"Els peus junts clavats al terra, els cos erguit, l'animal que el frega mentre aixeca pols de l'arena, i el capote que completa una "perfecta manoletina". Aquí hi ha art, plasticitat i molta bellesa."
.
S'han recollit més de 180.000 signatures en contra de la cel·lebració de "corridas de toros" a Catalunya. Ara depén ja dels polítics la sort de la cel·lebració de la anomenada "fiesta nacional" al nostre País. El nostre país que de sempre ha estat molt taurí, sobre tot fins abans de la guerra. Curiós atès de la vida del toro s'en podria fer un paralelis-me amb la de les persones, incloses aquestes 180.000 que no volen el sacrifici de l'animal. Hi ha toros perquè hi ha toreros i hi ha toreros perquè hi ha el toreig. De no existir "la fiesta" pocs toros hi hauria, els justos per fer de sementals, atès no tindrien cap altre utilitat. El toro, és un privilegiat des que neix a la "dehesa", cuida't, alimentat, vaga lliure pels limits del seu territori, té una infantesa, joventud i maduresa perfectes per a ell; no li falta res del que necessita i és, podriem dir "feliç". Quan ja d'adult li arriba la seva hora a la plaça, és cert que té poques possibilitats de sortir-ne viu, però la lluita és bastant equilibrada -picador a banda- i el patiment relativament curt. En el millor dels casos una persona no pot tenir una vida tan plena com la del toro i el final sol ser molt més penòs, llarg i feixuc, el patiment més fort i la fi la mateixa.
Dit tot això, suposo que més d'un es sorprendrà en veure que no estic d'acord amb la prohibició de les corridas de toros, o "Festa Nacional", i no estic d'acord perquè he de confessar-vos que els toros m'agraden, és més, em fascinen, no ja a "la corrida" en si mateixa, que també, si més no tot el simbolisme, la posada en escena que envolta una tarda de toros. El colorit de la plaça, el sol i l'ombra, la banda de música tocant "pasodobles", les "manolas" i les "chulapas" i els senyors amb barret i puro aromatitzant la plaça. La desigual però perillosa i estètica lluita del torero amb el toro; qui hagi vist una bona tarda de "Curro Romero" o "José Tomás" parlaria de bellesa i plasticitat extremes. Pot ser que pel fet de ser pintor, em fixi més en la part cromàtica, des del mateix vestit del torero fins a l'entorn, el públic, la sorra de la plaça, el blau del cel i la cosa racial que no rància, tràgica; la mort, la religiositat en la capella abans de la corrida, el ritual, la superstició. Una tarda de toros és molt més que una simple "corrida", una tarda de toros, és Espanya, en el millor i el pitjor, i no es pot entendre la festa dels toros si no s'és espanyol, com el flamenc o la "copla", que també m'agrada molt, del flamenc vull dir el de debò. I és per això que de cap de les tres coses: toros, flamenc i copla, a pesar d'agradar-me acabo d'entendre-hi molt, precisament per això, perquè malgrat jo no sóc espanyol, les respecto i frueixo. Ah! la crueltat és una altra cosa, no en faig la llista de crueltats humanes amb els animals per respecte als anti taurins, perqué malauradament seria molt i molt llarga, i hauria de ser sabuda. Per cert, suposo que aquests 180.000 no mengen pas "foie", o cabrit...., ploren com un nadó quan els van a matar, i ho saben que els van a matar.
Potser valdria més la pena esmerçar esforços cap aquesta direcció.
10 han dit.:
Ho sento Francesc, però aquesta vegada no puc estar d'acord amb tu...
No m'agraden els toros i tampoc em sento gens espanyol...
Un altre dia coincidirem.
"I és per això que de cap de les tres coses: toros, flamenc i copla, a pesar d'agradar-me acabo d'entendre-hi molt, precisament per això, perquè no sóc espanyol..."
Aixó és el que dic al comentari Salvador, que malgrat no ser espanyol m'agraden els toros, el flamenc i la copla. També m'agrada la cobla.
Que hi farem, no es pot coincidir en tot.
