»
» a propòsit del bilingüisme
a propòsit del bilingüisme
Parlava avui a Rac 1 Joan Solà sobre la llengua i el bilingüisme, deia que era molt complex mantenir un equilibri, que la llengüa mes forta s'acabava impossant a l'altre i que malgrat ser optimista veia el català molt malament. De fet hom diria que no hi ha ningú bilingüe, es pot parlar més d'una llengua però només s'en té realment una, en l'altra sempre s'està en constant traducció dels termes, en un altre ordre ja deia Cioràn que canviar d'idioma per a un escriptor era com escriure una carta d'amor amb un diccionari. Aqui tenim el problema afegit i prou esquizofrènic que sovint no tenim clars molts mots sobre si són correctes en català o són castellanismes, en Ramón Solsona en parla sovint i dona exemples com l'altre dia que parlaven de la ganga, que és un ocell i que no tindria res a veure ans al contrari amb el significat que es dona a la paraula i que és ben catalana. Parlaven Solà i Solsona del seu amor pels diccionaris que compartiria totalment, tinc com un tresor el de Francesc de Borja Moll tot i que de vegades em fa alguna trampeta amb les paraules, però es una autèntica joia. Tornant al bilingüisme i a la imposició de la llengua més forta per damunt de la dèbil encara que com en el nostre cas sigui l'autóctona, no sabria que dir-vos, portem molts anys xerrant en català, l'han prohibit, perseguit i malgrat tot ha perdurat. Però aixó ha estat possible perquè encara que no reconeguda teniem una voluntat identitària fortament arrelada en el conscient i el subconscient que molt em temo hem perdut, i és precisament aquí on rau el perill de desaparició de la llengua que avisen els entessos com el Sr. Solà i altri, l'adocenament en que ens hem instal·lat, l'abandó de la lluita per mantenir la identitat, aquest és el perill i molt em temo que no hi ha res, res a fer. I per anar ja practicant, "no os lo fiaria muy largo, quizás en un plazo de veinticinco a treinta años y el catalán será la reliquia filológica que tanto persiguió Franco y mira por donde, lo que el y los suyos no consiguieron lo haremos posible nosotros mismos por dejadez o vete a saber". Oi?
Parlava avui a Rac 1 Joan Solà sobre la llengua i el bilingüisme, deia que era molt complex mantenir un equilibri, que la llengüa mes forta s'acabava impossant a l'altre i que malgrat ser optimista veia el català molt malament. De fet hom diria que no hi ha ningú bilingüe, es pot parlar més d'una llengua però només s'en té realment una, en l'altra sempre s'està en constant traducció dels termes, en un altre ordre ja deia Cioràn que canviar d'idioma per a un escriptor era com escriure una carta d'amor amb un diccionari. Aqui tenim el problema afegit i prou esquizofrènic que sovint no tenim clars molts mots sobre si són correctes en català o són castellanismes, en Ramón Solsona en parla sovint i dona exemples com l'altre dia que parlaven de la ganga, que és un ocell i que no tindria res a veure ans al contrari amb el significat que es dona a la paraula i que és ben catalana. Parlaven Solà i Solsona del seu amor pels diccionaris que compartiria totalment, tinc com un tresor el de Francesc de Borja Moll tot i que de vegades em fa alguna trampeta amb les paraules, però es una autèntica joia. Tornant al bilingüisme i a la imposició de la llengua més forta per damunt de la dèbil encara que com en el nostre cas sigui l'autóctona, no sabria que dir-vos, portem molts anys xerrant en català, l'han prohibit, perseguit i malgrat tot ha perdurat. Però aixó ha estat possible perquè encara que no reconeguda teniem una voluntat identitària fortament arrelada en el conscient i el subconscient que molt em temo hem perdut, i és precisament aquí on rau el perill de desaparició de la llengua que avisen els entessos com el Sr. Solà i altri, l'adocenament en que ens hem instal·lat, l'abandó de la lluita per mantenir la identitat, aquest és el perill i molt em temo que no hi ha res, res a fer. I per anar ja practicant, "no os lo fiaria muy largo, quizás en un plazo de veinticinco a treinta años y el catalán será la reliquia filológica que tanto persiguió Franco y mira por donde, lo que el y los suyos no consiguieron lo haremos posible nosotros mismos por dejadez o vete a saber". Oi?
.jpg)
7 han dit.:
Aquí hem tingut sort -segons com es miri- amb l'estat galdós que teníem durant el franquisme, a França van saber seduir la gent, facilitar-li els estudis a París... i han aconseguit pràcticament 'erradicar' les que no són el francès.
