posar-nos aquestes musiquetes al blog ens poses una bona xiuladeta un dia d'aquests.
no se com es fa per gravar música, i xiular no ho faig massa bé, saixó es cosa d'en Kurt "Curro" Savoy, que deu ser un senyor xiulador jubilat, Oi?
Sens dubte que tants aparells com l'MP3 i companyia han fet molt de mal a les expressions espontànies, però a mi em sembla que la gent encara xiula. Tot i que sempre ha estat vist com una forma de proclamar la mala educació, tot just la setmana passada i a les 7,30 del matí, un home jove va aparcar un camió a la cantonada de Provença i Enric Granados, va obrir la porteta i es va posar a xiular "Suspiros de España" amb una potència de xiulet gairebé còmica. Ho vaig trobar divertit i sorprenent: ell no deuria passar dels 30 anys, i potser l'acabava de sentir a la ràdio del camió. En fi... Això sí, no duia cables penjant de les orelles.
El que també xiulava Lluís, ara que hi penso, era en Pepe Iglesias "El Zorro".
Si que es xiula encara, però menys, potser es simplement que era cosa d'una época i ara toca la cosa del cable penjant i anant fent que si amb el cap.
Publicar un comentario en la entrada