La cultura del NO!

Aquest país nostre tan petit i escadusser, té en la majoria dels seus ciutadans una justa correspondència en el comportament de la cosa quotidiana. Una de les activitats preferides d'aquests ciutadans es viure instal·lats en la cultura del NO!
Que s'ha de fer un abocador, o una presó, o ha de passar el TAV o la MAT, que a més a més aquest mateix ciutadà exigeix es facin ja!, Ah! si que s'ha de fer, però no al meu poble que em molesta, que ho facin al del veí, i així s'ho van passant de poble a poble com en una espècie de joc de l'oca, i qualsevol obra pública per aquesta ruqueria intransigent i sovint desinformada d'aquests experts en la cultura del NO!, ens costa a tots plegats molt més temps i diners, perquè finalment s'acaba fent.
Aquesta cultura del NO! té algunes vegades raons de pes, però sovint no és així o són molt peregrines. A la Roca del Vallès es varen posar com una moto quan els hi varen fer la presó (aquí tornem a la ignorància i desconeixement) atès aquesta presó no és a la Roca, sinó al terme Municipal de la Roca, i per cert, és més a la vora de Granollers que de la Roca però déu n'hi do el soroll que varen fer al seu moment els ciutadans de la Roca. I així podria afegir una tirallonga de cultures del NO! sense poc o cap fonament en els últims anys, com els del Plataner de Girona afectat per les obres de l'AVE, o els que s'oposaven i oposen a la presó dels Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada, i tot i que en part la justicia els hi ha donat la raó, la presó afortunadament ja està acabada i funcionant, i com succeeix sovint l'administració ha hagut de passar per sobre la intransigència sovint interessada de grups minoritaris però prou sorollosos que s'hi oposaven, ells sabràn en el fons perquè.

I així el que vulgueu o més, com a Mollet, on en un Institut s'oposaven a que els hi fessin al costat la caserna dels Mossos d'Esquadra, etc. etc. Recordo fa anys a Alacant en un barri molt degradat (tipus la Mina) que hi ha nomès entrar a la ciutat a ma esquerra (no recordo el nom) la gent es va passar tres o quatre anys fent manifestacions, tallant carrers i la carretera amb cassolades incloses, demanant la construcció d'un centre per a la rehabilitació i atenció de drogodependents. Finalment l'Estat o l'ajuntament els hi va fer, però ai las, després protestaven amb talls de carrers i carreteres i cassolades perquè no volien l'esmentat centre al seu barri, sinó al de San Juan que era al costat. Manda güevos que diria en Trillo, i una mostra palesa que aquesta cultura del NO! no es tan sols nostre, encara que en siguem els adalils, sinó que està enquistada arreu. I aixó és la realitat i el que hi ha. El mateix expresident Pujol se’n queixava i ho havia criticat moltes vegades quan era President i després (si és que mai ha deixat de ser i actuar com a President) també ho ha fet.

L’ultima o millor dit l’antepenúltima que recordo és la d’uns veïns de l'Hospitalet s'oposaven a la construcció d'un centre per disminuïts psíquics, i fins i tot havien posat una querella contra la Generalitat per especulació urbanística que el jutge va desestimar. També han obligat a la mateixa Generalitat a excedir-se en 40 milions d'euros en el pressupost inicial, per protegir les obres atès els cívics veïns tiraven pedres als paletes i el constructor havia amenaçat en abandonar la obra. Aquesta oposició veïnal ve ja del 2007. I no es pot donar tota la culpa als ciutadans, tot i que en aquest moviments veïnals sovint hi ha o foscos interessos o afanys desmesurats de notorietat (hi ha gent que mataria per ser president de la seva escala). Hi ha partits com ERC i sobre tot Iniciativa Verds, que amb la seva demagògia bananera han fet molt de mal en aquest sentit, encarint innecessariament moltes obres (Bracons per exemple) que gràcies a la seva intransigència desinformada s’han acabat igualment fent, però malament o escadusserament en el cas de Bracons i amb un cost de temps i diners molt superior. Que és el mateix que està passant amb el quart cinturó al qual li han canviat el nom es un exercici d’estultícia de criatures que no se a qui pretenen enganyar. I talment, aquest quart cinturó o com li vulguin dir s’acabarà fent, resultarà molt més car, quedarà curt i amb un retard en la seva execució de més de deu anys.
Sigui de qui sigui la culpa d’aquests despropòsits, a pagar-los com sempre la resta de la ciutadania, els qui amb més o menys encert intentem entenedre o actuar amb el menys comú de tots els sentis, el sentit comú, el gran desconegut per a la classe política i els integrants de la cultura del NO. Ja ho deia en Jordi Pujol: són una colla de ximples, els uns i els altres.