Comentava Clídice al seu bloc, que tant Jesús M. Tibau, com en Pere ens preguntaven i es preguntaven si, a l'hora d'escriure, ens vestim o ens despullem. Fins i tot en Pere abunda en la qüestió i ens descriu, fil per randa, les distintes formes que pot prendre aquest procés en paral·lel amb l'acte de vestir-se o desvestir-se. Parla Clídice tambè d'Stendhal i d'una frase: “Quel oeil peut se voir soi-même?”: quin ull es pot veure a sí mateix?Un tema complex, atès cada escriptor és diferent - crec - Juan Rulfo per exemple deien que ell tot el que havia escrit li havia explicat un camperol, quan aquest es va morir, va deixar d'escriure. N'hi ha que no saps si es despullen o inventen situacions com Cortazar o Bolaño, tot i que el conte "el Perseguidor" de Cortazar és una obra mestra de realisme. Succeix tambè que de vegades un escriu un text determinat, un d'aquells que a lo millor l'endemà en tornar-lo a llegir no es sent com a propi (em passa sovint amb la poesia pròpia). Hi tenim tambè postures, Edmón Jabès parla de la cara de linstant: "Mireu, no tinc rostre. El que exhibeixo és la cara de l'instant. Si l'escriptor és un estranger, és precisament perquè, per a manifestar-se, pren del llenguatge el seu rostre" i en canvi Roberto Bolaño, parlava del rostre del lector. És un tema molt complex i potser cada escriptor pot considerar que es despulla més o menys, però en el fons almenys els homes solem ser bastant poc proclius a despullar-nos. Potsr parlo per mi - clar -. De fet, el poema que us deixo a continuació n'ès un exponent del que intentava explicar.
I ara us parlaré de mi.
.I ara us parlaré de mi
tot i que em fa la vergonya
de qui molts defectes té
i no se fins a quint punt
us seré del tot sincer.
Rara qualitat en l'home
aquesta de sincerar-se,
que som naltros de revolts
embussos i canonades
a l'hora d'explicar coses
situacions o pensaments
que sovint fem complicades,
quan seria molt més senzill
usar el sentit comú
i deixar que el cor parlés.
No obrem pas d'eixa manera
més aviat a l'inrevés,
i perquè us feu una idea
de quan us estic dient,
fixeu-vos que estic parlant
genèricament dels altres
i no del subjecte present.
6 han dit.:
M'agrada aquesta idea de l'instant canviant i la de les complicacions que necessitem per explicar elementalitats, i encara, que ni els revolts ens serveixen prou.
Si vols afegir o llegir una altra introspecció:
http://joancalsapeu.blogspot.com/
Ja veus en Tibau, ens deixa quatre paraules i expandim l'ona :-)
Despullar-se metafòricament és com perdre's al mig del bosc, de nit, i sense pedretes per seguir. Per això sempre és millor "parlar genèricament dels altres i no del subjecte present." :)
De vegades ens vestim i de vegades ens despullem, però sempre ens disfrassem, més o menys.
És que en Tibau sempre ens embolica Pere. Jabès és molt interessant, el vaig conèixer a travès d'en Joan Elíes-Adell. a Aforismes hi tinc un apartat dedicat als seus pensaments. Té una fixació amb el rostre..diu: l'horitzó és el buit d'un rostre...
a10
Com deia abans Clídice, justa la fusta. I als homes encara ens costa més, deu ser perqué despullats perdem molt, almenys fisicament
sobretot disfressar-no's Julia, que és una manera de disimular mancançes
Publicar un comentario en la entrada