»
» DE VEUS I ROSTRES A LA RÀDIO
DE VEUS I ROSTRES A LA RÀDIO
A voltes amb els comentaris anteriors sobre Xavier Solà, Catradio i Rac1, pensava què és curiós que mentre a la Televisió associes rostre a veu, a la radio és al reves, escoltes una veu i si no coneixes físicament l'usuari, intentes, o de fet li poses un rostre, i és cert que poques vegades encertes. Això no només passa amb la radio, amb gent amb la qui a vegades portes temps parlant-hi per telèfon li has asignat ja un rostre i un físic i moltes vegades es fins i tot decebedor en el moment de la visualització Qui s'imaginaria rere d'aquella veu de galàn de cinema, el físic d'en Constantino Romero, que no està malament un cop t'hi has acostumat, però no és Pierce Brosnan o Sean Connery. O la basarda que em va envair el dia que vaig visualitzar en Barbeta, o l'Ureta que últimament s'assembla més al Rajoy de Polònia que a ell mateix (ai quan de mal ha fet el grecian 2000).
En d'altres encertes, Helena Garcia Melero l'imaginava exactament com és, una verge de Murillo, i en alguns et quedes en un mig i mig. De totes aquestes decepcions i ho dic amb tot el respecte, al cap i a la fi cadascú té el físic que té i la veu que l'acompanya. Deia, de totes aquestes decepcions las més gran va ser la d'Albert Malla fa ja anys, quan encara no era tan fàcil com ara gràcies a Internet visualitzar la gent que hi ha rere un micròfon, la seva imatge s'assemblava com un ou a una castanya a la que me n'havia fet i més pel tipus de programa musical que presentava. Aixó també passa amb les novel·les, en llegir-la li associes un rostre i un físic als protagonistes que en cas de ser portada al cinema et solen decebre atès gairebé mai són com els havies imaginat. Només en un cas, la pel·lícula és exactament igual des de la narració al rostre del protagonista, i és a "Chacal" en la primera versió dels anys 70. No sé, potser tot plegat són manies meves...o no”! Oi?
A voltes amb els comentaris anteriors sobre Xavier Solà, Catradio i Rac1, pensava què és curiós que mentre a la Televisió associes rostre a veu, a la radio és al reves, escoltes una veu i si no coneixes físicament l'usuari, intentes, o de fet li poses un rostre, i és cert que poques vegades encertes. Això no només passa amb la radio, amb gent amb la qui a vegades portes temps parlant-hi per telèfon li has asignat ja un rostre i un físic i moltes vegades es fins i tot decebedor en el moment de la visualització Qui s'imaginaria rere d'aquella veu de galàn de cinema, el físic d'en Constantino Romero, que no està malament un cop t'hi has acostumat, però no és Pierce Brosnan o Sean Connery. O la basarda que em va envair el dia que vaig visualitzar en Barbeta, o l'Ureta que últimament s'assembla més al Rajoy de Polònia que a ell mateix (ai quan de mal ha fet el grecian 2000).
En d'altres encertes, Helena Garcia Melero l'imaginava exactament com és, una verge de Murillo, i en alguns et quedes en un mig i mig. De totes aquestes decepcions i ho dic amb tot el respecte, al cap i a la fi cadascú té el físic que té i la veu que l'acompanya. Deia, de totes aquestes decepcions las més gran va ser la d'Albert Malla fa ja anys, quan encara no era tan fàcil com ara gràcies a Internet visualitzar la gent que hi ha rere un micròfon, la seva imatge s'assemblava com un ou a una castanya a la que me n'havia fet i més pel tipus de programa musical que presentava. Aixó també passa amb les novel·les, en llegir-la li associes un rostre i un físic als protagonistes que en cas de ser portada al cinema et solen decebre atès gairebé mai són com els havies imaginat. Només en un cas, la pel·lícula és exactament igual des de la narració al rostre del protagonista, i és a "Chacal" en la primera versió dels anys 70. No sé, potser tot plegat són manies meves...o no”! Oi? 
.jpg)
6 han dit.:
En els temps en què no hi havia tele i la ràdio era 'l'estrella' els programes cara al públic malmetien moltes il·lusions. Jo crec que res és com t'ho imaginaves, la veritat, ni tan sols els paisatges sobre els quals has llegit o mirat fotografies, aquella broma del programa de tv3 'me l'imaginava més gran' és ben demostrativa d'aquest fet. 'Me l'imaginava més guapo, més alt'... Fins i tot la gent que 'veus per la tele' és ben diferent quan la veus en persona, tot enganya.
Sobre el 'grecian' no sé quina mania els ha agafat als senyors de tenyir-se, la veritat, fan una mica de pena, suposo que això i les perruques i alguns botoxs masculins venen dels consells dels assessors d'imatge aquests. Fins i tot sembla que al senyor Pujol el van enredar a 'fer-se les bosses dels ulls' i, la veritat, em sembla que no li van encertar massa. Sort que els blogaires, de moment, no estem sotmesos a aquestes dictadures estètiques, una altra cosa serà quan agafem fama mundial...
això i com quan et fan pel·lícules de llibres, sobretot de còmics, que et cau l'ànima als peus, perquè quan els llegeixes tu no els poses veu, però mai acaba de quadrar la de la pel·lícula amb allò que tenies al teu cap.
I això de la ràdio te la seva gràcia, jo que, pobra de mi, en faig a nivell local i comarcal, m'ho he hagut de sentir de tot: ai! nena! et feia més jove! (aleshores és quan servidora treu el bat de bèisbol i comença a fer l'escabetxina :P)
lo del grecian, es com els que porten "peluquin" i s'el posen a voleiu, cada cosa al seu temps, Adolfo Marsillach sabia lluir molt bé la calba. Per cert, t'en recordes Júlia de Rick Ahsley, asmb aquella veuarra i despr`´es apareixia un xicotet pelroig i escanyolit......?
hi ha una cosa pitjor que que et diguin que et feien més jove. És que et diguin, ai, aquesta edat tens, no ho sembla pas....Per cert ja que fas radio digue'm si ho puc escoltar....en sóc un malalt.
aquesta temporada no sé si en faré, que ara ja només faig col·laboracions puntuals, no puc dedicar-m'hi a temps complert, atès que m'he de guanyar les garrofes fent feines d'aquelles que et paguen a final de mes :(
La vida de l'artista és dura, ha de treballar en feines detestables per malviure i poder exercir de tan en tant. Resignació i sort que encara tens una feina d'aquestes...
Publicar un comentario en la entrada