Així és, no és Espanya un país per a demòcrates i si per espases de Damocles. Si l'Estatut referendat pel parlament de Catalunya, referendat també pel vot afirmatiu dels ciutadans de Catalunya i referendat pel Parlament Espanyol (amb pentinada inclosa) depèn en la seva constitucionalitat i per tant aplicació, d'un Tribunal sospitós habitual, pervertit, tendenciós, maldestre i a banda de lent, ineficaç, quelcom grinyola i possiblement el que sigui anti constitucional sigui aquesta patètic i inoperant Tribunal, exemple del que no ha de ser un ens de màxima representació per la justícia d'un país, de vergonya aliena ja que no pròpia, que és vanta de ser democràtic i malauradament no ho és.
Més de tres anys porten decidint sobre la constitucionalitat d’un Estatut que en molts dels casos és calcat al d'altres autonomies que s’han aprovat sense cap problema, i 10 anys (per cert) en fa que s’han donat per encara no resoldre l’assumpte de les seleccions esportives catalanes.
I és que en aquest Estat no democràtic que és l'Estat Espanyol succeixen coses realment curioses, com que dos convictes confessos com els Sr. Millet i Montull estiguin en llibertat amb càrrecs i ja es veu a venir que ni tan sols aniràn a la garjola quan es faci el judici d'aci a cinc o sis anys, i mentrestant es deté i empresona Arnaldo Otegi i altres membres de la suposada nova cúpula de Batasuna, perquè al super-mega-inútil a l'hora de instruir els casos jutge Baltasar Garzon (ara víctima compungida dels seus), li sembla, suposa o creu que es pensa que estaven intentant refer un nou partit, partit el de Batasuna il·legalitzat antidemocràticament per la represiva i injusta llei de partits que va fer el malalt d'Aznar amb la connivència de José Luis Rodriguez Zapatero i que deixa a cada elecció al país Basc o a Espanya a gairebé dues-centes mil persones sense poder votar la seva legítima opcio política. Ja sé que Arnaldo Otegi no es Gerry Adams, pero és tot el que tenim (o tenen), pitjor aquí que no tenim res de res, i engarjolarlo no només no és una solució sinó que en desactivar-lo es fa un flac favor al País Basc i a la mateixa Espanya.
Mai millor que ara es podria dir que Espanya és una unitat de destí en lo irracional, i amb la seva actitud com Govern i amb la Justícia a dit del Sr.Garzon,, ara defenestrat per aquesta mateixa justícia, els morts d'ETA i l'enquistament de la situació al País Basc no és ja responsabilitat només del món abertzale, ells amb la seva intransigència en són còmplices i responsables. L'atzucac del tauler d'escacs del País Basc només es pot arreglar per la via política, aqui no val l'escac i mat ni el mat del pastor, l'ùnic que hi ha es un enroc negatiu, i així no anem enlloc, i els peons no es belluguen en la direcció adequada ni a'una ni a l'altre banda, atès ETA tampoc va ajudar al seu moment ni ho fa ni ho farà a Otegi. Un Otegi a qui servidor personalment quan a Catradio hi havia un periodista i presentador de veritat li va confessar que la lluita armada a dia d'avui no tenia cap sentit, que era el moment de parlar, de la política.
No és Espanya un país per a demòcrates i si per mindundis rancuniosos i ignorants.
I és que en aquest Estat no democràtic que és l'Estat Espanyol succeixen coses realment curioses, com que dos convictes confessos com els Sr. Millet i Montull estiguin en llibertat amb càrrecs i ja es veu a venir que ni tan sols aniràn a la garjola quan es faci el judici d'aci a cinc o sis anys, i mentrestant es deté i empresona Arnaldo Otegi i altres membres de la suposada nova cúpula de Batasuna, perquè al super-mega-inútil a l'hora de instruir els casos jutge Baltasar Garzon (ara víctima compungida dels seus), li sembla, suposa o creu que es pensa que estaven intentant refer un nou partit, partit el de Batasuna il·legalitzat antidemocràticament per la represiva i injusta llei de partits que va fer el malalt d'Aznar amb la connivència de José Luis Rodriguez Zapatero i que deixa a cada elecció al país Basc o a Espanya a gairebé dues-centes mil persones sense poder votar la seva legítima opcio política. Ja sé que Arnaldo Otegi no es Gerry Adams, pero és tot el que tenim (o tenen), pitjor aquí que no tenim res de res, i engarjolarlo no només no és una solució sinó que en desactivar-lo es fa un flac favor al País Basc i a la mateixa Espanya.
