Durant un parell de segles (que tampoc és tant de temps) només hi ha hagut dos tipus d’homínids (em nego a escriure homínids i hominides, com també ho faig amb làmpada i melmelada) els que creien en la Bíblia i els que no. Però al segle XXI ha sorgit una tercera via dintre dels homínids i amb una derivació bàsicament dins la societat occidental....els qui estan connectats a la xarxa i els que no. Aquesta tercera via dels que estan connectats a la Xarxa, ha descobert la nova Biblia del segle XXI, la Wiquipedia, "Wiki" pels amics, on es concentra el coneixement, el saber i tot i més. Que tiri la primera pedra qui no l'hagi consultada o hagi estat per a ell una referència on trobar informació. Però clar, la Wiqui és també un terreny abonat per escampar fal·làcies o manipular informació al gust, res de nou per cert, car tot l'anterior que he esmentat és també pura manipulació malgrat la gent s'ho cregués a ulls clucs. L'homínid actual és en el fons tan innocent com l'anterior i s'ho empassa tot o gairebé tot.
Farem una prova si voleu, de com un es pot inventar un personatge, crear doncs una falsa identitat i adornar-la, dotar-la d'un cert passat i fer que sembli autèntic, totalment versemblant. No és res de nou, Quim Monzó ja és va inventar fa anys un fals escriptor maleït iugoslau crec que era i uns quants ho varen donar per bo, i també un periodista britànic un pintor abstracte maleït fins el punt que es va veure obligat a pintar ell mateix uns quants quadres que varen impressionar als, entessos?.
Jo tinc un poeta inventat, totalment inexistent Karl Heinz Wolfovich, el vaig crear simplement per diferenciar els meus poemes nous dels vells, atès que com sovint em consta reconèixer els meus propis poemes així feia la diferenciació entre uns i altres. No se com va això de entrar dades a la Wikipedia (es demanen ajuts) però es tractaria d'inventar-se una falsa biografia d'aquest suposat poeta (alemany, austríac o polonès) i estic segur que passaria per autèntica. Provem-ho?
La fotografia podria ser (més no ho és) una de les poques que hi ha del poeta.
10 han dit.:
Hi ha força manipulació en alguns temes a la Wiki, però ara mateix ja te l'accepten fins i tot a la universitat com a cita.
és que és la mare dels ous. Avui he trobar una tal Emma de Barcelona que era l'abadesa d'Emma que es qui va donar nom al col·lectiu en defensa de la manipulació de noticies vers Catalunya, i està escrit en català i en català antic i resulta que la tal Emma era la filla de Guifré el pilos i Glundesinda o quelcom així. Aquest tipus d'informació abans era practicament inabastable.
T'escric només per comentar el cas de la "làmpada". Jo tampoc no ho faig servir, però el cas és que algun espavilat es va confondre i fa anar de corcoll els ultracorrectes: "làmpada" es refereix únicament a la "làmpada" d'incandescència i no pas als llums de peu, que segueixen sent llums de peu. En fi, coses que ens passen.
Ja! només que n'hi ha que tiren pel boc gros. He vist crec que a lliçà del mig, Una botiga de "no t'ho perdis" "VENTA DE LÀMPADES" no venda, sinó venta.
Ets tu? Que jovenet!!!
Crec que és Monzó que quan li demanaven pel seu autor preferit amollava un nom inventat i ningú no en dubtava.
La Wikipèdia, l'altre dia en parlava en Gabriel Jaraba, no té més errors que l'Enciclopèdia Britànica, per no parlar de la Catalana.
En llibres seriosos he trobat molts disbarats.
Almenys a wikipedia tothom els pot veure aviat, arreglar-los o advertir el personal, també hi ha un control.
Tenim els llibres sacralitzats, si dius 'ho he llegit a un llibre' i el cites, et donen més crèdit que si cites internet.
Pel que fa a la làmpada, uf, com acabarem???????
nO! NO SÓC JO EL DE LA FOTO, es el suposat poeta inexistent.
Penso que hi ha una generació jove que ha nascut i crescut amb internet. És la generació de les meves nebodes que segurament no sabran mai el que és una Enciclopèdia d'aquelles de 40 volums.
Potser aquesta és la generació que corre més risc de fer-ne una "bíblia" tot allò que trobi en la Xarxa sense haver-lo contrarestat amb altres fonts i mitjants.
Tenir un sentit crític de totes les fonts i mitjans que llegim i consultem és bàsic.
Educar els nostres fills, nebots, nets amb aquest sentit crític també és bàsic.
Entre l'ultracorreció de la làmpada i empassar-se tot allò que es veu i es llegeix hi ha d'haver un punt mig.
La veritat és que nosaltres també ens vam empassar moltes bíblies, encara que fos en paper imprès.
Precisament fa poc, crec que Gabriel parlava dels temps de revistes com Triunfo, excel·lent per molts conceptes. Doncs bé, repassant uns números que encara guardo per casa em vaig ensopegar amb un reportatge sobre Albania 'tierra del hombre nuevo' on es feia un panegíric del dictador Enver H... (no recordo com s'escrivia) i del país, val a dir que com que ho deia el Triunfo jo m'ho creia com si fos la bíblia progre, tot allò. L'esperit crític és molt difícil d'educar, es cultiva amb el temps i l'experiència i encara, costa molt renunciar a totes les bíblies o a una gran part del que diuen...
Em referia al Gabriel Jaraba, com que he vist que hi ha un altre Gabriel per aquí,...
AQUEST GABRIEL ES UN NÀUFRAG OBRER, Júlia
Publicar un comentario en la entrada