La mateixa sobredimensió perversa i morbosa del personatge, l’excés que representava la seva vida, la paranoica excentricitat de l’anomena’t rei del Pop, s’ha encomanat als mitjans siguin Televisius, radiofònics o escrits a l’hora de tractar la seva mort. Cadenes de Radio i Televisió canviant la seva programació per passar-se l’endemà del seu òbit parlant només d’ell. La constant manca de professionalitat a l’hora d’informar com si fossin un programa escombraries de la tele de la tarda. Que si no se sabien les causes de la seva mort fins que es sabessin els resultats de l’autòpsia i en el mateix informatiu es deia que si la morfina, que si les pastilles, etc. Que si el metge li havia subministrat una injecció, que si aquest metge estava desaparegut, i en el mateix informatiu en un altre contacte amb el corresponsal resulta que estava el metge declarant, però que tampoc ho sabien segur. Que si ja li havien fet l’autòpsia, que si li feien a un altre lloc. Tot molt exageradament tractat, omplint pàgines i pàgines de diaris i temps televisiu als noticiaris. És el signe d’aquest temps informatiu, l’excés davant segons quin tipus de noticies i la sobrietat en canvi en altres sovint molt més importants que les sobre dimensionades. No sé que els hi ensenyen a l’escola de periodisme, potser només a donar noticies sense contrastar a condició de quan més espectaculars siguin i més audiència generin tot si val, sinó no s'entén. Tot plegat molt trist i lamentable. El Ministeri de la veritat continúa imparable en el seu intoxicador funcionament.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
2 han dit.:
Segurament que l'audiència preval pel damunt del criteri periodístic, per tant, si no en parles no et miren, si no et miren no tens anunciants, si no tens anunciants no hi ha pasta gansa, si no hi ha pasta gansa tothom at the puten road, ergo la decisió és fàcil no?
la pregunta que em faig és si hi ha criteri i si hi ha periodistes...Per això no cal fer cap carrera, qualsevol val....
Publicar un comentario en la entrada