Mai millor que ara es podria dir que Espanya és una unitat de destí en lo irracional, i amb la seva actitud com Govern i amb la Justícia a dit del Sr.Garzon,, ara defenestrat per aquesta mateixa justícia, els morts d'ETA i l'enquistament de la situació al País Basc no és ja responsabilitat només del món abertzale, ells amb la seva intransigència en són còmplices i responsables. L'atzucac del tauler d'escacs del País Basc només es pot arreglar per la via política, aqui no val l'escac i mat ni el mat del pastor, l'ùnic que hi ha es un enroc negatiu, i així no anem enlloc, i els peons no es belluguen en la direcció adequada ni a'una ni a l'altre banda, atès ETA tampoc va ajudar al seu moment ni ho fa ni ho farà a Otegi. Un Otegi a qui servidor personalment quan a Catradio hi havia un periodista i presentador de veritat li va confessar que la lluita armada a dia d'avui no tenia cap sentit, que era el moment de parlar, de la política.
No és Espanya un país per a demòcrates i si per mindundis rancuniosos i ignorants.
I a la vista d'aquest panorama tan poc engrescador, potser hauríem de passar olímpicament per damunt d’aquest inoperant, inútil i carpetovetònic tribunal que representa la mateixa essència d'aquest Estat, i tirar pel dret. S'hauria d'apuntar per part de la Generalitat directament a Brussel·les (un altre ens inoperant) o al Tribunal dels drets humans dels pobles, o agafar el brau per les banyes d'una punyetera vegada i engegar-ho tot a pastar fang. Estem dins d’Europa i no ens poden envair, cal no oblidar-ho, i potser ja és arribada l'hora. Però què ningú s'esveri que no passarà res d'aixó.
O sigui, que com sempre des fa més de tres-cents anys representa que s'imposarà el seny, que aquí el que s'ha de fer i ens pertoca, és acatar sentències injustes, callar i entomar com el tontolcul, que d'aixó en sabem un munt i a més a més hi tenim molta pràctica. Som un país covard i així ens va.
*
*
2 han dit.:
No som un país de tradició democràtica. Ara no disposo de cap cronologia històrica, però així a cop d’ull, la història del constitucionalisme va més farcit d’etapes de reacció, repressió i foscor democràtiques - des del “viva las caenas” al franquisme que de llibertats. Tal com comentàvem personalment l’altre dia: Espanya no s’ha consolidat mai com a estat modern democràtic, entenent com a tal el consens d’una majoria de ciutadans per a ser regits per un sistema jurídic i legal. Aquí quan no hi ha hagut un “pronunciamiento” hi ha hagut una carlinada, mentre s’enyorava un perdut esplendor colonial. Més que en un estat s’ha pensat sempre en una metròpoli, i aquesta situació està present. L’utòpic repartiment de poders (executiu, legislatiu i judicial) d’un estat amb pedigrí democràtic, aquí és reforçat amb una mena de gendarme, que prové de l’executiu i el legislatiu, que se’n diu Tribunal Constitucional. Si es repassa la curta història dels 35 anys darrers, es comprova que la majoria de disposicions de certa importància han estat tocades, llimades o corregides pel T.C. prescindint de la voluntat popular, cosa totalment inacceptable en qualsevol democràcia consolidada...
Tens raó: no tenim cultura democràtica en aquest país i tots plegats ja comencem a estar-ne fins al capdamunt, atenent que, ja siguin crisis com bonances, es gestiona de manera desastrosa. No és estrany que hi hagi qui pensi fotre el camp d’aquesta Espanya, tot i que em temo que tampoc en sapiguem massa de gestionar el nostre particular oasi. No ho sé!
tampoc som tan diferents d'ells Ramon, aquest és el problema, patim del mateix mal.
Publicar un comentario en la entrada