E.T.A. LA PAU IMPOSSIBLE.

El mateix dia que ETA assassinava covardament Eduardo Antonio Puelles, amb la col·locació d'una bomba al seu vehicle, a Barcelona es celebrava el 22é aniversari de l'atemptat de la banda terrorista al supermercat Hipercor.
No se si hi havia alguna relació buscada per part de la banda, la lògica dels criminals se’ns escapa als qui no ho som. Poc més ha atemptat des d'aleshores, sia per debilitat de la banda, per pur tacticisme o per la manca de coordinació en la cúpula.

De fet ETA havia estat abans de ser una banda terrorista (ara no és ja ni aixó, simples sicaris mafiosos és el que n'ha quedat) deia, que abans de ser una banda terrorista, era l’exèrcit d'alliberament del país Basc en paraules del jove President José Maria Aznar López abans no embogís, paraules textuals per definir la banda que també va fer servir al seu dia Jaime Mayor Oreja, quan estaven parlamentant amb ETA per buscar una sortida a l'atzucac. Va ser una de les vegades en que inultiment es va intentar negociar la pau, o es va voler fer veure com les anteriors i posteriors.

El dia de l'atemptat d’Eta a Hipercor unes declaracions de Txema Montero varen generar una certa esperança de que la barbàrie arribava al seu fi, deia Txema Montero que la banda havia traspassat una línia impossible que no duia enlloc. Però fou només un miratge i vint-i-tres anys després de la massacre de Barcelona som on érem. Als uns (Govern) ja els hi està bé la situació actual, terrorisme de baixa intensitat, algun mort de tant en tant (o és que algú decent creu que al Govern o a l'oposició els importava la mort del Sr. Puelles?, o el policia Francès de fa uns dies), és un dany col·lateral menor, molt més fàcil de pair i assolir que un tracte amb la banda on s'haurien de fer unes concessions polítiques que saben, o creuen saber que saben no es poden permetre.
I els altres? més del mateix, ja els hi va bé la situació actual, la seva espiral de violència no té sentit si es produís un armistici. Sense les armes, instal·lats en la legalitat democràtica (en dubtes al país Basc per la maleïda llei de partits), fora del seu territori fosc, obscur, no són res ni hi ha una sola idea al darrere. No son més que bestiotes àvides de sang que no lluiten ja per cap idea (les besties no tenen idees). Segueixen extorquint empresaris per finançar-se i la situació està dons enquistada en un punt de no retorn. La situació doncs continuarà igual i possiblement aquest mateix comentari el podria deixar penjat d’ací a deu anys i gairebé segur seria vàlid amb lleugeríssims retocs.

ETA, no és un problema per l'Estat, és un mal menor que pot suportar i pair amb un cost mínim, o que fins i tot li pot reportar beneficis amb us adequat del tempo dels seus bàrbars actes. Poca diferència hi ha entre la banda i els altres, amb Gal o sense, són de la mateixa espècie, i ni uns ni altres mouran un sol dit per intentar assolir un armistici, o millor encara, la pau. No hi compteu, tot seguirà igual i a cada atemptat contestarà el president del Govern de torn o el Lehendakari actual amb solemnes paraules de condemna, jurant i perjurant que detindran als assassins per dur-los davant la justícia. Fa tempos que no maten llevat de l'incident (com diuen els de Batasuna) del policia Francés de la setmana passada, però ho poden fer en qualsevol moment, si alguna cosa és fàcil és malauradament matar.

.

Aquesta reflexió ve a compte d'un comentari que em va deixar en Sani Girona a ran de la confusió de Bombers de la Generalitat amb Etarres. Observa en Sani, el moviment que hi ha a França de terroristes i com aquestys cada vegada són menys professionals, i afegeix:

"Em pregunto ara més que mai si no és hora que l'esquerra nacionalista basca clavi un cop de puny sobre la taula i digui "prou"?.

Pel que he comentat abans jo diria que aquest gest no el faran, no gosaran, hi ha massa temor i odi al país basc. No faran res la gent de l'esquerra nacionalista,es limitaran a seguir tranquil·lament jugant la seva partida de cartes.