bloc d'en francesc puigcarbó: de putxinel·lis i revoltes fallides

Quan era un marrec, a Caldes de Montbui, amb uns quants amics feiem putxinel·lis, teniem un teatret bambalinero a l'us i les figuretes de cartro pedra que ens feia el Sr. Josep, un vei del meu avi matern que era molt manetes i fins i tot feia cuirassats i tota mena de vaixells en miniatura. Suposo que encara no n'era conscient en aquells moments, però m'agradava fer representacions de putxinel·lis en públic perquè em permetia manipular els titelles i als espectadors que contemplaven la nostra actuació, atès mai ens cenyiem al guió preestablert. Dic aixó perquè sembla inherent en l'esser humà manar, manyuclar, explotar i manipular a les masses i la cosa ve de vell.

Comentava l'altra dia que en certa manera seguiem visquent sota els paràmetres d'una societat feudal sense l'amo al castell i amb una certa condescendència quan a la nostra forma de viure, que ens feia ignorar falsament que no erem més que serfs o com a molt servents del nostre amo i senyor com sempre ha estat i estarà, i deia que almenys s'havia eliminat el dret de cuixa (réplica oportuna i raonada de la Montse...ni aixó). I és cert, amb l'agreujant que els fets de l'11S varen ser l'excusa perfecta per retallar encara més les nostres llibertats, de manera que no saps com ara que estic escrivint a l'ordinador, si estic punxat i qui considera perillós o no el que escrigui, o si quan parlo per telèfon amb la cosa aquesta del Sintel o com carall es digui m'estàn interferint i gravant les meves converses, o que m'hagi de mig despullar en un control aeroportuari i vigilar les ampolletes que duc al meu equipatge, o que en principi davant l'Estat, fins i tot en descendre al nivell dels Mossos d'Esquadra, que fan que sistemàticament siguis sospitós habitual i pressumpte culpable quan hauria d'esser al revés.

I arriba un moment en que no et creus ja res ni a ningú, i ja no saps a qui fer cas per ejemple en l'assumpte de les vacunes de la grip normal i la A, si a Teresa Forcades i a la intuició que et dicta el sentit comú de recolzar-la, o a la Consellera de torn, que al cap i a la fi, és gent manada. No m'en fio en aquest sentit gens dels metges a l'hora de receptar, volta massa vestit de diumenge amb cartera incorporada per CAPS i Hospitals recomanant productes de laboratoris previ obsequi en espècies perqué fem en més d'un cas de conillets d'indies. De fet no m'en refio de res ni de ningú a nivell de Govern i rodalies.

A l'edat mitjana els serfs pagaven el delme als amos del Castell, ara paguem impostos que si és a la xacra de l'SGAE és per quadruplicat, i els paguem perquè ens ho descompten de la nòmina, que si no (tots duem un Fèlix Millet en petita escala a dins) i sinó que aixequi la mà el qui no hagi pagat mai alguna feina casolana al lampista, paleta o altri una factura sense IVA d'algun "remendu".

Si el problema fos només aquí, hom diria, clar com aquí no varem fer la Revolta al seu dia, aixi ens va. Res d'aixó, alguns països del nostre orb estàn igual malgrat haver-la fet amb més o menys encert, i és que potser si que seria arribada l'hora de encetar una altra Revolta. No ho sé!, potser només seria cambiar-ho tot perquè continués gairebé igual que és el resultat final de les revoltes, la seva fallida.

No hi ha res de nou - deia un personatge a Madam Bovary - llevat del que hem oblidat, i aquesta és la nostra dissort, que oblidem, sobretot vells i reiterats agravis per a continuar sobrevisquent serfs com hem estat sempre, i tot plegat per a no res o poca cosa.