La banca es reforça col·locant títols d’alt risc als seus clients

"En plena carrera per guanyar solvència, la banca s’ha llançat, auspiciada pel Banc d’Espanya, a vendre participacions preferents a la seva clientela minorista. Aquesta estratègia li està permetent reforçar-se per encaixar el cop d’una morositat disparada i uns actius immobiliaris que no deixen de perdre valor. El problema és que per aconseguir-ho està col·locant uns títols «d’alt risc» a inversors poc qualificats.
Les preferents són un instrument financer híbrid, que combina característiques de les accions (tenen, en principi, una durada perpètua i computen com a recursos propis) i del deute (ofereixen una rendibilitat fixa i no tenen drets polítics). Un dels seus problemes és que el cobrament de l’interès està condicionat a l’obtenció de beneficis, una circumstància que no és clara per a totes les entitats en els pròxims exercicis.
De fet, l’agència de valoració Standard & Poor’s va retallar fa unes setmanes la qualificació de les preferents de nou de les principals entitats espanyoles --Santander, BBVA i La Caixa, entre altres-- al considerar que el Govern i la Comissió Europea podrien animar la banca o forçar-la a suspendre els interessos dels seus instruments híbrids per preservar la seva liquiditat i millorar-ne el capital. En aquesta línia, la seva competidora Moody’s ja ha degradat la qualificació de preferents d’entitats com Caja Madrid o Caixa Catalunya a la categoria de bo escombraries.
Però aquest no és l’únic risc. Els titulars de les preferents, tot i el seu nom enganyós, són els últims a cobrar en cas de fallida de l’entitat, només davant dels accionistes. Al contrari que la renda fixa, aquests títols no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits.
A més, l’entitat emissora acostuma a reservar-se el dret a recomprar la participació a l’inversor a partir dels cinc anys, però no al revés. Moltes estan començant a no complir la pràctica comuna d’amortitzar-les cada cert nombre d’anys, amb la qual cosa a l’inversor se li complica poder recuperar la inversió.
Els títols cotitzen en el mercat secundari de deute, però la possibilitat de l’estalviador de vendre’ls al preu de compra o fins i tot de trobar un comprador són escasses. Les entitats solen aprofitar aquesta situació per aconseguir-los a un preu inferior al que van pagar en el seu dia els clients.
«És una situació esquizofrènica, una paradoxa. Són uns instruments molt arriscats i la gent no s’assabenta de què ha dit la CNMV», critica Rafael Pampillón, professor d’economia de l’IE Business School. «Si són tan dolentes, que les prohibeixin. La banca espanyola compleix la Mifid (directiva europea que obliga a ajustar els productes financers venuts al perfil del client)», defensen fonts del sector."

Aixó deia el periódico del diumenge. Aquest fet ja el va denunciar Jordi Goula a Rac1 fa uns dies, remarcant que aquests diners eren infinitum, que no es poden recuperar en la majoria dels casos, ni en cas de fallida com ja expliquen més amunt. Fins i tot hi ha algun Banc forani que promet rendibilitats que arriben al 11/12%.

No haver nacionalitzat la Banca al seu moment va ser un error, (tot in que no se si hauria estat pitjor el remei que la malaltia amb l'actual Govern) En la Banca, resideix una grandissima part de la culpa de l'actual crisi i més encara un cop immers en ella amb l'ofec a que han sotmés la petita i mitjana Empresa en negar credits i polisses a empreses rendibles, preocupats com estan en provisionar davant l'allau d'hipoteques que saben no cobraràn. No aprenen i continuen enredant als seus clients que és el que millor saben fer. Almenys que sigui en benefici propi que ni aixó han sabut fer últimament i l'Estat els ha hagut d'injectar milions d'Euros de l'erari de tots per salvar-los.