LA CATALUNYA DEL 2010

De la mateixa manera que l’any 92 va representar un gran avenç per Barcelona amb la organització i èxit de les Olimpíades i per tant per Catalunya i la seva autoestima que ara tenim sota mínims, puig en aquest país tot el que passa, passa a Barcelona i rodalies, l’any 2011 serà l’any de l’èxit total i definitiu del nostre país a nivell mundial. Segons ens diuen ja no hi haurà crisi i estarem en plena recuperació (ja,ja).Tindrem la millor xarxa de rodalies de trens del món (amb catenàries noves de trinca); Tindrem el millor aeroport d’Europa curull de vols transoceànics que ens permetran anar al Carib o a Barranquilla des de BCN amb qualsevulla companyia; haurem ampliat el port de Barcelona perquè ens hi càpiguen tots els milers de creuers que ens vindran a visitar, aprofitant l'escala els turistes per anar a veure les ruines del que havia estat la Sagrada Família abans de patir el terrible i malaurat accident durant les obres dels túnels de l'AVE; la nostra xarxa elèctrica serà la millor d’Europa, i els semàfors de BCN funcionaran encara que caiguin quatre gotes; tindrem l’eix transversal desdoblat, i possiblement ja no pagarem peatges.

El Tribunal Constitucional gairebé segur haurà dictat ja sentencia sobre l'Estatutet, Joan Clos encara serà ambaixador a Ankara, i Carme Chacon serà la Molt honorable Presidenta de la Generalitat de Catalunya, i en Josep Cuní aconseguirà fer una pregunta intel·ligent "Cuni.si - Cuní.no", afortunadament sortirà que "no" hi plegarà, retirant-se a l'Emporda a cultivar clavellines. Millet i Montull esperaràn el seu judici previst pel 2019, havent muntat una empresa d'assesoria financera per a no avorrir-se. El cor de la ciutat arribarà al capitol 2000 i els Stones ompliràn la Monumental en la seva penùltima gira mundial. Mentre l'ùltim poble, vila, o llogarró de Catalunya Santa Maria de l'Escorpí farà la seva consulta popular per preguntar als ciutadans i ciutadanes si volen la independència, tancant el cercle de consultes a tot el país.

Joan Saura s'haurà retirat a Formentera a fer cultius ecològics; Oriol Pujol farà el remake de Curro Jimenez, i l'Artur Más s'haurà fent monjo tibetà com el tontolcul. Mentre Joan Ferràn & brothers s'hauran carregat el Polònia, Laporta estarà ja en fora de joc, Montserrat Nebrera publicarà des de l'exili a la Floresta el seu segon llibre de "memòries d'una política a l'atur", i Carreterro continuarà sent l'eterna promesa de l'independentisme. A tot aixó Josep Lluís Carod-Rovira des del Perú esperarà l'ensopegada de Puigcercós.