De SMS, Codis i ones

A un servidor que no li toca mai res, aquesta setmana li varen tocar dues entrades per anar aquest dissabte a veure "La Bella i la Bestia". El premi va ser per contestar "si" al 7227 de Rac1 via SMS. La pregunta a contestar, era si havia dubtat del Barça després dels dos últims resultats a Valencia i al Nou camp amb el Rubhin Kazan (que no sé com carall s'escriu). Finalment l'endemà vaig trucar dient que no aniría a buscar les dues entrades atès a la Nuri i a mi ens feia molta mandra (vaig adduir un problema familiar) i quan ho vaig dir a les nenes el dilluns a la tarda, quan venen les tres a sopar va haver-hi desbandada general, entre altres questions perqué dissabte, el proper dissabte és Halloween (no la castanyada, no! Halloween) o almenys aquesta fou una de les causes adduides.

Deixant a banda aquesta questió de Halloween versus castanyada, que és una causa prou perduda, no penso enviar més SMS a Rac1, llevat que em garanteixin que no sortirè guanyador.

De fet aixó de contestar "si o no" a una pregunta es fotut, atès genera una certa tendenciositat i a més a més no permet matitzar. Avui preguntaven als oients si els hi havia agradat el Codi da Vinci, i clar havies de contestar "si o no", potser faltaria una tercera opció que seria "pse" o "sinó", perquè entre el "si" i el "no" hi ha un abisme on un voldria matitzar la resposta.

El "si", en aquest cas, seria que em va agradar perquè era amena, interessant i passava bé. El no, és que la vaig llegir en un sol dia, un dia del Nadal que per circumstàncies estranyes estavem tots dos sols a casa. A banda, tinc un llibre anterior al Codi da Vinci tret d'un programa de la BBC fet per dos autors (no recordo el nom en haver-lo deixa't a no se qui) dels qui evidentment Dan Brown va copiar literalment una gran part de tota l'história del capellà del petit poblet del sud de França que a més a més sembla és un cas real. Vaja! que si un es llegeix una novel·la de cinc-centes pàgines en un dia, molt bona no pot ser, altra cosa és com he dit que sigui amena i també prou inversemblant i bastant exempta de rigor en alguns aspectes. Casualment uns dies després de llegir el Codi da Vinci, em vaig comprar als encants "Las Olas" de Virginia Woolf, són 224 pàgines i us ben asseguro que no la vaig llegir en un dia, és més encara l'estic rellegint i paint, potser perqué mentre Dan Brown és literatura de consum no massa exigent, Virginia Woolf és una onada que trenca a la platja.

No sé on tinc el Codi da Vinci, però si sé on tinc "Las Olas", per alguna cosa deu ser. Ah! no em penso comprar l'ùltima novel·la de Dan Brown a ran de la publicació de la qual venia la pregunta d'avui a Rac1, ni tampoc les de Stieg Larssen, tot i que el meu pare s'ha llegit les dues primeres i fins i tot em va dir que volia anar al cinema a veure les pel·lícules. Ho sento, no m'agrada la novel·la negra, potser perquè malgrat haver llegit Hammet, Simenon o algun altre, no hi acabo d'entrar i per acabar d'adobar-ho Vazquez Montalbàn que a tothom es veu li agrada, jo trobava les seves novel·les molt fluixes i inversemblants i no és pas per cap animadversió vers en Manolo, ans al contrari, em queia molt bé el personatge, però el Carvalho no em passava gens coll avall. Coses meves.