8 .- Si es vol conservar una ciutat que està acostumada a viure lliure, més val governar amb el suport dels seus propis habitants, i no d'una altra manera.
Com a model, tenim als espartans i als romans. Els espartans van crear tant a Atenes com a Tebas un govern oligàrquic, encara que en les dues ciutats van ser després enderrocats. Els romans per la seva banda, van destruir Càpua, Cartago i Numància, però no les van perdre. No obstant això van voler conservar Grècia d'una manera semblant a la dels espartans, és a dir, deixant-la lliure i permetent-lis les seves pròpies lleis, però no van poder aconseguir-ho, de manera que es van veure obligats a destruir moltes ciutats d'aquella província per a no perdre-la. Perquè, en veritat, no hi ha un altre mitjà més segur per mantenir una possessió que el de destruir-la. Així que qui s'apodera d'una ciutat acostumada a viure en llibertat i no la destrueix només pot esperar que aquesta li destrueixi, perquè, en cas de revolta, es va escudar sempre en el nom de la llibertat perduda i en el de les seves antigues institucions que mai s'obliden per molt temps que hagi passat, i encara que hagin estat molts els beneficis obtinguts.
Com a model, tenim als espartans i als romans. Els espartans van crear tant a Atenes com a Tebas un govern oligàrquic, encara que en les dues ciutats van ser després enderrocats. Els romans per la seva banda, van destruir Càpua, Cartago i Numància, però no les van perdre. No obstant això van voler conservar Grècia d'una manera semblant a la dels espartans, és a dir, deixant-la lliure i permetent-lis les seves pròpies lleis, però no van poder aconseguir-ho, de manera que es van veure obligats a destruir moltes ciutats d'aquella província per a no perdre-la. Perquè, en veritat, no hi ha un altre mitjà més segur per mantenir una possessió que el de destruir-la. Així que qui s'apodera d'una ciutat acostumada a viure en llibertat i no la destrueix només pot esperar que aquesta li destrueixi, perquè, en cas de revolta, es va escudar sempre en el nom de la llibertat perduda i en el de les seves antigues institucions que mai s'obliden per molt temps que hagi passat, i encara que hagin estat molts els beneficis obtinguts.
Malgrat tot el que faci o s'intenti prevenir, mentre no es disgregui i dispersi als seus habitants mai s'oblidaran d'aquest nom i d'aquestes institucions, i els tornaran a esgrimir en tant es presenti l'ocasió. Així ho va fer Pisa després de més de cent anys de domini Florentí. Tanmateix, quan les ciutats o províncies estan acostumades a ser governades per un príncep, encara que la seva estirp hagi desaparegut, com estan per una banda habituades a obeir, i de l'altra, ha desaparegut ja l'antic príncep, són incapaços d'escollir entre ells a un de nou i de viure lliures. A més, com solen trigar a empunyar les armes, amb gran facilitat un altre príncep els pot vèncer i sotmetre'ls. Però en les repúbliques hi ha més moviment, més odi, més desig de venjança, i mai obliden l'antiga llibertat, per això, el millor en aquest cas és destruir-les o viure allà.
.
la pregunta és: que en té de maquiavèlic Maquiavel?
.
la pregunta és: que en té de maquiavèlic Maquiavel?
4 han dit.:
Si mols dirigents, polítics i pals de la baralla i cartes que no lliguen, tinguessin a bé de llegir EL PRINCEP i potser entenguessin una mica la raó del perquè va escriure Maquievelo aquesta i altres obres , serien aquells que he nombrat i que creuen governar més eficaços.
Això si …… son burros per ser porcs i no en saben més.
Masses vegades s'ha usat la màxima de Maquiavel: El fi justifica els mitjans, per justificar la violència, les dictadures, l'espoli, el domini...
quan algú parla de maquiavèlic normalment no ha llegit mai Maquiavel qui, degudament contextualitzat, és molt i molt interessant
als tres: Maquiavel si de cas era cínic, o anava sobrat de sentit comú, per aixó des que vai llegir fa ja anys el Princep no he entès mai el sentit que es dona a la paraula maquiàvelic. I com deia Joan Fuster, per ser cínic ha d'haver-hi cínics. De fet, el cinisme és la descripcio d'una realitat sense embuts.
Publicar un comentario en la entrada