D'un Estatut pendent, envoltat per la boira

Em preguntava ahir al mati envoltat per la boira a Tona, que devia pensar el primer homínid primitiu la primera vegada que se la va trobar algun ranmatí en temps remots. La boira dona un aire misteriós al paisatge, confon la visió del mateix en un llòbrec jocs de llums i ombres que tot ho difumina, fins i tot varia la percepció visual de les distancies dels objectes. Hauria d'espantar-se la primera vegada que un homínid s'hi va trobar. La boira és lo desconegut, la cerimònia de la confusió, la por a allò nou i estrany que no saben d’on ve ni perquè.
Als homínids actuals ja no ens espanta la boira, tot i que sempre provoca una cert respecte i fascinació, ara tenim una altra mena de pors a altres fenòmens estranys als que no trobem sovint explicació.
Hi ha un altre tipus de boira, que no és física, és la mental, que també existeix i és més complexa, difícil d'entendre i percebre i que fa més por que l'altra.
S'explica l'anècdota del primer ministre britànic i el seu "chambelán" a les costes de Dover, intentant observar algun rastre de mar o de França en un dia d'intensa boira. "Sire" li diu el "chambelán", Europa està aïllada de Gran Bretanya per la boira. És una manera de veure el món molt britànica quan encara no s'ha entès que ho has perdut tot i només ets la resta del no res de l'imperi perdut i extorsionat al límit, i instal·lat en la teva decadència et resisteixes a acceptar la realitat i veus la que et convé.
Doncs bé, més o menys la mateixa concepció de la visió de Catalunya és podria aplicar al Govern Espanyol, com el seu dia es podia aplicar al diari The Economist en la seva pintoresca visió de Catalunya. No s’ho ha cregut mai Espanya aixó d'un Estat plurinacional, entre altres coses perquè no tinc clar que Espanya sàpiga que ella per si mateixa és un Estat, o s'ho cregui seriosament. De fet, el que en realitat segueix sent, és un regne feudal am,b els seus serfs als qui procura esquilar-los tants delmes com pot, i la seva visió política no va gaire més enllà. De no ser així no es pot entendre la situació actual de L’Estatutet, que després de ser aprovat per dos Parlaments, el Català i l'Espanyol i referendat pel poble de Catalunya, estigui ara pendent d'onze inútils incompetents, que a sobre són uns quants d'ells Inconstitucionals i ja no haurien de ser al lloc on estan si tinguéssim dignitat i decència, qualitats de les que òbviament n’estan mancats, atès el primer error d'aquest Tribunal Inconstitucional, la primera fal·làcia va ser acceptar els recursos del Pp, de l’Indenfensor del Poble i d'algun altre indocumentat com el “maño”, perquè tal i com s'havia desenvolupat el procés de l’Estatutet, ja estava dat, beneït i referendat i ells no hi tenen res a fer ni a dir en aquest assumpte.
Com no hi entenc de gran cosa i menys encara de lleis (gràcies als déus) no se si es podria demanar empara a Brussel·les a propòsit d'aquest Tribunal Inconstitucional, de manera que se'l consideri invalidat per prendre decisions que afecten a la salut democràtica nostra i dels veïns.
Parlen avui tots els diaris de Catalunya que s'editen aquí de la dignitat de Catalunya amb relació a L'Estatutet i a la temuda resolució del TC. Doncs bé la dignitat comença per un mateix no sent mesell ni excessivament prudent amb l'altri i agafant el rave per les fulles o com més els hi agradaria dir-ho a Espanya "el toro por los cuernos", perquè la dignitat depèn de tu mateix i la llibertat, no et serà mai donada, com deia Maquiavel, s'ha de conquerir. I en el fons aquest Estatutet, és la nostra llibertat amb el pacte que hem fet amb Espanya, car de no aprovar-se de manera convenient voldria dir que aquest pacte s'ha trencat i les regles del joc que tan li agraden a Don Mariano s'hauràn trencat també....i aleshores, hom diria que ja sabem el que s'ha o hauria de fer.....