No m'agraden els toros però sí, una mica, el flamenc, i molt, moltíssim, la cobla. No em sento espanyola, però crec que tampoc em sento catalana, al menys com la gent creu que t'has de sentir espanyola o catalana, perquè el tema donaria per a molt. Sí que em sento 'peninsular' i 'mediterrània' si us agrada més així, que és una manera de no 'nacionalitzar' les pertinences, tema cantellut.
Els toros han esta també 'catalans' ens agradi o no, formen part de la cultura mediterrània. Admeto que la nostra sensibilitat ha canviat, el mateix ha passat amb la boxa i d'altres coses amb violència pel mig, però no crec que prohibir sigui el més adient, la cosa s'aniria decandint per la pròpia naturalesa dels costums del nostre temps.
He signat contra les "corridas", però em van criar veient-les i apreciant-les. El mal és que res d'allò que ens connectava amb els nostres avantpassats i que havia evolucionat, ara té sentit. Els "toros" (la "fiesta" no les bèsties) no tenen gaire sentit tal i com ens les representen els jesulins i companyia.
Oi tant Júlia, abans de la guerra la capital taurina d'Espanya era Barcelona, ni Sevilla, ni Madrid. En aixó dels contrarirs als toros hi ha molta posse i part de la internacional progre papanates que diria edn Barbeta (dit amb tots i cadascun dels respectes) Els preocupen els toros i no es pregunten - per exemple - com s'han confeccionat la roba o les vambes que porten, potser perqué el patiment dels animals humans que han explotat miserablement altres animals humans,
per que hagin pogut comprar a baix preu aquesta roba i vambes no els interessen.
La "copla" m'agrada molt,n'hem parlat alguna vegada. "m'en vaig a peu que és"? sinó copla.
Montse, no siguis tan reduccionista, No tan sols José Tomàs que és un geni únic, possiblement el millor torero de la història. N'hi ha d'altres que dignament cumpleixen amb la seva feina. No tot són Jesulins... ni Pantojas....
Ja ho sé Francesc, però és que d'ençà que va morir el meu avi, que era el que m'ensenyava a apreciar els "bous", aquests van deixar de tenir significat per a mi. Amb els anys he vist que el món dels toros és absolutament immobilista, de tota manera els més furibunds antitaurins, també furibunds en altres afers de l'existència humana, em semblen tan similars als pro, que al final me'n desentenc, em ratllo, vaja, i passo. :)
El tracte cruel als animals ha generat molt de folklore divers, encara en queda però va canviant amb el temps, a causa dels canvis en les mentalitats, com també hem canviat pel que fa als càstigs corporals a tots els nivells. Certament, no ens plantegem fer aturar els escorxadors massius, com deia Clark Gable en aquella peli tan bona The misfits, referint-se als cavalls que matava per fer-ne menjar per a gossos: 'quan menys es mata, més dolent sembla'.
Ningú no es planteja els drets de les mosques o els ratolins. Moralment parlant, perquè hi ha espècies protegides i d'altres que no perquè són més prolífiques? Tot és qüestió de números, vaja.
I també hi fa molt la publicitat, patim pel que veiem, no pel que sabem que existeix però no veiem, si cada dia ens oferissin filmacions televisives de les matances de Guissona potser seriem capaços d'anar a cremar la cooperativa, qui sap, les reaccions humanes són tan estranyes.
el meu gendre té un escorxador, allí no maten, però si va a l'escorxador de Sabadell o a Vic, atès allí maten cabrits i cavalls joves (per cert la carn de cavall és bonissima), diu que els cabrits ploren com nens petits i et miren amb aquells ulls tan innocents que se't glaça l'anima.
Montserrat, els furibuns a banda i banda son uns exagerats talibans que es diu ara. Si no els hi agraden els toros no hi vagin, però en comptes de preocupar-se pel toro, hi ha moltissimes més causes i coses a defensar abans i molt més importants, a més a més properes. Algú s'ha preocupat per les formiguetes que en fila india travessen els camins i quan passo amb la bici en trepitjo vulgui o no vulgui unes quantes. És un acte cruel? s'hauria de progibir anar en bic pels camins per preservar la vida de les formigues? De no ser així, haig de considerar que les formigues pateixen un greuge comparatiu amb els toros?..podria seguir....hores i hores
Publicar un comentario en la entrada