el català resignat

L’Enric Juliana va encunyar fa temps una frase que ha fet fortuna el "CATALÀ EMPRENYAT”, fins i tot hi ha una pàgina web amb aquest nom, tot i que segurament el terme o definició correcte seria el de: el "CATALÀ RESIGNAT", perquè si el català estés realment emprenyat, ja hauria calat foc a la Renfe i a alguna que altre institució, i no em refereixo al Palau de la Música, sinó a les que et venen diners, i els aldarulls estarien a l’ordre del dia al carrer, de la protesta (lògica i raonable) per part de la ciutadania, alló tan eufemístic que en diuen els il·lustrats la “societat civil”, perquè joque no ho sóc, de civil nomes conec l'estat i la Guardia. I no és així, ni sembla hagi de ser-ho, possiblement perquè aquesta patoleia anomenada societat civil, és una societat hipotecada, poruga i dispersa, que es deixa donar pel sac (ens deixem) sense protestar, i si ho fem és amb la boca petita al bar de sota casa o en qualsevol bloc difuminat. S’ha de dir però que també podríem parlar del “català pacient, resignat i callat” que es un altre eufemisme per parlar de resignació. Es aquest el català que en un concepte molt nostrat, es resigna davant l’adversitat congènita i derrotista del nostre poble, que justifica tots els errors comesos per Renfe-Adif-Foment-ZP-Tripartit, Bancs i Caixes, el sumsum i el corda, i qui dia passa any empeny i aixó ja funcionarà més tard o més d’hora.
De la mateixa manera que no fa massa temps, per molt poc la gent es llençava al carrer, i muntava els ciris que fessin falta, i es cremava el que s’havia de cremar, i de vegades fins i tot hi havia excessos, ara ja es pot ensorrar el món que no passa res.
Que L'Estat ens espolia amb impostos directes, indirectes e inventats, paciència i a callar, que ens espolia el nostre propi ajuntament amb impostos, multes i el que faci falta, paciència i a callar. Que hem de suportar la despesa de Brussel·les, Madrid, Generalitat, Diputació, Consells Comarcals, Ajuntaments i properament Vegueries, paciència i a callar. Que Bancs i Caixes ens extorqueixen descaradament per pur benefici propi, paciència i a callar. Que els sindicats no serveixen per a res i són incapaços de dropos que són de solucionar ni tan sols un sol problema, paciència i a callar. Que en Millet fa una estafa davant la indolència o complicitat de totes les forces polítiques i aquí acabarà no passant res, paciència i a callar. Que les Empreses aprofiten que el Pisuerga passa per Valladolid i es desfàn de personal sobrer o que creuen sobrer ERO va ERO bé, paciència i a callar.
No se que ens ha passat, però hem perdut l'esma, l'afany de lluita, la dignitat i la comtessa. Que ningú es queixi doncs de res. Paciència, resignació, a entomar i a callar. En Francesc Pujols que era un il·luminat o anava sovint fumat, deia que els catalans pel sol fet de ser-ho ho tindríem tot pagat en un futur no molt llunyà, i en certa manera tenia raó, pagat més d’una vegada a canvi de gairebé no res a canvi. Viva Zapata!