Ja tenim aquí en visita oficial al gendarme De Sant Tropez i la seva (de moral distreta) esposa. Amb el papanatisme habitual que no és només nostre, sembla que hagi vingut a Espanya qui sap qui, i tot plegat ha vingut un fatu bocamoll poca-solta i un bonic florero que (de moment) l'acompanya. L'ha rebut un tal·lós mentider i una dona discreta i allunyada d'aquests fastos, com l'ex d'en Felipe. Enmig el Borbó i Senyora amb ella sempre pendent que el rei no fiqui la pota, i el nen i l'operada de mirada torba per fer bonic i una mica d'embalum. S'han reunit per no res, perquè no res poden ni saben arreglar. Manen, oficialment, però no són gran cosa més que uns tristos titelles d'una obra de guinyol bastant dolenta i avorrida per cert, de la que no en remenen cap fil.
Si és cert que tenim els dirigents que ens mereixem, som prou desgraciats, més del que ens pensem, tot i que molt em temo que no és ben bé així, lo qual encara és pitjor i fa més mal. Paciència, resignació o un got "d'oruju". Recomano la tercera opció, enterbolit, els problemes son menors, o deixen d'existir mentre dura l'estat etílic.
-
8 han dit.:
Aiii que t'agafat ara? Jo que pensava que t'agradava la Carla Bruni...
Es de moral distreta? que vols dir amb això? judicis morals o prejudicis? No ho sé, explica't perquè més aviat sembla un plantejament un pèl retrògrad... tu que ets tan progre ;-)
Jo no crec que tinguem els dirigents que ens mereixem. Això forma part de tots els missatges que ens fan un poble despolititzat i sense cap interès per la cosa pública. Jo no em mereixo aquesta patuleia d'impresentables, i com que no me'ls mereixo intento fer el que sigui per no tenir-los.
I no podria ser de vi de Porto? és que jo, l'oruju per les ferides :P aaaa esperit de vi és allò. ;P
ei! que jo no sóc progre, visc al meu temps que és diferent, i lo de senyora de moral distreta coneixent l'historial amorós de la Sra. Bruni és una manera molt delicada i educada de dir-ho
Una senyora francesa, que viu a França, em va descriure la Carla Bruni així:
"elle est comme le Métro: tout le monde y a entrée" (Ella és com el metro. tot el món hi ha entrat).
Va afegir ,lacònica, que sentia que França no estava gaire ben representada per Sarkozy.
Ara bé, em temo que els floreros són els nostres borbons. Le président de la Republique té més competències com a dirigent. A més, el poden fer fora cada 7 anys, cosa que nosaltres, no.
Aquesta patuleia no es mereixen un vi de Porto, Don Simón en tetrabrik que fa efecte més ràpid.
Bé Eulalia, algun rei ja se'l va fer fora el segle passat, es questió de posar-s'hi. El problema es que com l'all després tornen...
I tornen amb més mala llet com Fernando VII...
pozí, "el deseado" li dien, oi?
Publicar un comentario en la entrada