Sobre les dos llengües, parlo per mí, sí que crec que les dues són meves, sempre les he parlat i escrit totes dues, no ho vaig viure com una esquizofrènia, una altra cosa és la política que s'hi barreja. A més, això va a persones, n'hi ha de ben dotades pels idiomes que en parlen i escriuen diversos molt bé. Persones de països amb llengua oficial, però minoritària, utilitzen en cantar o escriure l'anglès, per qüestions de mercat, i no estan per punyetes.
Un altre tema és que cal protegir el feble i minoritari, és clar. I encara un altre tema és que l'estat espanyol no ha fet seves aquestes altres llengües ni ha tingut la 'puteria intel·ligent' -amb perdó- d'altres estats unificadors.
En fi, un tema que mai no s'acabarà i que sempre desvetlla passions. M'agradaria que les llengües no fossin res més que instruments de comunicació i no pas armes carregades de passat més que no pas de futur.
com deia aquell: EN PODRIEM PARLAR HORES I HORES, però amb quin dels dos idiomes d'aci a trenta anys?. Tu no que et prova la jubilació i Batea, però jo ja seré molt vellet.
El mal del català, la meva llengua, en aquest cas, que de bilingüe servidora no n'és, tot i que parlo dues llengües més i en xampurrejo d'altres, és que no és una llengua minoritària, és una llengua MINORITZADA, que no és ben bé el mateix. Una llengua minoritària és una llengua que, per diversos motius, la parlen molt pocs parlants. Una llengua minoritzada és una llengua boicotejada, oprimida, maltractada expressament, per la voluntat d'una altra o dels seus representants. I ara, a més, ho és per la voluntat dels propis parlants, que s'avergonyeixen de la seva singularitat. Ergo, ho tenim cru, molt cru. Però ves, tant li fa no? ningú no plora la desaparició de l'etrusc oi? Oh, vaja! és perquè també van desaparèixer els etruscs? quin detallet que em descuidava!
Molt ben vist, Minoritzada, aquesta es la qüestió, ara maltractada pels de fora i tambè per molts d'aci. I ara que ho dius no he plorat per la desaparició de l'etrusc, tampoc ho faràn per la desaparició del català i compte amb el castellà que diem de naltros pero cada dia es parla més malament. A mexix ja han suprimit fins i tot els articles. Balacera: matan dos, o com a molt: matan a dos, aixó és un titular malauradament diari del digital de Ciudad Juarez.
Les llengües, ens agradi o no, evolucionen, canvien i es barregen, al capdavall no fem res més que trepitjar el llatí, catalans, castellans i la resta, segons com es miri... que per cert, també va ser 'imposada' a totes les que hi havia abans, avui perdudes.
Sobre el català, passa com en tot, que de les pedres ja no en fem pa. En èpoques més difícils i amb una sabata i una espardenya es feien produccions culturals molt importants, cançó, literatura, teatre... sense subvencions o amb l'ajuda d'algun mecenes empresarial.
Avui aquest esperit està en hores baixes, per això crec que hauríem de mirar tot el que es podria fer amb els mitjans que tenim i no es fa. Quina presència hi ha a tv3 o Catalunya ràdio de música en català, d'història, de tradicions? La tv3, pel meu gust, ha perdut molta pistonada des del començament, ja va començar malament acceptant publicitat en castellà per la pela és la pela.
Dels de fora no ens en podem refiar, ja ho sabem. Una llengua minoritària o minoritzada o el que sigui ha de comptar amb la qualitat, no pas amb la quantitat, perquè amb la qualitat i la intel·ligència és amb allò amb què es pot seduir la gent.
Molts victimistes es passen a l'anglès així que poden.
Sobre el castellà, de forma inevitable i amb el pes dels hispans, també canviarà.
De fet, fins i tot en el context de la pròpia llengua et prenen la teva variant, quan tot s'oficialitza i 'normalitza' i estadarditza, a cada bugada es perd un llençol.
amb el castellà passarà que s'empobrirà encara més i acabaràn com a les noticies del Diario de Juarez "Balacera mata a dos"
Quan al català succeix quelcom curiós, dic o diem tot aixó, pero mai tanta gent l'havia parlat, mai tanta gent l'havia parlat prou bé i sobretot mai tanta gent hi havia escrit. Curiós, si més no.
En aquest últim comentari et deixes un detall, Francesc. I prou important.
"...mai tanta gent l'havia parlat...", sí, és cert. Però també mai com ara tanta gent que viu a Catalunya no el parla o ni tan sols l'entén... i ni els importa no entendre'l.
Publicar un comentario en la entrada