Si alguna vegada teniu una emergència personal o d'un familiar proper o no que requereixi una ambulància amb urgència, ja sabeu que heu de trucar al 061. Però si voleu salvar la vida pròpia o del familiar proper o no, val més que agafeu un cotxe particular o un taxi que hi sortireu guanyant (o no, després ho explicaré).
Anem a analitzar el procediment o protocol quan truques al 061. És el següent: Si posa una telefonista a la que has de donar les dades de la persona que té la urgència, sobretot l'edat de naixement és vital i imprescindible per tractar amb la informatitzada administració de l’ICS (Seguretat Social) s'ha de saber la data de naixement de l'interfecte, sinó ja has begut oli.
Anem a analitzar el procediment o protocol quan truques al 061. És el següent: Si posa una telefonista a la que has de donar les dades de la persona que té la urgència, sobretot l'edat de naixement és vital i imprescindible per tractar amb la informatitzada administració de l’ICS (Seguretat Social) s'ha de saber la data de naixement de l'interfecte, sinó ja has begut oli.
Quan ja t'has identificat, has d'explicar a la telefonista que té aquesta persona que necessita o potser ja necessitava amb urgència l'ambulància. A continuació, has de deixar l'adreça i totes les dades. La telefonista et passa amb un doctor, al que li has de tornar a explicar tot la història, i és aquest qui decideix que t'ha d'enviar l'ambulància, que pot tardar entre 10 i 20 minuts en circumstàncies normals. Vol dir doncs que des que despenges el telèfon per trucar al 061 i que tu o el teu familiar sou dipositats en una ambulància passa com a mínim mitja hora, que segons quina sigui la gravetat, pot ser letal. L’avantatge de l'ambulància és que un cop arribes a Urgències entres directe sense passar per triatge. Triatge! (i no de bestiar), el gran escull si hi vas o et porten a Urgències per un altre mitjà que no sia l'ambulància. Abans d'anar a parar a Triatge, has d'anar a admissions, i amb la data de naixement per davant explicar el que tens o té el malalt, allí et donen permís per anar a sala d'espera. A Triatge (depèn de l'hora) l'espera perquè et triïn sol ser d'uns trenta minuts, allí, a una doctora d’attrezzo li has de tornar a explicar tot el que tens si encara ets viu, s'ho mira, consulta l'ordinador de la senyoreta Pepis i et diu que tornis a la sala d'espera que ja t’avisaran. Tornes a la sala d'espera i en deu minuts un quart d'hora t'avisa el doctor al qui li has de tornar a explicar tot per enèsima vegada i a partir d’aquí si encarta piules comença el tractament a la teva malaltia.Com haureu pogut veure l'avantatge de l'ambulància és que arribés més tard però t'estalvies el procés de triatge, i amb el transport particular arribés abans però has de passar pel triatge. Tot aixó es degut al “putu protocol”. El protocol és un invent que irrazionalitza qualsevol actuació lògica i responsable d'un ens administratiu, bàsicament frena qualsevol actuació dins del sentit comú per encabir-la en la lenta i enervant paranoia burocràtica. En resum, si teniu una urgència, reseu si sou creients o foteu-vos un whisqui si no ho sou. N'hi ha que se’n surten i no és un miracle, és que de vegades la gent té sort.
-
afegitó: l'experiència em fa aconsellar-vos que procureu anar a urgències sobre la 1 del migdia o al mes d'agost que els malalts són de vacances, són les millors dates per anar ràpid. Si!, ja sé que aixó no es pot triar com la data de la mort, i sinó que li ho preguntin a la Farrah Fawcet Majors que és va morir el dia abans que Jacko.
7 han dit.:
Estic gairebé del tot d'acord amb tu excepte en un detall: els serveis d'urgències no estarien col·lapsats si tantes persones no els fessin servir en comptes d'anar al metge durant les hores de visita i, ara a l'estiu, dur els avis a veure si aconsegueixen ingressar-los per anar de vacances. Caldria veure l'estadística, però m'hi jugo un parell de peixos que, si la tenen, veuràs una mica la necessitat del "triatge". Després també es pot parlar de la falta de recursos, que és l'altre gran problema. A l'hospital de Martorell, els caps de setmana, hi ha un sol metge d'urgències per unes 7 o 8 poblacions (o més) amb un total de més de 150.000 habitants. Sense comentaris :(
aixó que dius em sona a excusa de Consellera. Si vols col·locar l'avi ho has de parlar amb el metge del CAP, i aquest és el problema, el CAP que com diu el nom no te gairebé CAP UTILITAT. Siet fa mal alguna cosa i vas a urgències, t'hauràs d'esperar tres, quatrre o ics hores però el mateix dia sabràs si es greu o no. Si vas al CAP et donaràn hora per l'especialiosta per el cap de quinze o trenta dies, motiu pel que possiblement que hi vagis ja no et faci mali dedueixis que no era greu, o aixó o que ho fos i ja estessis criant malves.
Tens tota la raó d'estar-ne queixós, per això et dic que l'altre problema és el del pressupost i la gestió, si ho vols. Però no priva que sigui la nostra desgraciada realitat. No finançament + mala gestió = problemes. I la sanitat és dels llocs on el pou és més sense fons :(
Uii em sembla que Clidice és molt optimista... un especialista en 15 dies? jajajaja amb una mica de sort en 2 o 3 mesos...
Francesc això que dius passa tambè amb el 112, a mi em va passar en volguer donar a conèixer un incendi... protocol i més protocols, i poca acció. Tan poca que ningú va anar a a mirar l'incendi.
Se prou be que son les urgències en cas de malaltia o accident, se prou be moltes raons del perquè no funciona el sistema, se prou be la paciència que s´ha de tenir en cas que algun familiar és trobi malament de sobte.
Primer… en cas d´alguna cosa sospitosa avisar l´embulancia.
Segon ... tenir el llistat de totes les medicacions que en aquests moments son habituals per descripció medica (a casa tot deu te un llistat d´un munt de coses que et poden demanar en cas extrem, tot apuntadet)
Tercer ... assumir la situació a partir del minut u
Sempre dic i estic convençut que tot (i vull dir tot) el sistema sanitari tindria que treballar les vint quatre hores a torns rotatius, tan amb dona que les visites siguin a la hora que siguin del dia de la setmana, així és trauria rendiment a la maquinaria i els serveis d´especialistes i els controvertits CAPS.
I per últim ... la eficàcia esta amb la organització i el treball constant. (crec que ja molts sous i poca visió global del problema)
Pd.: Francesc, potser soc una mica dur.
VA PER ACÍ DAVID 2 TRES MESOS, coses de la burocracia.
Encara t'has quedat curt Joan. Tot aixó ho visc sovint per la sogra i es com tu dius. Tenia un amic metge que de 2000 medicaments a un hospital hi varebaixar a 600, no varen parar els visitadors de les Farmaceutiques fins que el varen fer fora. Els deus haver vist als CAPS o als Hospitals, de vint-i-un botó amb la seva carpeta per recomanar productes. Ultimament hi estàn incorporant senyoretes de bon veure per aconseguir millorar les vendes suposo.
Publicar un comentario en la entrada