"El Palau pagava 6.000 euros al mes pel cotxe de Millet. L'espoli del Palau creix cada dia que passa amb noves revelacions, com ara que l’expresident va pagar 100.000 euros a una empresa de la seva dona." avui.cat -
Em pregunto si són necessaris tants diners (atès malgrat l'espoli tot seguia funcionant) per mantenir un edifici d'una més que dubtosa i recarregada estètica, tot plegat perquè hi vagin uns quants vailets i no tan vailets a cantar cançons de tan en tant, que aixó de cantar, assaigs inclosos es pot fer en qualsevol altre lloc amb millor sonoritat segurament que en aquelles sales carregades de barroera i gairebé obscena ostentació barroca de dubtós gust.
Ho dic perquè a Sabadell també hi ha gent que canta, -som bastant de coral aquí- i no ens cal tanta pompa i circumstància en la que priva més l'embolcall que l’embolcalla’t, i és que en nom del modernisme (Gaudi inclòs) s'han comés molts atemptats a l’estètica, magnificats en molts casos pels apologistes del manteniment de tradicions i obres de gust més que dubtós. No se si ens podem permetre tanta despesa (inùtil com s'ha vist, llevat pel Sr. Millet i el seu erari) i dedicar aquesta morterada de diners a altres questions més ùltils i necessitades d'ajuda estatal. Al cap i a la fi el Rock'n Roll o Apple, varen començar en un modest garatge i guaital's.
Es podria demolir l'engendre. Una zona urbana quedaría prou joliua, s'hi podria fer una plaça freda amb un parell o tres d'arbres i dos bancs de fusta descolorida. Per suposat, el nom de la plaça seria "Fèlix Millet", i en una cantonada hi hauria obligatoriament una sucursal de "la Caixa" - Parlem?
.
anoharra:20.09.09
8 han dit.:
hahahahahaha m'encanta trobar gent que no els agraden certes "obres" sagrades de la nostra pàtria, opinió que, no cal dir, comparteixo plenament. A veure si l'AVE ens fa un favor i ens deslliura d'una gran part d'obsessos fotògrafs de l'imperi del sol naixent. Ai! no! que això no es pot dir, anatema! caxis!
som més dels que et penses els qui esprem que l'AVE faci bé la seva feina, vaja! les obres dels tunnels per on ha de passar l'AVE.
Aquest cop discrepo de la teva opinió. Crec que l'estafa de Fèlix Millet no ha de quedar indemne però el Palau de la Música, tot i el seu estil recarregat, que reconec que pot agradar o no, és un símbol de la cultura i de la societat civil barcelonina. No van ser les autoritat qui el van aixecar i és tot un símbol de catalanitat. Puc estar d'acord en que en un moment de crisi com l'actual aquesta és una partida que es pot reduir i si es vol congelar, però no erradicar ni l'edifici ni el manteniment del Palau de la Música.
Tot aixó ja ho sé Marta, però no deixa de ser un pastitx d'edifici que costa pel que es veu tot i havent-hi una bona administració, una milionada cada any. A banda que aixó de la societat civil sempre m'ha semblat una entelequia, suposo devia ser obra d'uns quants burgesos benestants bàsicament, la veritat és que no ho sé. Res, ja li diré a l'Hereu que no em faci cas i deixi el palau on està i el Millet a la Garjola.
Precisament ahir, pels encants, vaig ensopegar-me amb una antiga biografia de l'aedos, de Lluís Millet... o tempora, o mores.
Sobre el Modernisme, ara sembla inqüestionable però anys després aquell estil no agradava gens i es van malmetre molts edificis. Ara 'ven' i s'ha de conservar 'tot'. El mateix amb el romànic i el gòtic, quue els renaixentistes trobaven un estil exagerat i poc harmònic. A més, d'aquests estils antics ens han arribat les reconstruccions que el temp n'ha fet, cal dir que estava tot pintadet, marbres inclosos, de coloraines xarones. Pot ser molt entranyable però bonic, bonic, el pantocràtor de Bohí o aquelles marededéus que semblen travestis...
Amb els anys m'he tornat conservadora, no enderrocaria res de res, ep, més enllà de valoracions històriques o artístiques, si no cal, però no tan sols del modernisme, sinó de qualsevol cosa, la lletjor i la bellesa són qüestions molt abstractes, només cal veure amb una cosa tan banal com la moda com acabem veient lleig allò que veiem bonic, les muscleres, per exemple, o els crepats. I a l'inrevés. El fet és que no tenim criteri i que ens fan anar per on volen.
I sobre el senyor Millet, el pitjor és que ens vulguin fer creure que és un bolet, que ningú no sabia res i que és l'únic cas existent. M'agradaria saber si algú tirés del fil de coses com el Liceu o d'altres (per cert, el Liceu encara em sembla més pastitx, és horrorós, una mona de pasqua, i a més ha estat elitista, no com el Palau, on hi hem pogut anar amb facilitat i a bon preu durant anys) fundacions, oenagés, cooperatives i coses semblants... les subvencions han estat un niu de corrupteles i han generat estranyes fortunetes i . fortunassas. I 'la vida sigue igual' em temo que no millorarà, el tema. Aquestes coses malmeten la democràcia o el que sigui que tenim.
No puedo estar más de acuerdo contigo, Francesc. Los sómbolos pesan y cuestan mucho- Y quisiare añadir algo: los Millet son un símbolo con derecho de peaje, y eso es lo inmoral, no solamente la estafa, sino la categoría divina del estafador, que probablemente daría lecciones de civismo burgués y barcelonismo d'alló mes fí...
pel que es va sabent, aixó d'en Millet només es la punta de l'iceberg, hi ha informes de la Sindicatura de Comptes de 2002 avisant, i unes quantes factures falses que algú ha emés i que en aquests moments es deu estar cagant a les calces....Continuarà.
seguramente, era de las cien familias como se les suele llamar, la creme de la creme, pero cierto es que esta burguesia tampoco es toda como Fèlix Millet, esta burguesia o lo que queda de ella. Ahora, aqui hay mucho más que un simple desfalco, tiempo al tiempo.....
Publicar un comentario en la entrada