Nascut en un petit poble que té els mateixos habitants més o menys que quan vaig treure el cap el segle passat, Sant Feliu de Codines, tinc clar des fa temps que els pagesos solen ser a ciutat i no al camp, o als pobles de les rodalies d'aquesta entelèquia espongiforme que és Barcelona i la seva àrea metropolitana. La Montse es vanta de viure en un poble, però que en tenir 20.000 ànimes habitant-hi segons diu ella, entenc ja és més aviat una vila o un entremig. Hi ha capitals de província a Espanya que no en tenen gaires més. Dic lo de que els pagesos són a ciutat, els pixapins i els oiquemacus els deixo a banda com a subespècie irrecuperable, perquè la ignorància vers el camp, la vida rural es enorme i fa fins i tot empal·lidir de vergonya aliena, només cal veure-ho a la publicitat, com per exemple l'anunci de Casa Tarradellas amb aquell avi, a qui ja havia donat per mort i que ha tornat a aparèixer. ¿Que hi fa enmig d'un camp on ja han segat i on no hi han sembrat encara res?. Un altre exemple: a la contraportada del darrere de El Periódico, aquest estiu ens obsequien amb unes fotos aèries molt boniques de Catalunya. L'altre dia era d'un camp verd del Segrià, i el comentari a peu de foto (a finals d'agost) resava: Aviat es tornarà groc, només que a finals d'agost que en fa de temps que han segat el blat al Segrià, l'han segat, i l'han lligat ben lligat al sac. Aquests de ciutat són els qui van a pagès i baixen amb un pa rodó de dos quilos que ni se’ solen acabar, per tornar l’endemà a la benzinera a comprar la baguette, o al súper que la venen m és barata. Tenim el variat espectre dels qui els molesten les olors de granges de porcs properes, o d'alguna vaqueria, o les campanes de l’església del poble, sense anar més lluny i per citar uns clàssics.
Em podria estendre, però no cal tampoc acarnissar-se. Més pagesos i provincians són els de Madrid, què en son més de quatre milions i a sobre no ho saben.
3 han dit.:
Una altra cosa és la desinformació periodística, que es mostra ignorant en parlar de la vida rural, de la vida urbana, de la Guerra Mundia o de Ruiz Jiménez, per desgràcia. I hi ha una cosa pitjor que no saber, és no saber que no saps i no informar-te com cal d'allò que no saps.
Parlant de Ruiz Jimenez, Gabriel Jaraba ha escrit un gran article que et recomano. Quan a la resta, dona! no fa gaire al Segrià varen tancar una granja de porcs a les afores del poble perqué la seva olor molestava a una senyora que hi anava a passar algun cap de setmana i va possar una denuncia. i l'arquitecte? Bofill (pare) es queixava que le scampanades del poble on passava l'estiu a l'Empordà no el deixaven dormit, o un cas que m'explicaven de Montesqiu, d'un de Barcelona que hi havia anat a viure, que li molestava un gall que cantava a trenc d'alba...etc etc
Segurament la imatge del camp que dóna la premsa no ajuda gaire a la comprensió. Els anuncis on surten pagesos s'haurien d'emmarcar i dur-los a la galeria de l'estupidesa humana: el de Casa Tarradellas que dius, Gazpacho Alvalle, Bocatta (que directament es riu dels pagesos) Espárragos Carretilla i Tomate Solís (o Orlando, o no sé quina marca). Els camps són sempre verds, amb boniques cases de turisme rural, pagesos riallers...
I estic d'acord que una població de 20.000 habitants no és una població de pagès. Jo he viscut alguns anys en un poble de 3.000 habitants i ja seria difícil dir que era a pagès: l'economia es basava en dues o tres fàbriques, i els pagesos són una minoria.
M'agradaria saber on és l'article de Jaraba...
Salut.
Publicar un comentario en la entrada