Avui fa un any, aquest país estava en "emergència nacional". Li ho va comunicar personalment el Conseller Baltasar a en Josep Cuní i de rebot a la resta de la ciutadanía. Els pantans d'en Paco i posteriors estaven al 21% de la seva capacitat d'emmagatzement d'aigua i tot el país estava immers en el transsumpte de l'assumpte de la manca d'aigua, a punt de perdre's enmig del "mecanisme d'estalvi per aixeta", els transvasaments, eufemísticament batejats per l’esmenta’t Conseller com a "captacions puntuals d'aigua", o el mateix concepte eufemístic però menys aplicat a la roïna del riu Rhône.
Però ves per on i mira que tal, el que fa un any era una emergència nacional, un drama, dotze mesos després s'ha capgirat. Segons diu en Miquel Bernis a dia d'avui les reserves dels pantans d'en Paco i posteriors estan al 87% en el seu conjunt. Suposo que tant la sequera de l'any passat com l'abundor d'aigua d’enguany deuen ser degudes al canvi climàtic, i ja em veig a venir que aviat acabarem dient "Piove porco canvi climàtic, non piove, porco canvi climàtic" i ens quedarem tan amples.
A casa, encara estem en restriccions d'aigua. Tenim instal·lat (fa anys) el mecanisme d'estalvi per aixeta, varem comprar la bola màgica per la rentadora, tenim les boles que donava el Periódico per la assecadora i quan anem a fer aigües menors, l'un pregunta a l'altri si hi ha d'anar per aprofitar-ho, de tal manera que el primer no tira de la cadena a l'espera del segon, llevat que el primer vagi a arrugar la cara que després per qüestions higiènic olfactives, si tira de l'esmentada cadena. Fa anys hem canviat la dutxa per el bany i quan ens ensabonem parem l'aixeta. Podríem dutxar-nos junts com antuvi per estalviar encara més, però no tenim ja edat i encara podríem prendre mal.
Un d'aquests dies haurem de reunir-nos en comissió paritària la Nuri i hom per veure si a casa aixequem el decret de sequera intern que ens varem imposar atenent als precs i súpliques del Conseller Baltasar. No ve d'un dia, així ja anem bé, som curosos amb aquest bé tant preuat com és l'aigua de boca i de passada fem país. Visca Catalunya lliure!...... de sequera.
A casa, encara estem en restriccions d'aigua. Tenim instal·lat (fa anys) el mecanisme d'estalvi per aixeta, varem comprar la bola màgica per la rentadora, tenim les boles que donava el Periódico per la assecadora i quan anem a fer aigües menors, l'un pregunta a l'altri si hi ha d'anar per aprofitar-ho, de tal manera que el primer no tira de la cadena a l'espera del segon, llevat que el primer vagi a arrugar la cara que després per qüestions higiènic olfactives, si tira de l'esmentada cadena. Fa anys hem canviat la dutxa per el bany i quan ens ensabonem parem l'aixeta. Podríem dutxar-nos junts com antuvi per estalviar encara més, però no tenim ja edat i encara podríem prendre mal.
Un d'aquests dies haurem de reunir-nos en comissió paritària la Nuri i hom per veure si a casa aixequem el decret de sequera intern que ens varem imposar atenent als precs i súpliques del Conseller Baltasar. No ve d'un dia, així ja anem bé, som curosos amb aquest bé tant preuat com és l'aigua de boca i de passada fem país. Visca Catalunya lliure!...... de sequera.
afegitó: No deixa de sorprendre que un Conseller agnòstic que es va encomanar a un tros de fusta ennegrida pel pas del temps com a solució al problema, encara continui al seu càrrec. En un país mitjanament civilitzat l'haurien cessat fulminantment.
7 han dit.:
Espera't 4 mesos...
O els pròxims anys...
Aquí ni es cessen, ni dimiteixen, ni res. Uf, i pensar que crèiem que 'érem els millors'...
si, si Ferran, però gràxcies a la sequera en deus un dinar. Per cert! no em vares dir que l'altre dia tenieu a la Tralla l'Espinàs i en Gregorio Luri....
Júlia, un Conseller agnòstic declarat que demana a la Moreneta que hi faci quelcom, o s'en fot o és un idiota, o possiblement les dues coses i se l'havia d'haver cessat immediatament.
No hi ha sequera, però n'hi pot tornar a haver... els polítics que tenim són uns trossos de quòniam! ara és quan haurien de fer previsió per si torna a haver-hi sequera. Però es conformen amb continuar asseguts a les poltrones i - en tot cas- quan toqui, ja tornarem a resar al tros de fusta, donat que aquest cop sembla que va funcionar"!
Colla d'inútils!
bon cap de setmana, Francesc!
A casa nostra tampoc hem aixecat el decret anti-sequera. Si més tot plegat ha servit per ser més conscients de la fragilitat del recursos que tenim i de la manera com sovint els maltractem.
Per cert, un després qui se'n recorda de la sequera?
La memòria és tan fràgil i l'actualitat política catalana tan voraç que sempre tenim un tema que acapara els mitjans...ara la preocupació s'anomena model policial i batusses anti-bolonya.
Evidentment el Sr.Saura tampoc dimitirà! En aquest país no dimiteix ni Déu a no sér que els trobin de "caceria" i l'oposició en tregui un suc important.
Curiosament no us heu fixat que els partits que més s'han desgastat per l'invent del Tripartit són ERC i ICV...és curiós, oi?
Esperem no tenir per molt de temps una sequera i esperem que s'hagi après la lliçó que dubto.
Ara tenim una altre sequera: la de bons polítics que sàpiguen tirar un país endavant.
Una salutació i per cert la música ambient del teu blog m'agrada molt.
d'aci a quatre dies ningu s'en recordara de Bolonia ni dels mossos, i evidentment ni una dimissió - faltaria més -
Es cert el desgast d'ERC i ICV, té la seva lògica governen en certa manera contra natura, dos partits que per se ja són molt contradictoris, Quan a la sequera de políticis no té remei, és el que hi ha.
La música si la vols incorporar al teu bloc es de www.deezer.com, pots triar el tipus de música., jazz, pop,rock, etc.
Publicar un comentario en la entrada