Cep d'or, en Tete, el meu oncle el fum i la foscor

A meitat del més de Juliol de l'any passat, explicava el Pub que tenia el meu cosí Vicenç a Sant Feliu de Codines. Avui en un llibre que m'ha deixa't el meu pare "Vivencies per no oblidar" d'en Lluís Capdevila i Segales, hi ha un capítol que en parla del "Pub cep d'or" , diria que s'ha deixa't "la voss del tròpico" que era de Moia, però ho remata amb una anécdota d'en Tete i el Meu oncle molt divertida. A l'encapçalament teniu la pàgina escanejada i a continuació el text esmentat..

"A començaments dels 70's el meu cosí Vicenç tenia el Pub Cep D'or als baixos del Restaurant Saulons d'en Deu en una urbanització a les afores de Sant Feliu de Codines. En aquest PUB hi actuaven els caps de setmana tota mena d'artistes en directe, però bàsicament gent de la nova cançó o que fes música en català. Allí hi sovintejaven Iceberg, Dharma, Marina Rosell, Sisa, Santi Arisa, la Plateria, un jove Ramón Muntaner, Raimón, na Maria del Mar Bonet i tot aquest entorn. Diria que l’únic que no va passar per allí va ser en Serrat, però tampoc ho podria assegurar. A banda de tots aquests músics hi actuava també el pianista Jordi Sabatés, i també l'home que va fer que estimes i m'apropés al món del jazz, Tete Montoliu. El Tete hi actuava sovint i escoltar-lo era una meravella, no ja per la seva velocitat d'execució, si més no per la netedat amb que tocava les tecles del piano i com canviava qualsevol peça interpretada per ell, i l'alegria que contagiava, ell que era capaç d'elevar a les cotes més altes una peça com una senzilla bossa nova, acompanyar Serrat, o també com li va suceir en una actuació en directe d'escoltar el partit del Barça pel "pinganillo" de la banda contraria al públic i en marcar els cules deixar anar en mig de la impecable actuació, un sonor "GOOOL" per sorpresa del pùblic, ai!, al Tete se li podia perdonar tot i més. I ja se que hi havia pianistes més ràpids de dits que ell com Oscar Peterson, o més elegants com Bill Evans, però en Tete tenia un no se que difícil de definir però que t'atrapava. Gracies al Tete vaig anar deixant de banda el Rock i vaig afeccionar-me cada vegada més al jazz, i del món del jazz gràcies a Jacques Loussier trio i el seu Bach en ritmo que ens va donar a conèixer Pepe Palau a la 2 de TVE en blanc i negre, vaig conèixer Bach, i un enterramorts em va fer conèixer el jazz de Pat Metheny, però aquesta és ja una altra història."

.