crònica un dia perdut... a urgències de la "S.S"

10.30 AM - Em truca la sogra que està preocupada, treu sang per la boca i es troba molt dèbil.

10.35 AM - Truco al CAP i parlo amb la doctora, em diu de fer-li unes radiografies (va caure la setmana passada i ja n'hi varen fer el dimarts), però es repensa i em diu que com pren el Sintrom, millor la dugui a Urgències....

Comença el drama de la ineficiència congènita de la administració sanitaria....

11.00 AM - Arribem a urgències del Tauli, no hi ha cap cadira de rodes, au! a caminar que és ideal quan hi ha dificultats per caminar (avis! per lleu que sigui la urgència, demaneu una ambulància, us entren directament a urgències i us estalvieu gairebé una hora i mitja d'espera) Després m'han dit que si era greu podia tambè entrar amb el meu cotxe per on ho fan les ambulàncies.

11.10 AM - Després d'explicar per primera vegada el motiu de dur la meva sogra a urgències (a la administració les coses s'han d'explicar tres o quatre vegades, és igual perqué no se n'assabenten, però tu ho has d'explicar), després, dic, ens esperem a la sala de Triatge, on hi ha la A i la B per trenta o quaranta persones d'urgències.

12.10 PM - Ens criden a triatge (hem hagut d'espersar una hora....d'urgències) torno a explicar-ho tot, la senyora doctora, o d'atrezzo (no ho sé) pren nota, tecleja sistema meu amb dos dits l'ordinador i ens diu que ja ens cridarà el doctor. Tornem a la sala d'espera d'Urgències...

12.55 PM - Ens criden al módul 4 on ens rep un idiota amb bata que també deu ser d'atrezzo, no diu res, mentre va teclejant l'ordinador, després és mira els papers que li he portat (sempre s'han de dur tot els papers de visites anteriors, de fet l'ordinador es de joguina i fan veure que teclegen, sinó no s'entèn)

12.65 PM - Em diu el doctor que no ho te clar (ja m

'ho ha semblat) i que li han de fer unes proves, que és cosa de hora i mitja, que si vull anar a dinar que hi vagi (gràcies) però que a dos quarts de quatre estigui a la sala d'espera atès no se la quedaràn.

.

13.00 PM - Truco al despatx que no podré anar a la reunió de les quatre.

15.29 PM - Arribo a la sala d'espera amb el dinar que em puja i em baixa, està curulla de personal i gairebé totes les cares em resulten conegudes del matí. Dues germanes que hi són des de les nou (sempre hi ha un pitjor) em posen al corrent i em diuen que no m'han cridat (ho haviem parlat abans). Mentre a una senyora la qual el seu marit havia tingut un infart, ens diu que li han perdut, que no el troben (no pot ser molt lluny penso).

M'aixeco per pescar a una iaia que ja és la segona o tercera vegada que se'ls hi escapa que diu que se'n vol anar a casa seva (el de seguretat....mande?). La Montserrat Vila que es passa el dia alli i part de la nit, somriu com ho fa sempre a tothom, ella i bastó juntament amb el somriure són la part amable de la llarga i tediosa espera. Ja us en parlaré un altre dia de la Monserrat que es passa la vellessa allí i la duen a casa els de l'ambulància quan s'en vol anar a casa seva...

18.00 PM - Sense noticies de l'idiota amb bata blanca d'atrezzo que m'ha dit que sobretot estès allí a dos quarts de quatre. Entro al mòdul 4, és vuit. Trec el nas i veig la sogra asseguda en un "sillon" com a les perruqueries. Els tenen aparcats a set o vuit l'un al costat de l'altre. Parlo amb una altra doctora d'atrezzo i em diu que el doctor ja no hi és que ara hi ha una doctora..... que tampoc hi és.

18.30 - "Familiars de Nuria Lario" Més que sentir-ho ho he intuit o abduit, atès la megafonia del Taulí és de la senyoreta Pepis, com l'ordinador de la Farinera (ves que no siguin de la mateixa marca). M'enfronto a la doctora (ja anava calentet) i em desarma, és professional no d'atrezzo. Hi ha hagut un mal entès entre el doctor que se n'anava i ella que entrava, s'han hagut de repetir uns proves, etc. Total que em diu que en breu m'avisarà....

19.30 - Torno a entrar, atès no m'avisava i ja estic amb la mosca. Casualment en aquell mateix moment m'anava a a avisar per la megafonia per a sords. Encara li falten uns resultats per estar segura. Li recordo lo de quarts de quatre (fem el que podem, els resultats, etc etc)

20.00 - M'avisen, no ja per megafonia, surt ella "in person" a buscar-me i em diu que ja m'en puc endur la sogra i em dona i li dona a ella les pautes a seguir d'alimentació i de caminar que ambdós, sabem no seguirà, no caminarà gens, es seguirà possant sal al menjar i menjarà tot el que no pot en comptes del que hauria.

20.15 - Deixo a la sogra, a casa seva.

20.30 - Arribo a casa, enxufo la tele per veure el rival d'Espanya a la Copa Cacahuet (je,je) escric d'una tirada i sense corregir la desfogada i em disposo a preparar-me el sopar.

Bonat nit i bona sort.