El sobrevalorat "Dream Team" i el seu no entrenador.

Parlaven l'altra dia a Rac1 desprès de la victòria del Barça 4-0 sobre l Bayern de Munich, i en preguntar-se qui era millor entrenador deien tots que en Pep comparat amb en Cruyff, atés entre altres coses en Pep era de la casa i entenia més be la idiosincràsia del club, mentre que l'altre no deixava de ser un mercenari. Talment deien que aquest equip era molt millor que el Dream Team que de fet no era ni dream ni team, -com no se angles-. Havíem patit molt amb el Dream Team i gaudit no massa, però com els records o la fam de bons records tergiversa la historia, encara a dia d’avui es parla del Dream Team, quie va acabar malament, com tots els equips, però la derrota a Atenes 4-0 davant el Milan encara cou, i aquí si que el poca-solta d’en Cruyff en va ser totalment responsable per irresponsable..
Ja vaig escriure en aquest mateix bloc a mitjans d'octubre que l'equip del Barça actual era molt millor que el sobrevalorat Dream Team, i cada vegada sembla mes pales, però com del Barça actual ja se’n parla prou i de fet encara no ha guanyat res, vull parlar del Dream Team. Es cert que varen guanyar quatre lligues i una Champions, però com? Quan a la Champions es varen guanyar el pas a la final davant el Kaiserlauten amb un gol de Bakero de cap in extremis a l’últim minut quan perdien 3-0, i de les quatre lligues, tres les varen guanyar de rebot a ultima hora gracies a dos regals del Madrid i un del Deportivo.

D'acord que el Dream team jugava sense entrenadors, anomenar a Cruyff i Rexach entrenadors es ofendre a tot un col·lectiu de professionals seriosos i responsables, en canvi si els anomenéssim vividors, no crec es queixes ningú. No entenc com Johann Cruyff que ha estat una autentica xacra i malson pel Barça pot ser encara tan tingut en compte i admirat per molts cules, començant per l'actual president. Això si que és un misteri i no el de la Santíssima Trinitat. Com a jugador va brillar la primera temporada que no la va jugar sencera (va debutar davant el Granada 4-0 al nou camp) i a partir d’aquí sobretot en camp contrari es dedicava a desaparèixer en combat, o a auto-expulsar-se. En deixar el Barça es va arrossegar per una sèrie d'equips com el Llevant fins acabar a la lliga americana. Com a entrenador, entenc no en feia, podia fer de psicòleg o de negociador de primes, però l'equip funcionava (afortunadament) sense ell, i així ho veig i així és com hom ho percep, i no és que hi entengui massa de futbol, però hi ha coses que son empíricament certes i aquesta per a mi n’és una d'elles. Paraula de Romerito.