URGÈNCIES I EL TRACTE INHUMÀ

Llegeixo al diari que aquest més de Juliol ha mort una anciana malalta d’Alzheimer, que va estar, segons diu la família, deu hores desatesa i abandonada al servei d’urgències de l’Hospital Clínic.. Els parents de l’anciana ja han fet la seva denúncia acusant al personal d'urgències de tracte inhumà.

Comencem a entrar en una derivada perillosa en aquest petit país nostre, i és (mea culpa) criticar i denigrar la tasca del professionals de la sanitat sobretot els d'urgències. És cert que a Urgències tres o quatre hores no te les treu ningú. És cert que el triatge és excessivament lent, però funciona, malgrat el cinquanta per cent de la gent que va a urgències (i sóc molt generós) podria anar al seu CAP l'endemà. Com és cert també que la gent va a Urgències perquè malgrat l'espera i possible ingres a boxes, sap que els anal·lisis o qualsevol tractament que necessiti li serà fet a l'acte, mentre que d'anar al CAP el procès pot durar dos o tres mesos i possiblement un ja estarà o mort o curat quan tanqui el cercle.

Per questions familiars vaig molt sovint per urgencies del Parc Taulí i sincerament tractar d'inhumà al personal d'Urgències que treballa les hores que treballa, i en les condicions que treballa i cobra el que cobra, em sembla abans que res una falta de respecte a uns professionals que d’entrada donen molt més del que reben.

Hauríem d'entendre (a mi també em costa) que el familiar que tenim a Urgències no és l’únic que hi ha (sovint està el Taulí ple de lliteres pels passadissos), que el que és important es l’ingressa’t, no el que espera. Potser voldríem tenir un panel com a la borsa informant al moment de l'evolució del nostre familiar; i pels professionals d'urgències l'important com he dit abans és l’ingressa’t, no el que l’espera.

Entenc en el cas d'aquesta iaia de l'Hospital Clínic si és cert el que manifesten els familiars que alguna cosa ha fallat en el protocol establert, deu hores és en principi un espai de temps massa llarg per atendre a algú a Urgències i caldria esbrinar que va passar realment, no sigui com els bombers quan hi ha un incendi, que els cinc minuts que tarden en arribar, pels qui esperen es mitja hora o més.

En aquest país tenim una bona, molt bona sanitat i grans professionals de la medicina, així com el personal d’infermeria. El que falta és més personal i més recursos que ara que tenim el finançament arregladet esperem es pugui resoldre. Qui hagi viatjat pel món en general i no em refereixo al tercer hi hagi tingut algun problema, sabrà de que estic parlant.