LA MORT, LA VIDA I L'ESPERANÇA

Una cesària salva el nadó d’una noia assassinada pel seu company
1. • Els professionals del SEM van extreure la nena del ventre de la mare al replà d’un desè pis
2. • L’homicida va matar d’un tret al cap la jove, de 22 anys i embarassada de 9 mesos, a Barcelona. el periódico.

.
La noticia colpeix, i tenia clar a primera hora del mati en assabentar-me'n que en volia parlar, més a l’hora de fer-ho no se com. He pensat en la mare, en el maleït pare i en la nena, que ha nascut per cesària amb sa mare ja morta i el seu pare que la va matar.

Acaba de néixer i ja ha perdut mare i pare que li han donat la vida, la mare morta i el pare en certa manera també. La noticia és terrible, d’aquelles que fereix (eren tant joves). Perquè els homes maten les dones i no és un titular fàcil afusellat d’Stieg Larssen, m’havia fet ja la pregunta abans varies vegades en aquest bloc. Em costa molt, i és que sóc incapaç de entendre-ho i de comprendre-ho, potser perquè de sempre he estimat molt les dones i estimo encara la meva després de 39 anys de casats, i si és cert que hi ha hagut dissensions, hi ha hagut també moltes complicitats i silencis oportuns i a banda d’amor, respecte i un compromís en les coincidències, hi ha hagut també un respectuós passar de puntetes en les divergències, i també el compromís de dur endavant una relació que és molt més que el simple fet natural d’aparellament, que s’acaba aviat. Ara estic aquí escrivint davant l’ordinador mentre ella llegeix el diari al menjador, estem doncs tots dos sols cadascú al seu lloc, però ens sabem propers l’un de l’altre, pel que faci falta.

No està feta la soledat per l’esser humà, que necessita recolzar-se sempre en un altre i que millor que fer-ho amb una dona a la que estimes tot hi haver passat tants anys. Una dona que t’ha donat tres filles que a la seva vegada t’han regalat quatre nets que t'omplen una época tranquila de la vida i també la casa. I potser la vida és aixó, procrear, tenir fills que perpetuen l’espècie i que a la seva vegada et donen nets, i enmig d’aquest procés natural, amor, respecte, comprensió, complicitat i també tendresa, dosis de tendresa, que com ens deia Serrat ni ens ha de saber greu ni ens ha de fer vergonya., Si! hauria de ser aixó la vida, respecte, complicitat i un bon grapat d’amor. Més no sol ser així, i els fets tossuts ens ho demostren sovint, malauradament.

Aquesta nena que no té mare ni pare, no se quin nom li posaran ni com li hauran d’explicar quan sigui més gran, si arriba a ser-ho atès sembla el seu estat és molt greu segons llegeixo ern un digital(*), però si s'en surt, l' hauràn d'explicar quin va ser el seu origen i com va arribar a aquest món. Li podrien posar Esperança de nom, encara que ara no s’estili-li aquest, perquè ella, el fet del seu naixement és l’esperança que hem de tenir en l’espècie humana capaç com és va veure ahir, del millor i també del pitjor.

(*) malauradament acaben de publicar que la nena, ha mort.