"El acto de cagar sigue siendo uno de los más repetidos ritos de creación y realización, y porque en ese contexto todos somos artistas consumados", sentenció el antropólogo Alfredo López Austin, durante la presentación de la reedición de su libro 'Una vieja historia de la mierda'. El libro que López Austin escribió hace 20 años junto al famoso artista plástico mexicano Francisco Toledo y reeditado recientemente, reúne "relatos y saberes mesoamericanos sobre las heces". Entre sus escatológicas historias el libro recoge, por ejemplo, que "en Tenochtitlan un esclavo podía lograr su libertad, si huyendo de su amo y adentrándose en un tianguis (mercado), pisaba una mierda". No en sabia res d'aquest llibre quan fa uns dies vaig conjuminar un esborrany sobre l'art de cagar. El vaig guardar, més en llegir aquest comentari que vaig penjar a Collonades he pensat en recuperar-lo.
Una de les vegades en que recordo un major plaer (gairebé eròtic) a la meva vida, va ser als catorze anys en començar a treballar. De casa els pares a la feina hi havia una mitja hora a peu i quan era a mig camí uns recargolaments m'avisaren que em tocava urgentment anar a arrugar la cara sense més dilació. Però abans no era com ara que hi ha un bar a cada cantonada, i els quinze minuts que faltaven fins arribar a la feina se’m varen fer eterns. Ara, en arribar al despatx, abaixar-me els pantalons i deixar amar el quilo de residus, el plaer fou immens, dels que no s'obliden.
Dic aixó perquè cagar no és més que una conseqüència de menjar, dos processos biològics que no deixen de ser un llast per a una persona, una dependència que li recorda que no és gran cosa més que un animaló que depèn de la ingerència d'aliments i líquids per viure, dins aquest cos escadusser dels que ens ha dotat la naturalesa per ubicar i protegir el nostre cervell, fins que aquest pugui desempallegar-se’n i servir finalment pel que ha estat dissenyat: energia en estat pur.
Mentrestant, de la mateixa manera que a l'acte de menjar li donem un rang superior i el compartim amb altres, l'acte de cagar l'amaguem, el fem en l’intimitat, de fet, vindria a ser com una espècie d’acte d'onanisme biològic. En algunes cultures, la gent mengen i caguen junts, tot i que no aconsellaria fer-ho al meu costat, però deu ser degut bàsicament a mancances estructurals.
Mentrestant, de la mateixa manera que a l'acte de menjar li donem un rang superior i el compartim amb altres, l'acte de cagar l'amaguem, el fem en l’intimitat, de fet, vindria a ser com una espècie d’acte d'onanisme biològic. En algunes cultures, la gent mengen i caguen junts, tot i que no aconsellaria fer-ho al meu costat, però deu ser degut bàsicament a mancances estructurals.
Com sóc de poc i mal menjar, si mai sortissin unes pastilletes com les de les novel·les de ciència ficció que suplissin al menjar, a mi em farien un favor, ara, sempre i quan aquestes pastilletes em permetessin continuar cagant com un rellotge cada dia, car de no ser així, ja no m'interessa, un cosa és deixar de menjar que un se’n pot estar, i l'altre deixar de cagar, qüestió a la que no penso renunciar, baix cap concepte. Ja ho deia Sarita Montiel "Cagar es un placer, genial, sensual......"
13 han dit.:
Diu que els romans sí que ho feien en grup. (I parlant llatí fluïd, que encara té més mèrit!)
No només els romans. Per cert, vaig veure unes fotografies d'unes runes romanes de comunes (si ja es diuen comunes...) per Turquia, la persona que hi havia viatjat em va explicar que en aquelles comunes comunitàries a l'aire lliiure, quan feia fred, hi enviaven els esclaus una estona, per tal que escalfessin els seients.
Durant el XIX i m'imagino que en moltes èpoques de la història s'escrivia força sobre el tema, coses com ara les Virtuts del Cagar, que encara es poden trobar als Encants, o l'Oda a la Merda, que un senyor de la meva parròquia recitava amb fruïció, fent riure molt, ja se sap que els catalans tenim una certa tendència a la qüestió escatològica en detriment de l'humor de tipus sexual.
Si recordes la peli de la bogeria del rei Jordi allà es veu la dictadura dels metges antics, que passaven moltes hores contemplant la femta. Fa uns dies escoltava per ràdio parlar de recuperar la caca com a adob natural, es veu que té moltes utilitats, de fet es va aconseguir fertilitat en terrenys força erms, fa segles, gràcies a la caca.
