Com ja sabeu els que sovint passeu per aquí, aquest blog el vaig començar el dia 1 de setembre de 2006, amb els dubtes de tot blocaire novell i sense una idea massa clara de cap on volia anar. A partir del més de desembre del mateix any fins a dia d'avui, he publicat un comentari, post, o com li vulgueu dir cada dia, sense fallar-ne (que recordi, cap) més aviat en un dia en poden sortir dos, o fins i tot tres. I aixó que sense cap pressió (ningú m'hi obliga) vaig fent, entenc m'angoixaria sovint si ho haguès de publicar per "obligació" en algun rotatiu o digital. És per aixó que una persona com en Josep Maria Espinás, que des fa més de trenta anys, primer a l'Avui i després a El Periódico, tingui la seva columna d'opinió diaria de dilluns a divendres sense fallar mai, entenc té un enorme mérit i més encara en el seu cas que el que diu sempre és amè i interessant. I a sobre encara té temps d'anar a peu pels llogarrons i escriure'n llibres, a la seva edat, 83 anys, si no vaig errat.
Diuen que s'ha perdut la cultura de l'esforç, que va! se n'ha apropiat de tota ella l'Espinás.
Diuen que s'ha perdut la cultura de l'esforç, que va! se n'ha apropiat de tota ella l'Espinás.
.jpg)
4 han dit.:
La cultura de l'esforç no s'ha perdut com molt b´´e assenyales al teu post entre gent com el gran columnista que anomenes. No passa el mateix amb la joventut, crec que el hem malacostumat i ens ho hem donat tot abans que no ho demanen.
massa ben criats, mimats, consentits i sobreprotegits, ens donar-els-hi tot mastegat, hem anorreast la cultura de l'esforç i el sacrifici. Ens hem passat tres pobles.
no hi pateixo tan com vosaltres pel jovent, hi ha de tot, com a tot arreu :) si que té mèrit això teu :)
el meu avi, deia "aquest jovent d'avui en dia no val per a res" el meu pare deia el marteix. Jo ja no ho dic, però ho sospito. Tot i que hi ha una mica dce tot com en "botica"
Publicar un comentario en la entrada