El comunicat d'ETA de diumenge passat al diari Gara, amb motiu del Dia de la Pàtria Basca en el qual s'amenaçava directament al nou Govern basc del socialista Patxi López, i al que no reconeix cap legitimitat democràtica, era l’espera’t del manual d'us d'ETA, però el dia següent, Arnaldo Otegi, en unes declaracions a Ràdio Euskadi, no donava excessiva importància a les amenaces d'ETA al nou Govern basc en assenyalar que el canvi de Govern no és l'element essencial i, per tant, no estem ni més lluny ni més a prop d'un procés de pau. E insistia en el seu etern missatge i disposició "al diàleg polític i la negociació". Otegi és evident que està per reeditar un nou Pacte de Lizarra tot i que el PNB estigui temporalment a l'oposició. De fet Otegi, i amb ell gran part del món abertzale ha descobert i assumit que l'Estat els ha desconnectat més o menys legalment de la possibilitat de concórrer a més eleccions, i a sobre no crec els faci massa gràcia l’èxit assolit per Aralar a les últimes. La col·laboració França Espanya esta decapitant constantment (com ahir amb la detenció de Jurdan Martitegi i vuit membres més) la cúpula armada d'ETA i es troben doncs tant la branca armada com la política en un cul de sac, sense cap possibilitat de sortida. A tot aixó, segons informa avui el País, vinculat a aquest debat ha reaparegut en la direcció d'ETA Josu Urrutikoetxea, Josu Ternera, el seu líder viu més carismàtic, que està clarament a favor d'una negociació amb el Govern per acabar amb el conflicte amb unes exigències que aquest pugui raonablement assolir i pair. Sembla no hi ha cap altra sortida, caldrà veure però si el Sr. Zapatero té el valor suficient per afrontar aquesta negociació, ara sembla sense interferències internes a ambdues bandes com va passar l’ultima vegada.
Sincerament confio poc en ell i la seva voluntat de negociar una pau definitiva, l'actual intensitat de la banda terrorista ja l'hi va bé i no hem d'oblidar que manen o manaran al País Basc els dels PSE amb la connivència del Pp, i aquests si que no estan pas per la labor d'intentar assolir la pau política. Potser aquesta és la causa fonamental que continuí enquistada l’actual situació, la manca de talla i voluntat política a una i altra banda.
-
.jpg)
11 han dit.:
La negociació és un tram vital i imprescindible per aconseguir la pau al País Basc, el que succeeix és que els interlocutors han demostrat una i altra vegada la seva incapacitat uns per intransigents i altres per bàrbars per tant dubto molt que s'arribi a un final adequat.
aquest és el problema, sempre que sembla es donen els condicionats per intentar assolir la pau, algú ho esguerra....
No ho entenc gaire. Perqué una negociació? Es pot pactar l'abandon de l'armes, pero negociació equivaleix a política. Si ho pensem be, mitja vida en anys de vida ha estat determinada pels assesinats d'Eta i el seu terrorisme. El franquisme l'altre mitja. Que cal negociar?
Sovint em demano si no será que alguns arreu de l'Estat
ho sento, he tallat l'anterior comentari.
...poden pensar, i no dic que tothom ho pensi, que quedi ben clar, dons que la negociació es l'ultim benefici que es por treure del terrorisme.
el problema Luís es ques'ha d'acabar amb una negociació política, i més a més s'ha de recolocar els militants abertzales entre els qui són a la presó i fora. Eta es una franquicia, una empresa amb treballadors ialgunafeina se'ls hi haurà de donar, car m ilitarment mai s'aconseguirà acabar amb la banda.ñ
No, Francesc. El problema es separar la paraule política de la paraule pacte. I aixó es el que no s'enten. Que vol dir negociació política? Qué vol doir pacte? La societat civil, espanyola, vasca, catalana, ha patit molt per mor d'aquests senyors als que alguns volen obrir la porta de la nengociació.
Al pá pa, al ví vi, i a Eta ETA. Confondra el termes el que em fa sospitar, i amb aixó vull dir que crec que hi ha molta gent que pensa com tú, honestament, que cal cercar la pau. La pau ja la tenim, Francesc, els delincuents tracten de esfonsarle, pero la pau es nostre. Jo no estic en guerra amb ningú. Cal tindre aixó clar, penso.
I perdona, pero he oblidat quelcom: enviar al paro a dos cents o mil militants es un cost infim. Cal que ho demanim i es comprometin.
aquesta es una de les questions a negociar i en el fons posant-se un una mica cínic, la més important. Sempra quedaràn grups residuals com succeix a Irlanda.
Mentre hi hagi morts no hi ha pau, i per a ells és ujna guerra. Aqui hi ha molt d'odi enquistat en una societat tan tancada i matriarcal com la basca. Fixa't que en Iosu Ternera negociava amb el l'ùltima vegada iqui l'acompanyava era el seu fill. Tu i jo sóm pares i aquest fet la continuitat familiar en la lluita es el que preocupa i em dona una certa legitimitat quan dic que s'ha de cercar una pau política i tambè económica. Hi ha molt odi Luís i aixó és el pijor.
Totalment d'acord, Francesc, peró els qui estan en guerra son ells, els qui trencan la pau son ells, i el premi d'una negociació no s'ho mereixan. Hi ha molt odi en el pais basc, i arreu del mon, pero violents son violents..., terroristes terroristes i assasins assasins.
així és Luís, i si és vol acabar amb la guerra de l'altre s'ha d'acabar parlant, mésa tard o més d'hora.
Publicar un comentario en la entrada