A un any vista de les eleccions a la Generalitat de Catalunya, la cosa dels partits, partidets i cagabandurries s'està posant avorridament interessant. Tenim els de CDC, UD (Conveniència i desunió) PSc o PSoE (depén de com es miri), Pp,(via blandense) ERC (Oficial o sia via Puigcercós), ICv, ERC (Reagrupament, via Carretero), ERC (Via Jan Laporta), ERC (possible via CarodRovira?), CUP, L'Anglada de Vic (Plataforma per Catalunya), i la cirereta que li mancava al pastis: Madame Montserrat Nebrera de moment en partit desconegut.
Francament aquest camarot dels germans Marx en que s'està tornant la política catalana cada vegada més mandrilenyitzada, es per preocupar-se, atès hi haurà molta dispersió de vot, i això serà "can garlanda" i és que cada vegada això de la política catalana, entre escàndols a una i altre banda i la dispersió del vot amb tants partits i partidets, al que més s'assembla és a la Itàlia de Berlusconi.
Per cert, qui serà el nostre Berlusconi?
10 han dit.:
d'una banda penso com tu, però per l'altra m'espantaria que fos una situació de bipartidisme declarat com és España, que parles amb gent de la ratlla enllà i estan molt angoixats per aquesta situació, que no tenen més opcions i això els dóna la dimensió de la seva "desdemocràcia".
Tenim molts candidats, cap de tant friki com ell, al menys en aparença, però tot arribarà, ja s'aniran 'destapant'...
A Espanya encara es pitjor Montse però és que aqui anem cap la italianització amb partits, partidets i cagabandurries i ja veus com els hi va a Itàlia. Ai tant criticar-lo i com enyoro l'avi Pujol.
No vull preocupar-te Júlia que tot arribarà....i en tenim uns quants que deu n'hi do. Com tu dius sovint...ai que patirem!
Francesc jo no l'enyoro gens, perquè en tot aquest desert ell en té una responsabilitat molt directa. Si hi ha hagut algú que ens ha impedit créixer com a nació i com a democràcia justament ha estat aquest senyor, que ha "milletitzat" tota la nostra societat. Que quietets que estan els convergentets ara, no trobes que piulen poc?
ho sé, era un vacile meu, quan a CDC estàn més que quiets, molt nerviosos amb l'afer Millet, alguna saben que els en sortirà més a banda de la Trias Fargas que encara donarà més de si, i tot i així reconeixeràs amb mi que en Mas no li arriba a la sola de la sabata al Pujol, amb totes les seves llums i ombres, més no et preocupis un nou home, un patriota ha agafat las rendes i ha pujat al Puigmal o no se a quin cony de muntanya. I és que a mi els patriotes i els visionaris em fan molta por.
si, tot el que tu vulguis, en Pujol va dir que hi haurien eleccions de dalt de ... era la Pica o l'Aneto? i ara va el nou superman i ens puja al Puigmal. Què vols que et digui, ja li ho vaig dir al Pere del Saragatona, massa complex de Moisès, com si arribats a dalt d'un cim la divinitat et donés carta de credibilitat. A mi, totes aquestes simbologies em fan més por que una pedregada :(
Compte! que aixó que va pujar fins dalt ell, altri i el del banyador de Mallorca (Joan Puig) que pel sol fet de dur aquell banyador a la piscina d'en Pedro J. ja l'haurien d'haver afusellat, s'hauria de veure,que en Puigcercós està com un bacó i aquests des que van en cotxe oficial fan molt poc exercici a banda de putejare-se els uns als altres. Cambio y me la corto!, o era "Cambio y corto?
Personalment crec que hi ha dues 'etapes Pujol', la primera, prou positiva, ja que eren temps difícils i l'oposició no manava i també feia d'oposició i la segona, quan en lloc de passar el relleu a gent com Roca van deixar que aquests es cremessin. Malauradament el poder té això i les llargues durades no van bé a ningú, vegis l'ajuntament de Barcelona, sense anar més lluny... Però és que als pobles petits passa el mateix.
Ara, veient el que hi ha avui, González a Espanya i Pujol a Catalònia, al menys tenien una altra categoria dialèctica. I, més o menys, idees. Crec que no és el mateix, els polítics d'aleshores havien lluitat per la democràcia, encara els quedava 'alguna cosa' i ara hi ha molt jove o no tan jove ambiciós, professional del tema, que s'hi posa per 'folrar-se' com va dir el valencià amb claredat. Aquí no ho diuen, però sembla que també ho fan. En fi, que ja no els demano ni que siguin honrats del tot, però que, al menys, ho semblin, com la dona del Cèsar.
eren altres temps i personatges amb molt més de carisma Júlia, al Parlament els debats eren de nivell i a la seva manera cadascun, però tots feien alta política. Els d'ara ni tan sols saben que el César tenia dona, però si saben que no era honrada i menys encara ho aparentava, ni tan sols saben guardar les formes.
Publicar un comentario en la entrada