Pels que som cules de vell, és fa rar aquest estat gairebé excels que vivim enguany amb tres títols, Copa Lliga i Champions, acostumats com estàvem a veure'ls guanyar algun títol cada deu o dotze anys i quedar-se en blanc la resta. Enterrat "L'Aquest any si" que era la proposta entre resignada i il·lusionada que ens fèiem cada any en començar una enèsima lliga que malauradament acabaríem perdent.
Qui ens ho havia de dir fa un any, potser si "que no estábamos tan mal" o que enguany tenim en Pep, i aquesta és la diferència. El discurs mesurat, la humilitat natural que no desentona, aquest discurs estructurat amb lògica i raonaments lluny dels clàssics tòpics del món del futbol. La recuperació anímica de jugadors com Henry, o mantenir Etoo’o. La sublimació de la cultura de l'esforç, del sacrifici, de la disciplina i de molt sentit comú. Amb aixó n'hi ha hagut prou per guanyat Copa Lliga i Champions, i seria bo recordar-ho més endavant quan possiblement (i no és pessimisme congènit, sinó palesar la realitat probable), possiblement, com deia no es guanyi tot com enguany i comencin a sortir els de la culerada demanant canvi d'entrenador, o criticant algun o més jugadors. I aixó val per en Pep i també per en Pochettino del qui no se n'ha parlat gaire, i aquest si que ha fet un miracle més gran que el de Lurdes. Dues coses per acabar, dec ser dels pocs que creia a cegues en aquest equip i entrenador, a meitats d’Octubre només començar la lliga amb els resultats que no acompanyaven pas gaire, aquí en teniu la prova, i....desenganyeu-vos els no creients en aquesta religió....el futbol és el més important de les coses que no tenen importància, i més....molt més que aixó.
Qui ens ho havia de dir fa un any, potser si "que no estábamos tan mal" o que enguany tenim en Pep, i aquesta és la diferència. El discurs mesurat, la humilitat natural que no desentona, aquest discurs estructurat amb lògica i raonaments lluny dels clàssics tòpics del món del futbol. La recuperació anímica de jugadors com Henry, o mantenir Etoo’o. La sublimació de la cultura de l'esforç, del sacrifici, de la disciplina i de molt sentit comú. Amb aixó n'hi ha hagut prou per guanyat Copa Lliga i Champions, i seria bo recordar-ho més endavant quan possiblement (i no és pessimisme congènit, sinó palesar la realitat probable), possiblement, com deia no es guanyi tot com enguany i comencin a sortir els de la culerada demanant canvi d'entrenador, o criticant algun o més jugadors. I aixó val per en Pep i també per en Pochettino del qui no se n'ha parlat gaire, i aquest si que ha fet un miracle més gran que el de Lurdes. Dues coses per acabar, dec ser dels pocs que creia a cegues en aquest equip i entrenador, a meitats d’Octubre només començar la lliga amb els resultats que no acompanyaven pas gaire, aquí en teniu la prova, i....desenganyeu-vos els no creients en aquesta religió....el futbol és el més important de les coses que no tenen importància, i més....molt més que aixó.
3 han dit.:
Amb En Cruyff vam canviar la mentalitat i avui amb Guardiola estem amb la sublimitat
avui és l'hòstia amb patinet, però recordem-ho d'aci a sis o deu mesos.
Aquí tens un altre incondicional del Pep des del primer minut de joc.
Publicar un comentario en la entrada