Hi ha un aspecte de les converses dels representants del Govern de l’Estat amb els d'ETA abans s'interrompessin per l’atemptat de la T4 a Barajas - o potser no s'han interromput - que no se si algú ho ha comentat, però que em va cridar l’atenció. Els negociadors inicials abans que la qüestió es compliqués amb l’aparició d’una línia més dura, eren en Iosu Ternera i el seu fill; vol dir que en el món abertzale hi ha continuïtat dinàstica. Aquest fet no és que em sorprengui com a tal, a mi no se m’hauria ocorregut mai embrancar un fill meu en una lluita armada inútil i perversa com aquesta, però intentant entendre la dinàmica d’aquest món fosc i tancat ho puc arribar a comprendre. I aixó, el que ens indica clarament és que mai es podrà acabar amb ETA per la via policial, sempre hi haurà un brou de cultiu que atraurà nous joves bascs a la lluita armada, per més que l’aparell policial de l’estat en vagi detenint. Matar, malauradament és molt fàcil, n’hi ha prou amb una sola persona i una pistola. Per tant la teoria aznarista i de gran part de la gent del PP de que es pot o que s’ha d’acabar amb ETA per la via policial, no te cap validesa ni possibilitat real d’acabar triomfant de manera definitiva. La conclusió és doncs que s’ha de negociar i no parlar de vencedors i vençuts, tots hi han perdut en aquesta comtessa. S’ha de parlar de concessions polítiques, d’acostar els presoners on de fet per llei haurien d’estar, que és a la vora de casa seva, s’ha de eradicar la llei de partits que es al·lega’l e injusta. Durant anys es va dir que on millor estaria Batasuna i el món abertzale era al parlament, que era millor allí que no pas posant bombes, i quan els hi tenim i comencen a entrar en el joc demodcràtic, els fem fora i els marginem, deixant sense opció de vot a més de 150.000 ciutadans als país basc.
Vista la situació actual de debilitat de la banda, tal com ho comentava l'altre dia, sembla seria el moment de tornar a parlar. S'ha complert una de les premisses que és la derrota militar però falta l’abandó definitiu de la lluita armada així com la difícil reinserció dels set o vuit-cents militants a la vida civil amb el cost que representa. ETA és una franquícia que no pot fer una ERO, i s'ha de col·locar a tota aquesta gent, i aquest és un dels problemes a resoldre un cop s'hagin solucionat els altres, i no és menor.
Vista la situació actual de debilitat de la banda, tal com ho comentava l'altre dia, sembla seria el moment de tornar a parlar. S'ha complert una de les premisses que és la derrota militar però falta l’abandó definitiu de la lluita armada així com la difícil reinserció dels set o vuit-cents militants a la vida civil amb el cost que representa. ETA és una franquícia que no pot fer una ERO, i s'ha de col·locar a tota aquesta gent, i aquest és un dels problemes a resoldre un cop s'hagin solucionat els altres, i no és menor.
.
2 han dit.:
A Espanya li convé un país basc militaritzat. Si els abertzales es passen a la democràcia, Espanya haurà de lluitar amb armes molt més complicades que les pistoles: la paraula i la voluntat de la gent. Si s'acaba amb la violència i es permet que els independentistes arribin a la gent "normal" (amb totes les meves reserves cap a aquest adjectiu, em refereixo a la gent no conscienciada en la independència), de sobte es poden trobar amb un procés d'independència imparable.
Serà molt difícil que madriT sigui prou valenta com per acceptar el dret d'autodeterminació dels pobles.
NO ho seràn de valents els de Madrid, i menys encara amb un terrorisme de baixa intensitat, el preu a pagar per acabar amb ETA no estàn disposats a pagar-lo i aquesta situació s'enquistarà en el temps, aquest és el drama.
Publicar un comentario en la entrada