Una cançó
En Baldiri puja al terrat, amb un pot de merda al cap, ai si fossin més claretes en podrien fer pastetes. Bon cagar, mal de ventre fa passar!!!
N'hi ha un munt, per cert. I segur que situacions com la que manifestes tots les hem viscut en algun moment difícil de la vida, amb la satisfacció que comporta la realització de la necessitat vital.
Trobo a faltar força, en els llibres sobre vida quotidiana, la descripció d'aquest tema, de com es netejaven els antics, també en el cas de la menstruació, per exemple. En el cas dels romans, no sé si és cert, però vaig llegir en algun lloc que tenien una esponja comunitària en remull, a les cases i als indrets adients.
La veritat es que ens hem tornat molt puritans, es parla poc de la qüestió, certament.
ai Léolo, Léolo :P
La Júlia m'ha fet pensar que al meu poble encara hi ha "cal Pau de la merda", que fins als anys 60 més o menys, jo ja no ho vaig veure, es dedicava a anar a cercar les deposicions humanes de les comunes per les cases, en unes portadores i les venia com adob pels horts.
L'anècdota és que com tots sabeu a Esparreguera es fa la Passió. I diuen que un dia de Passió, a l'hora que la gent sortia per anar a dinar als restaurants del poble i tothom pujava per la carretera, en Pau i qui l'ajudava baixaven amb una portadora que es va trencar, o van caure, i ... merda avall!! o sigui que els il·lustres espectadors d'un espectacle tan digne com la Passió, van haver de menjar-se l'entremès i l'arròs amb la imatge gravada a la retina, no pas de Nostre Senyor. I l'olor, no cal dir :P
Jo ho havia sentit a dir dels turcs, Bohemi. Devia ser pràctica comuna en antigues civilitzacions
ui! hi ha coses de les que per un estrany pudor o puritanisme no s'en parla, i una d'elles es cagar. Quan jo era menut i anava a l'escola, d'anar a cagar s'en deia "aguas mayores" i de pixar "aguas menores". Sobre el cagar s'hi passa de puntetes com en altres aspectes físics que semble no s'en vol parlar, encara recordo el tenu bonissim article del "Pedoman", veus! una manera prou escatológica de guanyar-se la vida.
Vols dir Montse que no ho va fer a posta, aixó em recorda tot i que no hi te a veure, un viatjant que jo coneixia que era Valencià que al cotxe hi portava la seva pròpia tapa del water amb el suport (clar) i anès o anés, s'hi havia d'anar a cagar entrava amb l'estri sota el braç, a més a més el paio era clavat al Sazatornil "Saza" amb bifotet inclós.
suposo Montse que el, léolo, léolo va pel comentari anterior que vaig t¡reutre del Bloc d'en Salvador sobre la Grip, val la pena llegir-hi, es terrorific. Vaja! jo no em vacuno ni "atao"
Jo recordo allò de "Cagat homo, cagat dona et cagat omnia persona", que ve a ser com allò de "Caga el rei, caga el Papa, del cagar ningú s'escapa"...
i també m'ha recordat el teu post, una pel·li de Buñuel "El discreto encanto de la burguesía", on hi havia un grup de gent que es trobaven a la taula precisament per fer caca i en canvi, quan els venia la gana, s'aixecaven tímidament i es tancaven a menjar en solitari dins unes cabines tipus wc... no la recordes?
Clar Montse! recordava l'escena i en volia parlar, però el que no recordava de quina peli era, l'escena es genial, es invertir la manera d'actuar davant dels mateixos fets. Aquesta de Cagar el rei i el papa en savia una altra versió que deia "Caga el Rei, Caga el Papa i caga tot cristu fins i tot el senyor ministru" ve a ser més o menys el mateix.
No sé si és la reina d'Anglaterra que també viatja amb la tapa del water...
veus! sempre hi ha un altre que fa o pensa o actua com tu mateix, en aquest cas com l'Adeodato que es deia aquest senyor..Adeodato Niño Jaén. Que deu n'hi dó.
- El meu pare, que té 88 anys, la recita de memòria de la següent manera:
"Volem cagar, volem cagar.
Mal de ventre fa passar.
Cagui el rei, cagui el papa,
de cagar ningú s'escapa,
"Hasta" la senyora més fina
també alça la cortina"
Publicar un comentario en la entrada